“El boom del hidrogen: conte de fades o malson climàtic”


Descarregar arxiu   

Presentem un informe sobre el paper de les empreses gasístiques en l’auge de l’hidrogen

· Ecologistes en Acció i l’Observatori del deute en la Globalització fem pública la traducció d’un informe de Corporate Europe Observatory, Food & Water Action Europe y Re:Common.

· L’estudi adverteix dels interessos econòmics i corporatius de les multinacionals del gas darrere l’impuls de l’hidrogen.

En els últims mesos, i amb els plans europeus per a la recuperació econòmica i la transició energètica sobre la taula, ha sorgit amb força un nou protagonista: l’hidrogen. Segons aquests plans, l’hidrogen serà la clau en la transició per a un futur verd. Els dubtes ambientals, sòcials i econòmiques darrere d’aquest sector són nombroses. Quins interessos hi ha darrere de que aquesta font d’energia tan poc coneguda es promogui com a la salvació per a l’emergència climàtica?

En ll’informe ‘El boom del hidrógeno: cuento de hadas o pesadilla climática’ es destapen algunes incògnites: el lobby de l’hidrogen té com a actors principals a les empreses del gas, que troben en aquest element químic el seu mercat de futur per a continuar promovent un model energètic basat en els projectes insostenibles i de excessives dimensions, així com les col·laboracions público-privades.

La campanya de la indústria de l’hidrogen està en ple apogeu. Un anàlisi de més de 200 documents, obtinguts gràcies a les normes de transparència i llibertat d’informació, que ha deixat el descobert una intensa campanya de pressió organitzada per la indústria del gas natural en a Unió Europea. El lobby de l’hidrogen va declarar una despesa anual conjunta de 58,6 milions d’euros en intentar influïr en els processos de decisió i elaboració de polítiques de Bruseles. Representats de la indústria de l’hidrogen es van reunir comisaris europeus i els seus equips en 163 ocasions per a tractar temes energètics entre desembre de 2019 i setembre de 2020. Aquesta xifra contrastada amb les 37 reunions mantingudes pels alts càrrecs  de la Comissió Europea amb ONG’s.

Per a donar resposta a aquesta situació, l’informe conclou amb cinc recomanacions que la UE hauria de tenir en compte per a evitar l’anomenada ‘bombolla de l’hidrogen’ i caminar cap a propostes realment sostenibles:

1. Un canvi de recolzament i financer: els fons públics han de dedicar-se a recolzar l’energia eòlica, solar i altres fonts renovables, amb plans d’estalvi energètic i amb un enfocament que prioritzi infraestructures i projectes comunitaris i públics.

2. Fi de l’accés privilegiat de la indústria del gas: la inclusió de la indústria en el procés d’elaboració de polítiques obstaculitza greument el procés de canvi. Es necessita un tallafocs entre els responsables polítics i la indústria del combustible fòssil a nivells nacionals, regionals i en els espais de les Nacions Unides.

3. Un canvi de cultura de les relacions amb els grups de pressió: és necessària una total transparència en l’elaboració d’un registre de grups de pressió legalment vinculant i plenament i unes polítiques encaminades a l’interès general enlloc de les que es fan per a beneficiar la indústria.

4. Deixar de posar la investigació finançada amb fons públics en mans de les empreses: utilitzar els diners de les persones contribuents per a investigacions que abordin adequadament els desafiaments socials, com és el cas de l’emergència climàtica. És necessari el recolzament del sector públic a projectes comunitaris renovables de producció a petita escala, descentralitzats, per a la millora de l’eficiència i l’estalvi energètic.

5. No més infraestructura fòssil: S’ha de descarbonitzar el sistema mitjançant una transició adequada i justa, amb l’eliminació gradual i ben planificada de tots els combustibles fòssils i les seves infarestructures. S’ha de fer conforme a la ciència i les tecnologies disponibles, a la vegada que es protegeix les comunitats i les seves treballadores posant per davant els seus drets i benestar al dels beneficis corporatius.

La publicació, adaptada i traduida per Ecologistas en Accion i l’Observatori del deute en la Globalització va ser elaborada per  Corporate Europe Observatory, Food & Water Action Europe y Re:Common en diciembre de 2020.

Descarregar arxiu   

Contingut relacionat

TURISME: el nou ‘El Dorado’ per als capitals financers internacionals

MartaPerez

Mapa: els impactes ambientals que genera Barcelona al Sud

MartaPerez

Guia NextGenerationEU: més ombres que llums

emma