El nou marc de governança econòmica europea no dona resposta als reptes de la transició ecològica justa


Més de trenta organitzacions de la societat civil han enviat una carta al president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, sol·licitant una sèrie de mesures per a que la reforma del marc fiscal europeu, impulsada per la Comissió Europea, respongui als reptes d’una transició ecològica justa.

  • La reforma del marc de governança econòmica impulsada per la Comissió Europea serà debatuda el proper 14 de març pels i les ministres d’Economia dels Estats membre.

  • Les organitzacions han alertat de la manca de democràcia en la proposta de la Comissió i la incoherència de les mesures amb els compromisos climàtics.

La Comissió Europea va presentar el 9 de novembre de 2022 una Comunicació sobre les orientacions per a una reforma del marc de governança econòmica de la UE. Un document que recull les línies mestres per a una adequació de les normes fiscals i que, una vegada acordades pels governs, seran obligatòries en tots els països de la UE a partir de 2024.

Des del 2020, arrel de la pandèmia de la COVID-19 i posteriorment, al 2021, amb la guerra d’Ucraïna, aquestes normes es troben congelades, però s’espera que tornin a activar-se a finals d’aquest any.

Tot i que la proposta de la Comissió Europea recull alguns aspectes positius -com la seva adaptació en funció del país o la possibilitat de que cada Estat membre el·labori i negociï els seus plans-, les organitzacions lamenten que segueixi emmarcada en el paradigma del creixement econòmic il·litimitat. A més, assenyalen que es basa en una despesa pública indiscriminada i incoherent amb els objectius climàtics i socials, i en objectius macroeconòmics arbitraris, com ara mantenir el deute públic dels Estats membre per sota del 60% del seu PIB i el dèficit públic per sota del 3%.

En paraules de de Nicola Scherer, investigadora en justícia financera de l’Observatori del Deute en la Globalització:

“El marc de governança econòmica vigent va provocar retallades en les polítiques de salut i educació. En el nostre cas, es va arribar a canviar la Constitució reformant l’article 135 per a donar prioritat al retorn del deute. Hem d’aprendre dels errors del 2008 i tenir una visió a llarg termini. La proposta de reforma actual no defineix un marc de major capacitat i justícia fiscal per a fer front a la desigualtat i a la crisi ecològica”.

Les organitzacions signants consideren que el punt de partida ha de ser millorat considerablement i a la carta presenten una sèrie de propostes:

• Reforçar els mecanismes democràtics i de transparència. És necessari que s’inclogui al Parlament Europeu i als parlaments nacionals en els debats, i no nomésals governs. També són necessaris mecanismes robustos d’auditoria, control i escrutini de la despesa pública.

• Aplicar mesures de fiscalitat justa i verda. Una major capacitat passa per incloure la reforma de l’Impost de Societats i un major gravamen de les rendes del capital que permetin trencar amb el tracte favorable respecte a les rendes de treball. Ampliar la fiscalitat verda, incloent-hi una compensació per a les rendes més baixes, i lluitar eficaçment contra l’elusió i l’evasió fiscal de les persones més riques. El deute -i les seves implicacions per a les futures generacions- no ha de ser la solució alternativa a la insuficiència i l’evasió fiscal.

• Una major coherència de la despesa pública. Els plans i inversions han de perseguir el compliment de l’Acord de París, els objectius de biodiveritat de Montreal i els drets recollits a la Carta Social Europea, amb ek desenvolupament de pressupostos socials més verds i més liles i incloent-hi indicadors ambientals, climàtics, socials i feministes. L’espai fiscal no pot ser malbaratat en pro d’una major despesa militar i de la infraestructura fòssil i nuclear.

• Superar el model de creixement il·limitat. Europa té un deute ecològic i de desigualtat que és urgent resoldre. No es pot seguir omplint les butxaques d’una minoria a expenses del planeta i de les futures generacions. És necesari obrir el debat i fer partícep a tota la ciutadania, en pro d’una economia més justa i resilient, al servei de les persones i dins dels límits del planeta.

DESCARGA LA CARTA aquí

 

firma aquí

Contingut relacionat

CONFERÈNCIA INTERNACIONAL: Afectades per la imposició de les grans infraestructures.

alfons

Estrena a Catalunya del docu “Qui ha hipotecat el meu ajuntament?”

emma

Busquem: un/a investigador/a i tècnic/a de projectes en Turisme

emma