Grup de lectura “Energia en Decreixement”


Des de Som Comunitats i l’ODG llancem el grup de lectura “Energia en decreixement”, un espai per mirar el món de l’energia des de la perspectiva decreixentista.

Els visibles impactes negatius, tant socials, com a ambientals i de gènere, del model econòmic fan pensar que és necessari explorar i posar en marxa alternatives que superin el creixement econòmic com a objectiu final de l’economia. Per això, considerem necessari comptar amb espais per a reflexionar sobre aquest tema.

Conjuntament amb Júlia Martí, Luis González, Yayo Herrero i Alfons Pérez, a més de la participació de gairebé 90 integrants de Comunitats Energètiques, debatrem durant quatre sessions online sobre l’energia en relació amb el decreixement, els límits, les necessitats i la comunitat. Aquí compartirem els vídeos de la introducció a cada sessió, així com un petit resum dels debats.

1a Sessió: Introducció al decreixement

10 d’abril 2024

En aquesta primera sessió debatem basant-nos en tres preguntes. La primera va ser: què ens suggereix el concepte Decreixement? I les respostes van ser variades. D’una banda, considerem que és un concepte que pot generar rebuig o por, però també que ens permet obrir debats i repensar el model econòmic. Pot ser un camí, un far cap a la igualtat i l’equitat. També vam reconèixer el decreixement com una cosa inevitable, en un planeta finit hi ha límits biofísics al creixement perpetu. I en aquest sentit es va plantejar la necessitat de democratitzar el decreixement i reconèixer les desigualtats de partida.

La segona pregunta va ser: quines pors ens genera? I encara que moltes de les participants diuen que no els genera por en l’àmbit personal, sí que compartien la por al fet que no s’apliqui correctament. S’arribarà a temps i serà just i ecofeminista? També compartíem la preocupació per com contagiar aquestes idees. És un concepte que genera malestar, que pot generar bloqueig, a més existeix una por generalitzada al canvi. Cal tenir valentia per a poder dur a terme les transformacions que planteja el decreixement. Per a això es va parlar de la importància de treballar localment i amb exemples pràctics que mostrin que és possible, parlar del decreixement dels impactes negatius i impulsar alternatives, no únicament restriccions.

Finalment, també ens preguntem: quines esperances ens permet imaginar? I van sortir moltes idees. “Quan ho analitzes, veus que hi ha una solució, genera esperança”, va ser una de les frases que es va repetir. També la idea que el decreixement pot ser una arma política que desafia i repta el sistema. Altres conceptes com a sostenibilitat, economia circular, desenvolupament sostenible… el capitalisme els acaba absorbint, però el decreixement té la facultat de posar en dubte el sistema. Posàvem esperances en la possibilitat de generar una reacció i un caminar cap a una transició amb perspectiva ecosocial i feminista des de l’àmbit comunitari i local, així com en la creació de xarxes. També parlem de l’esperança pel col·lapse del capitalisme, per aconseguir la justícia social tant en el nostre entorn com a escala global.

 
2a Sessió: Decreixement, energia i límits

30 d’abril de 2024


Luís Gonzalez va presentar cinc criteris per a definir unes energies renovables realment renovables, que tinguin en compte la seguretat ambiental i la justícia i democràcia:
(1) Que es fabriquin amb energia i materials renovables, no només materials biològics sinó altres que es puguin reciclar de manera senzilla o que no necessitem purificar, això requerirà anar cap a tecnologies més humils; (2) que produeixin no sols electricitat sinó treball directe i calor, per exemple màquines per bombejar aigua o moldre gra, o la generació d’aire comprimit amb salts d’aigua; (3) que tinguin una inserció en el funcionament dels ecosistemes de manera harmònica, ja que on realment s’està fent una economia circular és en el conjunt d’ecosistemes interrelacionats, que tenen una tecnologia de reciclatge que els éssers humans no podem aconseguir; (4) que es basin en el principi de collita honorable: no acaparar-ho tot i maximitzar la reproducció de la vida, en comptes d’exhaurir totes les fonts energètiques, deixar recursos per a la resta de la vida i permetre que la resta de la vida maximitzi la seva biodiversitat a través de la interacció; i (5) que existeixi un control comunitari d’aquestes màquines per a tenir graus d’autonomia majors, això suposa comptar amb la capacitat de fabricar-les i reparar-les, comunitàriament no de manera individual.

