Què n’ha sortit de la COP26?


Descarregar arxiu   

Una lectura crítica dels resultats de la cimera de Glasgow

La COP26 va esdevenir el centre mediàtic durant la seva celebració la primera setmana de novembre a Glasgow. Des de l’ODG ja vam avançar quins aspectes clau crèiem que es posarien en joc a la cimera. De la seva celebració van sortir-ne molts titulars, però ben bé quins són els resultats i quines lectures en podem fer? 

El present document té l’ànim de contribuir a esclarir què n’ha sortit de la COP261 i quins elements poden ser rellevants pel moviment de justícia climàtica, per les entitats de justícia global i per la població en general. L’exercici consisteix en intentar traduir i destil·lar l’elevada complexitat tècnica de les negociacions climàtiques en arguments interpretables políticament.

Si teniu qualsevol dubte, consulta, aclariment, proposta o el que sigui, us animem a contactar-nos a: observatori@odg.cat, posant a l’assumpte [COP26].

 


La Cimera de Glasgow, consideracions generals

La CMNUCC ha recopilat tots els resultats de la COP26 en aquest espai web.

La vint-i-sisena conferència de les parts signants de la CMNUCC, la COP26, havia de ser la gran cimera que acabés d’endegar l’Acord de París i assegurés que no sobrepassem els 1,5ºC de pujada mitjana de la temperatura terrestre.

Val a dir que la inèrcia no era òptima. Venia precedida per una COP25 que es va acabar celebrant a l’Estat espanyol després de la doble renúncia de Brasil i Xile. La COP de Madrid va deixar molts deures per fer i els impactes globals de la pandèmia van obligar a suspendre la conferència l’any 2020. La paràlisi era patent pels pocs avenços previs a Glasgow.

Dit això, dins la COP26, podríem dir que hi ha hagut parts guanyadores i parts perdedores.

Per un costat, les guanyadores:

1. La presidència del Regne Unit pot mostrar-se moderadament satisfeta per haver aconseguit tancar el llibre de regles de París, incloent l’article 6 que fa referència als mercats. La COP26 també era part de la seva estratègia per posicionar-se globalment després del Brèxit.

2. Els EUA han retornat a la senda multilateral en posicions de lideratge. Marca el final del Trumpisme. D’aquí que hagi estat molt present a les negociacions i hagi arribat a un acord bilateral sorprenent amb la Xina (més informació al punt 3.7 d’aquest document).

3. La UE ha tingut un paper destacat en la part energètica, defensora de l’abandonament dels combustibles fòssils i autoproclamant-se garant de la fi del carbó, tot i ser promotora del gas natural.

Els perdedors, els països empobrits:

1. L’últim moviment de l’Índia – amb el suport de la Xina, entre d’altres – a la plenària de tancament per passar d’«abandonar progressivament» a «reduir progressivament» el carbó, posa en perill l’escenari d’1,5ºC i la supervivència dels estats insulars que s’apleguen dins el grup de negociació AOSIS , entre d’altres.

2. La transferència N-S de 100.000 milions de dòlars es reedita per l’any 2025, en comptes del 2020, tot i que s’assegura que s’arribarà al 40% de fons per a l’adaptació al 2025.

3. Es reconeixen els danys i pèrdues que molts països estan patint a conseqüència del canvi climàtic però no es dota de finançament al mecanisme que hi fa front, bloquejat per la UE i els EUA.

Per a conèixer amb més detall els debats, decisions i resultats en relació a l’ambició climàtica, el finançament i els sistemes de mercat, consulta la publicació a continuació.

Descarregar arxiu   

Contingut relacionat

Introducció a la Crisi Alimentària Global

Maadix

Mapa | El Sud d’Europa, la porta del gas

MartaPerez

Informe | Mapa global d’impactes i conflictes de Terres Rares

MartaPerez