Els moviments socials són actors centrals en la lluita contra el capitalisme colonial. Aquest informe acadèmic-activista respon a la necessitat explícita d’un moviment social que exigeixi la cancel·lació del deute públic extern, a partir d’explorar les vies en les quals aquest mateix deute impulsa la destrucció de l’Amazònia colombiana.
El deute i la desforestació són problemàtiques importants amb impacte ecològic, social i polític; són reconegudes pels moviments socials i per l’acadèmia arreu del món. Tot i això, la connexió entre les dues està poc estudiada i hi ha poca teoria elaborada al voltant d’aquesta qüestió. Aquest informe presenta un mètode mixt d’estudi de cas, basat en entrevistes semiestructurades i una intensa recerca documental. L’informe descriu set mecanismes pels quals el deute públic extern de Colòmbia impulsa la destrucció de l’Amazònia colombiana; dos són directes –incloent la construcció d’infraestructures com les carreteres, que es financen a partir del deute–, i cinc són indirectes.
L’estudi estableix que existeix un cercle viciós entre el deute públic extern i la desforestació a l’Amazònia colombiana. També argumenta que el deute públic extern hauria de ser considerat una peça del “passat colonial”, el qual l’Estat colombià ha de superar per tal d’aturar la destrucció de la regió. En la seva proposta de recerca i a la pràctica, aquest informe és una crida perquè l’acadèmia adopti l’activisme.
Hi ha moltes raons per les quals pressionar per una cancel·lació incondicional del deute –des de la lluita contra el patriarcat (Yahaya, 2021), a l’autodeterminació (Jubilee South Manifesto, 1998), o els arguments pels quals calen reparacions pels deutes ecològics i colonials (Pacto Ecosocial e Intercultural del Sur, 2023)–, però és molt poc habitual que s’inclogui la desforestació com un dels motius per cancel·lar el deute.
Això és perquè la connexió entre deute i desforestació, una de les problemàtiques més greus que afronta l’ecosistema amazònic, ha estat poc investigat i reflexionat. L’àmplia literatura sobre desforestació reiteradament falla a l’hora d’explorar el rol que hi juga el deute (Busch & Ferretti-Gallon, 2023), malgrat que la recerca acadèmica és extensa i usualment estableix el vincle amb els combustibles fòssils (Woolfenden, 2023b) i les problemàtiques socials (Kentikelenis & Stubbs, 2023). Per això, hi ha un buit important a l’hora d’entendre que, donat el context estratègic i els objectius dels moviments socials per als pròxims anys, seria útil omplir. A més, la reduïda evidència qualitativa i quantitativa que existeix actualment suggereix que és un vincle al qual cal parar atenció (Cavallero & Gago, 2021; Kahn & McDonald, 1994; Shandra et al., 2008).
Les troballes d’aquest estudi poden ser útils pels col·lectius afectats i interessats, i pels líders polítics involucrats en l’activisme al voltant del deute, a més de ser d’interès per investigadores especialitzades en desforestació, i de rellevància per un ampli ventall d’activistes socials i per la justícia climàtica. L’autor de l’estudi espera que la distinció entre categories d’activisme i acadèmia es dissolguin, per tal que lluitin plegades cap a un alliberament respecte del capitalisme colonial.
La destrucció de la natura no-humana, especialment en els boscos tropicals, és un element fundacional de l’actual policrisi (Jayasuriya, 2023). La cancel·lació del deute és un objectiu tangible i assolible, que està en línia amb l’arrel de les causes d’aquesta crisi múltiple, i que respon a la magnitud d’aquesta. Pot semblar una idea ambiciosa, però a través de l’activisme, creem esperança (Loach, 2023).
Actualment, la recerca està disponible en castellà, anglès i portuguès.
