Conversem amb activistes, defensores del territori, pageses, pescadores… per recollir veus del Brasil davant la transició verda. Les companyes entrevistades coincideixen que la urgència de la transició respon, al cap i a la fi, a les finalitats de lucre de les grans empreses i està deixant de banda altres prioritats socials i climàtiques.
Què opinen les activistes i defensores del territori del Brasil sobre la urgència climàtica i la transició verda? Com es viu aquesta transició des del país que va rebre la COP30 amb un gran discurs climàtic, però que alhora continua apostant per lògiques desenvolupistes? I quines alternatives estan construint els pobles? Convençudes que tenim molt a aprendre de les lluites pageses, indígenes i comunitàries del Brasil, per nodrir els nostres debats sobre la justícia climàtica recuperem algunes reflexions que ens van compartir activistes, defensores del territori i líders comunitàries.
Del 27 d’octubre al 22 de novembre de 2025, un equip de l’ODG vam viatjar per territori brasiler per trobar-nos amb lluites de resistència contra l’extractivisme de terres rares i participar en la Cimera dels Pobles i les mobilitzacions que van tenir lloc amb motiu de la COP30 a Belém. Vam estar a l’Extremo Sul de Bahia, en una escola de l’MST on vam participar en una escola de formació al costat de companyes del MAM i on s’està articulant la resistència a la mineria de terres rares. També vam visitar l’Estat de Goiás per conèixer els impactes de l’extracció de niobi entre els municipis de Catalão i Ouvidor on ara, a més, es volen extreure terres rares. Aquest document recull les veus d’algunes activistes amb les quals ens vam trobar.
La publicació està disponible en català, castellà, anglès, i en portuguès. A més, també publiquem un videoresum de les idees clau d’aquestes setmanes viatjant pel Brasil.
Qui ha participat en ‘Veus del Brasil davant la transició verda’?
- Rikartiany Cardoso: advocada i experta en drets humans, forma part de la coordinació nacional del MAM, el Moviment brasiler per la Sobirania Popular en la Mineria.
- Ingrid Ãgohó: líder del poble Pataxó, a Extremo Sul de Bahia.
- Simone Rodrigues: educadora popular, forma part de la direcció nacional del Moviment dels Treballadors Rurals Sense Terra (MST).
- Karina Martins: professora i forma part de la coordinació nacional del MAM (Moviment per la Sobirania Popular en la Mineria).
- Erahsto Felício: educador i comunicador en l’organització Teia dos Povos, una articulació de comunitats, pobles i organitzacions rurals i urbanes.
- Ricardo Assis Gonçalves: investigador de la Universitat Estatal de Goiàs.
- Marcos José de Oliveira: pagès a la zona de Catalão, afectada per la mineria de niobi i fosfat des de fa cinquanta anys.
Amb el suport de:
Aquesta publicació ha estat cofinançada per la Unió Europea, la Diputació de Barcelona i la Fundació Rosa Luxemburg. El seu contingut és responsabilitat exclusiva de l’Observatori del Deute en la Globalització (ODG) i no necessàriament reflecteix les opinions dels organismes finançadors.