Presentem cinc estudis de cas de projectes d’hidrogen a l’estat espanyol finançats pels fons europeus per a la recuperació
El desembre 2022 el Govern de l’Estat espanyol va presentar a la Comissió Europea l’addenda al «Pla de Recuperació i Resiliència. España Puede» que captarà 160.000 milions d’euros dels fons europeus NextGenerationEU. Són subvencions públiques i préstecs per gastar entre 3-7 anys en projectes per a la modernització industrial – principalment per a la digitalització, pel sector energètic, l’automoció i el transport – per realitzar de manera «exprés» la transició verda i digital de l’economia europea. D’aquest diners, 84.000 milions d’euros seran préstecs que s’haurien de retornar a Brussel·les. Dels 76.000 milions d’euros de subvencions públiques, més de la meitat serà entregada a través dels PERTEs, que son grans col·laboracions publicoprivades, consorcis liderats per les grans empreses com Repsol, Enagas o Seat.
La transició energètica ha agafat un rol central en aquests plans de transició, especialment després de la invasió russa d’Ucraïna, afegint la necessitat d’independitzar-se dels combustibles fòssils russos al més ràpid possible. L’estratègia de com fer-ho i com finançar-ho està escrita en el RePowerEU que es materialitzarà en un capítol «extra» dels plans nacionals de recuperació i resiliència. En el cas de l’Estat espanyol, el Govern promociona projectes de transicions energètiques basades en la implementació de megaprojectes renovables i, especialment, en la promoció de l’hidrogen com a vector energètic. Només el PERTE d’energies renovables, d’hidrogen renovable i emmagatzematge (ERHA) rebrà uns 10.475 milions d’euros en ajudes públiques. Si analitzem els projectes d’hidrogen i el model de transició que hi ha darrere, podem comprovar que les propostes sobre la taula es caracteritzen per ser grans projectes – molt sovint amb greus impactes ambientals, climàtics i socials – que beneficien les empreses de l’Oligopoli energètic i es basen en un canvi de tecnologia. No proposen canvis estructurals que, per exemple, avaluïn quins són els usos energètics necessaris.
La promoció de l’hidrogen – estudis de cas
El 22 de desembre del 2021 es van aprovar les bases reguladores per a la concessió d’ajudes del Programa d’incentius a projectes pioners i singulars d’hidrogen renovable (Programa H2 PIONEROS) en el marc del Pla de Recuperació i Resiliència. España Puede.
Aquest programa s’inclou en el PERTE ERHA i està gestionat per l’Instituto de Diversificación y Ahorro de Energía (IDAE). El 7 de març del 2022 es va obrir una primera convocatòria dotada amb 150 milions d’euros per a instal·lacions de producció i distribució d’hidrogen que tinguessin les següents finalitats:
· Usos industrials
· Nous usos en el transport pesat per carretera, marítim, aeri i/o ferroviari
· Aplicacions estacionàries innovadores
El termini per presentar sol·licituds era el 6 de maig del 2022 i la proposta de resolució definitiva es va publicar el passat 24 de febrer. Tot i que les principals beneficiàries es proposava que fossin les pimes, s’han aprovat propostes de grans empreses fòssils i energètiques, com CEPSA, Enagás i Iberdrola. En el cas de CEPSA, rebrà gairebé 13 milions d’euros, quan el topall per projecte eren 15 milions d’euros. És important destacar que CEPSA ha obtingut un benefici net de 790 milions d’euros, Enagás de 375 i Iberdrola de 4.338 milions d’euros el 2022, imports rècord o molt semblants als obtinguts en els últims cinc anys. Aquestes ajudes públiques de la convocatòria del PERTE ERHA són a fons perdut, és a dir, no caldrà que retornin cap euro atorgat per la convocatòria.
Entre les empreses beneficiàries també hi ha Societats Limitades fetes ad hoc pels projectes, Societats Limitades del sector de l’energia o Societats Anònimes de sectors difícils de descarbonitzar, on l’hidrogen pot tenir-hi cabuda per a la seva transició energètica. Empreses com Clean Energy Venture SL o Industrias Químicas del Óxido de Etileno SA (Iqoxe) formen part d’aquestes societats.
A l’espera de noves convocatòries del Programa H2 PIONEROS, existeixen altres mecanismes de finançament del fons NextGenerationEU per als projectes d’altres etapes de la cadena de subministrament de l’hidrogen, com és el transport a través de conductes o vaixell. El Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR) és el que te més números, ja que els Estats Membre poden redactar un nou capítol dels seus plans de recuperació per incloure projectes energètics que contribueixin a l’assoliment dels objectius del REPowerEU.
En el cas del transport, Enagás ha presentat, juntament amb d’altres Operadors del Sistema de Transport de gas fòssil europeus, projectes de transport d’hidrogen que puguin connectar els diferents Estats Membres. El conegut com a BarMar és un conducte submarí que ha de permetre connectar Barcelona i Marsella i forma part d’un “corredor verd” que ha de transportar hidrogen des de Portugal fins al centre d’Europa.
La primera conclusió que podem treure d’aquesta anàlisi és que les grans empreses fòssils i energètiques estan apostant per l’hidrogen per fer la seva transició energètica. A més, pretenen que aquesta sigui amb fons i garanties públiques, quan els seus beneficis el 2022 han estat de rècord o en la línia dels últims anys. Per altra banda, se segueix promovent un model energètic centralitzat, ja que, tot i que els projectes finançats són a petita escala, són una primera fase o fase pilot del projecte que es vol acabar implementat per part de les empreses beneficiàries. També cal tenir en compte els impactes que genera la producció i transport d’hidrogen verd, com són l’elevat consum d’energia, l’augment de l’estrès hídric, ocupació de terres agràries, el risc sobre la biodiversitat, fuites d’hidrogen i impactes mediambientals i socials en països del sud Global per l’extracció de matèries primeres crítiques.