ODG

Les indústries contaminants es beneficien dels ajuts per la pandèmia


Descarregar arxiu   

De quina manera el sector dels combustibles fòssils utilitza la crisi de la Covid-19 per captar fons públics i continuar amb l’energia bruta

Campanya Fossil Free Politics

Investigació: Rachel Tansey basat en contribucions de Corporate Europe Observatory, Re:Common, Observatori del Deute en la Globalització i Observatoire des Multinationales.

La indústria dels combustibles fòssils està aprofitant la pandèmia de la Covid-19 per aferrar-se en la seva posició, captar diners públics i promoure falses solucions que aplanin el camí vers la catàstrofe climàtica. La Covid-19 és una crisi sanitària global que, només a Europa, ja ha produït més de 4,2 milions de casos i gairebé 215.000 morts. Però, de la mateixa manera que altres crisis –des de la crisi financera de 2008 fins a la crisi climàtica– no ha afectat tothom de la mateixa manera. La crisi de la Covid-19 ha fet paleses les desigualtats existents, i tant les més pobres i els grups socioeconòmics marginats com les minories s’han vist desproporcionadament afectats.

Les grans empreses tenen un llarg historial d’utilització de les crisis com a oportunitat per obtenir beneficis. Després de la crisi de 2008, els grans bancs van aconseguir extraordinàries quantitats de diners públics mentre innombrables famílies perdien casa seva. La indústria dels combustibles fòssils compta amb un historial de dècades de negació de la ciència, creació de lleis al seu favor i endarreriments, debilitament i sabotatges a l’acció climàtica, alhora que obté milers de milions de beneficis per escalfar el planeta i destruir les comunitats3. En aquests moments, la qüestió és saber de quina manera les corporacions i els grups de pressió dels combustibles fòssils han actuat durant la pandèmia i s’han aprofitat d’aquest context.

Qui és beneficiarà dels diners públics que es destinen a la recuperació de la Covid-19?

Si observem les intrigues de la indústria de combustibles fòssils durant la crisi i els receptors de fons de rescat –en l’àmbit de la Unió Europea (UE), a Itàlia, França i altres estats membres de la UE–, albirem uns patrons de comportament perillosos. El sector promou les falses solucions com a part de la recuperació de la Covid-19, o fa servir el seu poder sistèmic per captar subsidis públics que presumptament es destinen a ajudar la recuperació econòmica, i ens obliga a continuar cremant combustibles fòssils malgrat que, si volem evitar el col·lapse climàtic, la gran majoria de les reserves de carbó, petroli i gas s’haurien de mantenir en el subsol. El lobby dels combustibles fòssils també fa servir la crisi per intentar endarrerir l’acció climàtica i pressionar a favor de la desregulació mediambiental, iniciatives que es veuen facilitades pel fàcil accés a aquells que prenen les decisions al més alt nivell, alhora que es desploma la transparència sobre les intrigues i la presa de decisions.

El model de negoci del sector dels combustibles fòssils està destruint el nostre present i el nostre futur. Si el que volem és aturar la seva insidiosa influència i evitar que continuï aprofitant l’emergència de la Covid-19 per prolongar les activitats contaminants, ens cal una política lliure de combustibles fòssils. Per aquest motiu exigim als nostres governants i institucions democràtiques:

  1. Instituir un tallafocs que acabi amb l’accés del sector dels combustibles fòssils a la presa de decisions: que no facin reunions amb els lobbys; que no tinguin cap seient en els ens assessors o d’experts; que s’exclogui la participació dels centres de recerca governamentals.
  2. Abordar els interessos creats: que posin fi als conflictes d’interessos i a les portes giratòries entre càrrecs públics i la indústria dels combustibles fòssils; que no es donin ocupacions o llocs paral·lels, ni cap contracte a consultors del sector.
  3. Acabar amb el tractament preferent a la indústria de combustibles fòssils: que no formi part de les negociacions sobre el clima; que no participi de les delegacions governamentals en negociacions internacionals o missions comercials; que no hi hagi més subsidis o incentius per a l’ús de combustibles fòssils o activitats que promoguin o prolonguin l’ús de
    combustibles fòssils.
  4. Rebutjar les aliances amb la indústria de combustibles fòssils: que no acceptin patrocinis o col·laboracions; que no formin part de plataformes que incloguin representants del sector; que no allotgin ni assisteixin a esdeveniments que organitzi el sector; que no acceptin donacions als partits o als seus candidats.

 

 

Amb el suport de:

 

Descarregar arxiu   

Contingut relacionat

LLIBRE PDF/DESCÀRREGA: Pactes Verds en temps de pandèmies. El futur es disputa ara

emma

Finançant Projectes Inútils: Els deutes del Projecte Castor

emma

Historia Repetida: cómo fracasan las Colaboraciones o Concesiones Público-Privadas

Maadix