Guia NextGenerationEU: més ombres que llums


Descarregar arxiu   

Anàlisi dels fons europeus de recuperació i resiliència: oportunitats, deficiències i propostes.

L’Observatori del Deute en la Globalització (ODG), l’Observatorio de Multinacionales en América Latina (OMAL) i Ecologistas en Acción publiquen conjuntament aquesta guia amb la participació d’entitats i col·lectius de la societat civil organitzada.

Ofereix una anàlisi en profunditat dels fons europeus de recuperació i resiliència, coneguts pel nom NextGenerationEU (NGEU), assenyalant les seves oportunitats i aprofundint en les seves deficiències per a concloure apuntant vuit propostes dirigides al Govern de l’Estat espanyol perquè els fons NGEU puguin contribuir a una transformació veritablement eco-social i justa.

Pretén ser una eina pràctica per a organitzacions i col·lectius, moviments socials, periodistes, persones tècniques d’ajuntaments i institucions públiques, i per a la ciutadania en general, responent a les següents preguntes:

Context del NextGenerationEU?
Què és el NextGenerationEU?
Com es finança el NextGenerationEU?
Qui decideix sobre el repartiment dels fons i amb quins criteris?
Com serà la governança del NextGenerationEU?
Qui proposa els projectes a finançar pel NextGenerationEU?
Qui executa els fons?
Quin paper estan tenint les consultores privades?
Quines són les dates clau del NextGenerationEU?
Quins són els riscos del NextGenerationEU a curt, mitjà i llarg termini?
Què pot fer el Govern d’Espanya?

Després de la proclamació del brot de la Covid-19 com a pandèmia per part de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) l’11 de març de 2020, les institucions públiques europees i estatals van activar diferents mecanismes i ajudes públiques per rescatar l’economia europea.

La primera onada de rescats s’ha implementat bàsicament sense aplicar criteris climàtics, ecològics, socials o de gènere, i ha beneficiat especialment a les grans empreses i sectors convencionals, com l’aviació i les energètiques. Aquesta segona onada de rescats, ja apunta a un desenllaç similar.

Segons la Unió Europea, elNGEU és un instrument temporal per finançar la transformació i modernització de l’economia europea en clau verda i digital. Està dotat amb 750.000 milions d’euros, que proporcionaran en els pròxims 7 anys subvencions i préstecs als estats membres de la Unió Europea. La partida dirigida a subvencions a fons perdut és de 390.000 milions d’euros i la de préstecs reemborsables és, lleugerament inferior, 360.000 milions.

No obstant, son preocupants els riscos del NextGenerationEU a curt, mitjà i llarg termini:

  1. Sobreendeutament i austeritat
  2. Concentració dels fons en grans empreses
  3. El NextGenerationEU pot ser un rentat d’imatge verd i no apunta a les lliçons de la pandèmia
  4. Manca de transparència i participació ciutadana
  5. Polítiques incongruents en perjudici de l’interès general

El Pacte d’Estabilitat i Creixement està suspès des de març de 2020, però la Comissió Europea el pot reactivar en qualsevol moment. Quan passi, i en plena ressaca de pluja de diners, els Estats estaran altament endeutats i no serà gens fàcil tornar a les exigències del Pacte d’Estabilitat, acompanyats a més de noves retallades i austeritat que sens dubte seran reclamats a canvi dels fons NGEU. Diners públics per al sector privat, deute i austeritat per a la ciutadania; una recepta ben coneguda.

Davant d’aquesta circumstància, el Govern d’Espanya pot posar en marxa vuit propostes concretes i viables en el curt, mitjà i llarg termini per a una reconstrucció econòmica que reverteixi la desigualtat creixent, freni la crisi sanitària, econòmica, ecològica, social, de gènere i permeti una transició ecosocial justa:

  1. Garantir la transparència i la bona governança en tots els nivells.
  2. Promoure la desprivatització i desmercantilització de serveis bàsics i sectors estratègics.
  3. Suport públic perquè projectes i empreses socials puguin accedir als fons de recuperació.
  4. Enfortir els models públics, o publico-comunitaris i reduir les col·laboracions publico-privades.
  5. Alinear-se amb objectius climàtics, ecològics i de justícia social, i evitar el rentat verd.
  6. Evitar excés de finançament per empreses de telecomunicació i processos de digitalització.
  7. Incorporar criteris d’exclusió de projectes i d’empreses.
  8. Cofinançar la recuperació a través d’altres mecanismes, no sols el NGEU.

Autores: Nicola Scherer (Observatori del Deute en la Globalització), Erika González Briz (Observatorio de Multinacionales en América Latina OMAL), Nuria Blázquez Sánchez (Ecologistas en Acción).

Suport a la redacció: Aigua és Vida, Calala Fondo de Mujeres, Coordinadora en Defensa de la Bicicleta ConBici, Ecologistas en Acción, Extinction rebellion España, GOB – Grup Balear d’Ornitologia I Defensa de la Naturalesa, Madres por el clima, Money Watchers: The Next Generation, Plataforma ciudadana OpenGenerationEU, Red Agua Pública.

L’ODG també és part de la campanya europea «Una millor sortida de la crisi econòmica de la Covid-19 – RETHINK THE RECOVERY» liderada per Finance Watch.

 

Amb el suport de:

 

Descarregar arxiu   

Contingut relacionat

Grans empreses que es beneficien del programa d’emergència Covid19 – PEPP del BCE

MartaPerez

L’Hidrogen no pot ser l’única solució

MartaPerez

Obrint la caixa negra de la UE: metabolisme energètic, dependència i geopolítica

alfons