Informe | Mapa global d’impactes i conflictes de Terres Rares


Descarregar arxiu   

Un mapa elaborat per l’Observatori del Deute en la Globalització en col·laboració amb l’Enviromental Justice Atlas de l’ICTA-UAB, l’Institute for Policy Studies i CRAAD-OI Madagascar documenta 28 conflictes socioambientals per l’extracció, processament i reciclatge d’aquests minerals.

Impactes sobre l’aigua, el sòl, l’aire i la salut, manca de transparència i participació en la presa de decisions, vulneracions de drets humans, criminalització i violència contra les comunitats són alguns dels efectes de l’extracció, processament i reciclatge de les Terres Rares, segons l’informe Mapa d’impactes i conflictes de les terres rares”.

La Xina, Xile, Brasil, Finlàndia, Groenlàndia, l’Índia, Kenya, Madagascar, Malàisia, Malawi, Myanmar, Nova Zelanda, Noruega, Espanya, Estats Units i Suècia, són alguns dels escenaris d’aquests conflictes, que es veuran agreujats en la mesura que augmenta la demanda d’aquests minerals que, tal i com assenyala la Llei de Matèries Primeres Crítiques de la UE, són estratègics per a la transició verda i digital, i també per a la defensa i la indústria aeroespacial.

Què són les Terres Rares i per què són tan importants?

Les terres rares són un grup de 17 elements químics considerats essencials per a la digitalització i la transició energètica. Tenen propietats magnètiques, òptiques i electròniques úniques que els fan crucials per a tecnologies com ara aerogeneradors, plaques solars, vehicles elèctrics, pantalles LED i LCD, però també per a produir avions militars, drons, míssils, satèl·lits i sistemes de comunicació.

L’Agència Internacional de l’Energia (IEA) preveu que, per assolir els objectius de neutralitat climàtica, l’extracció de les terres rares hauria de créixer en un factor de 10 d’aquí al 2030. De fet, ja ha augmentat més del 85% entre el 2017 i el 2020, impulsada principalment per la demanda d’imants per als vehicles elèctrics i la tecnologia eòlica .

Una transició lluny de ser justa

La pregunta central per a les economies industrialitzades continua sent com assegurar el subministrament dels materials necessaris per a una transició verda i digital. Mentrestant, però, el mapa d’impactes i conflictes de les terres rares mostra una distribució cada vegada més insostenible i injusta de les conseqüències ambientals, socials i de salut que amenacen les comunitats afectades per les cadenes de subministrament globals de les terres rares. Cal abordar urgentment algunes qüestions, com ara:

  • Com podem dissenyar processos de transició energètica i de digitalització que siguin ambientalment justos i sostenibles i que no agreugin pràctiques injustes i insostenibles ni violin els drets humans?
  • Com podem qüestionar i repensar els escenaris de demanda d’energia ‒energia per a què, per a qui, a quin cost‒ i establir uns límits clars?
  • Com podem repensar el disseny industrial ‒allargar la vida útil dels productes, augmentar el reciclatge i disminuir els residus electrònics, la generació de residus i l’ús d’energia?
  • Com podem desenvolupar polítiques de transició energètica que tinguin en compte els drets ambientals, socials i de participació en nom de la urgència climàtica ‒per exemple, buscant solucions més enllà de la innovació tecnològica?
  • Com podem garantir que aquesta transició tingui en compte els límits biofísics del planeta?

 

Consulta el mapa aquí
Consulta l’informe aquí

Presentació online

Dilluns 20 de novembre va tenir lloc la presentació online del mapa.

Ponents: 

  • Mariana Walter, investigadora, Institute of Environmental Science and Technology (ICTA): Phd. (Environmental Justice Atlas/Institute of Environmental Science and Technologies, Universitat Autònoma de Barcelona)
  • Alfons Pérez, investigador, Observatori del Deute en la Globalització (ODG)
  • Volahery Andriamanantenasoa , CRAAD-OD, Madagascar
  • Lee Tan, Aid Watch, Austràlia
  • Moderació: John Pfeffer, Institute for Policy Studies, Washington

En anglès amb interpretació simultània al castellà i el francès.

Veure gravació del webinar. Per descarregar les diapositives, feu clic aquí.

Descarregar arxiu   

Contingut relacionat

Mapa d’actors al sector turístic

MartaPerez

Les col·laboracions público-privades (CPPs) com a eines de privatització

emma

El “Complex del Riu Madera”: un cas d’anticooperació espanyola

Maadix