Publicació | El rastre de l’hidrogen


Descarregar arxiu   

  • Una investigació de l’Observatori del Deute en la Globalització (ODG), en col·laboració amb Ecologistas en Acción, analitza el desenvolupament del mercat de l’hidrogen, les relacions geopolítiques, els mecanismes de finançament i els impactes que tenen els projectes en el territori

  • Consum massiu d’aigua i d’energies renovables, així com la reproducció de pràctiques neocolonials amb països del sud global, són alguns dels impactes detectats en la seva implantació a gran escala.

  • L’ODG i Ecologistas en Acción van visitar localitzacions dels futurs projectes al Camp de Tarragona, Andorra i Monzón (Aragó), Muskiz (País Basc) i Torrelavega (Cantabria) per conèixer els possibles impactes de la mà d’organitzacions locals

En el context actual de crisi climàtica, les institucions estan impulsant la transició energètica per reduir les emissions de CO2 i, per tant, complir els objectius de l’Acord de París. Aquesta transició es caracteritza per la descarbonització de l’economia, que passa per l’electrificació dels sectors productius mitjançant la implementació d’energies renovables no convencionals, fotovoltaiques i eòliques, a gran escala.

No tots els sectors son electrificables i és aquí on entra en joc l’hidrogen verd com a element necessari i essencial per a la transició energètica.

Europa, a la recerca d’hidrogen al voltant del planeta

La Unió Europea vol convertir-se en la regió del món amb el major consum d’hidrogen al 2030. Segons la Comissió Europea s’estima que Europa necessitarà 20 milions de tones per satisfer la seva necessitat de descarbonització. La meitat d’aquesta suma es pretén importar de tercers països.

El acords d’importació es es volen utilitzar per establir noves relacions o consolidar les existents amb països del Sud Global, reproduint les pràctiques neocolonials que també ha dut a terme amb els combustibles fòssils. Un exemple és Xile, amb qui la Unió Europa ha modernitzat l’acord comercial existent, incloent-hi elements necessaris per a la transició verda, com l’hidrogen i matèries primeres crítiques.

El finançament públic és un dels elements clau per als projectes energètics perquè facilita la seva construcció i redueix els riscos de les empreses privades que els impulsen. En el cas de la Unió Europea, ha posat més de 25.000 milions d’euros a disposició dels diferents mecanismes de finançament creats per a projectes d’hidrogen. Fins ara, les grans empreses energètiques i dels sectors on s’utilitzarà l’hidrogen han estat les grans beneficiades.

Impactes climàtics, socials, territorials i de gènere en el territori

Els projectes d’hidrogen actius actualment són a petita escala o en fase pilot, fet que dificulta determinar l’abast dels impactes vinculats als projectes a gran escala. En l’informe s’han analitzat des d’una perspectiva ecofeminista els impactes climàtics, socials, territorials i de gènere que poden generar projectes com el del Complex Petroquímic del Camp de Tarragona, el Projecte d’Hidrogen Verd i el Catalina I d’Andorra (Teruel), el Jaciment d’hidrogen geològic a Monzón, el corredor Basc de l’hidrogen o el Besaya H2 a Torrelavega.

Les principals afectacions detectades per les organitzacions locals són referents a l’elevat consum d’aigua i d’energia renovable que requereix la seva producció, així com la priorització de la despesa en macroprojectes industrials respecte a inversions de caràcter més social i comunitari.

En el cas del Projecte d’Hidrogen Verd d’Andorra, on s’hi troba una antiga central tèrmica, Endesa preveu construir un electrolitzador de 15 MW de potència, acompanyat de 1.800 MW de parcs renovables i dues plantes d’emmagatzematge en bateries. Aquest projecte s’ha inclòs en el Pla de Transició Justa, en una Comunitat Autònoma, Aragó, que actualment exporta la meitat de l’energia elèctrica que produeix.

A Xile, el principal país productor d’hidrogen verd a l’Amèrica Llatina, els impactes dels projectes se’ls enduen les comunitats indígenes del Poble Chango, que veuen com la biodiversitat de la seva costa es veu afectada per les desaladores que pretenen alimentar d’aigua els projectes d’hidrogen verd que s’hi instalaran.

Aquest ha estat el resultat del treball de camp realitzat per l’ODG al nord de Xile el novembre de 2022 i el realitzat per l’ODG i Ecologistas en Acción a l’Estat espanyol el desembre de 2023.

Descarregar arxiu   

Contingut relacionat

L’Hidrogen no pot ser l’única solució

MartaPerez

Hidrogen: la nova panacea?

MartaPerez

Desenredades #3 | Altres ciutats possibles

MartaPerez