Al 2018 des de l’ODG i organitzacions de l’Estat espanyol i europees advertiem sobre els perills i mites de la infraestructura gasista Midcat. Ara, 4 anys després, amb la seva possible reactivació fruit de la crisi energètica, n’actualitzem l’anàlisi i concluim que el MidCat no resoldrà la crisi energètica
La invasió d’Ucraïna i la crisi energètica han reobert el debat sobre l’alta dependència de la Unió Europea respecte dels combustibles fòssils provinents de Rússia. La resposta per part de la Comissió Europea ha estat la creació del pla REPowerEU amb els objectius de diversificar el països d’on prové l’energia, estalviar energia i desplegar les energies renovables.
El REPowerEU es planteja en un context de doble emergència: el clima i la dependència de Rússia, i posa per davant la segona, no pas la primera. Aquest fet ha facilitat el ressorgiment d’infraestructures gasistes, com el MidCat, la tercera interconnexió amb l’Estat francès. Aquest gasoducte ha de tenir una capacitat de 7,5 bcm (milers de milions de metres cúbics, la unitat que s’utilitza pel transport i consum de gas), que suposa pràcticament el 20 % del gas fòssil consumit a l’Estat espanyol el 20211 i un 4 % de les importacions de gas fòssil rus per part de la Unió Europea el mateix any.
En aquest document analitzem les característiques d’aquesta megainfraestructura i concluim que:
- El MidCat no resoldrà el problema del subministrament de gas
- El MidCat no és una infraestructura substancialment necessària per a la diversificació
- El preu del gas no baixarà gràcies al Midcat
- El MidCat no és un projecte promogut per a l’interès comú
- No està demostrat i hi ha seriosos dubtes sobre la possibilitat de transportar hidrogen a través del MidCat