Durant el debat, un dels grups va plantejar que sentien un gran optimisme de la quantitat de coses que es poden fer i la majoria van estar d’acord en les propostes plantejades, però també va sorgir la pregunta: com fem tot això? Com superem el rebuig al canvi o fem front a la complexitat d’aquestes transformacions. Es va plantejar la possibilitat de començar amb petits passos, entendre que el que fem (per exemple instal·lar fotovoltaiques) no és el fi sinó el camí. A més de la importància de comptar amb eines per a poder debatre i anar fent passets. En aquest sentit es va parlar molt de la necessitat de comptar amb referents per a sentir que podem fer aquests canvis (per exemple experiències de bioconstrucció, mobilitat compartida, reciclatge de fibres per a roba, gestió forestal sobre la base del principi de la collita honorable…). També es va parlar de recuperar moltes coses que es feien en el passat i hem deixat de fer.

També es va assenyalar la importància de la redistribució perquè aquesta transició no generi més desigualtat, així com incorporar la mirada feminista, antiracista i global, reconeixent que al món hi ha moltes societats que ja viuen amb un menor consum energètic. A més de reconèixer que els plantejaments poden ser diferents segons el context.

En aquest sentit es va afirmar que el decreixement també implica replantejar-nos què entenem per benestar i la manera de viure. I es va parlar de com impulsar aquestes alternatives des de l’àmbit comunitari i la possibilitat de tenir més temps per a pensar o relacionar-nos col·lectivament. Luis va reafirmar el potencial de les alternatives comunitàries com a processos d’apoderament molt forts, “de cop una part de la meva vida que abans depenia del mercat comença a dependre de mi”. “No és només que visqui millor sinó que transformo el meu entorn i mostro coses que es podran escalar o replicar.”

 

3a Sessió: Decreixement, energia i necessitats

8 de maig de 2024

En aquesta sessió la Yayo Herrero va plantejar la importància de comptar amb una proposta de transició justa integral, una transició entesa com un canvi en el mode de ser i d’estar. Reconeixent que som éssers ecodepenents i, per tant, estem subjectes als límits biofísics del planeta. A més, vivim encarnats en cossos vulnerables, que tenen necessitats que no poden ser satisfetes en solitari, la qual cosa ens converteix en éssers interdependents.

La Yayo defineix la transició ecosocial justa com un procés planificat, desitjat, de reorganització de la vida en comú, que té com a principal propòsit la garantia de condicions dignes d’existència per a totes les persones i comunitats en el context d’un planeta en crisi i translimitació. És a dir que les propostes ecosocials s’han de fer càrrec del benestar de la gent. Aquesta proposta reconeix el decreixement com el context material en el qual sí o sí es desenvoluparà la vida en comú. Un decreixement que, perquè sigui just, s’ha de basar en el principi de suficiència, entès com a dret i com a obligació; així com en la redistribució. Entre el topall del que tenim i el sòl mínim de necessitats és on està la possibilitat de construir la transició ecosocial justa.

Les persones que van participar al debat van estar d’acord en la necessitat de resoldre de manera conjunta la satisfacció de necessitats i la sostenibilitat, encara que van reconèixer que sovint es planteja com un dilema. Davant aquest dilema es va proposar el repte de buscar solucions conjuntes, per exemple impulsar la redistribució del treball i la riquesa, perquè l’economia de cures, local o cooperativa pugui absorbir la desocupació generada en altres sectors contaminants. La Yayo també va proposar crear una Renda bàsica en espècie per a tota la població (per a garantir habitatge, alimentació de qualitat, accés mínim a l’energia, etc.).

També es va reconèixer que necessitem una transició social, de mentalitat i cultural, i que en funció d’on posem “el valor” com a societat podrem plantejar una transició justa i ecològica. A més d’entendre que la transició s’ha de fer des de l’àmbit comunitari i local, enfortint els vincles i el teixit social veïnal. En aquest sentit, es veu a les comunitats energètiques com un referent i com un suport perquè n’apareguin més. També es va plantejar que els ajuntaments haurien d’incentivar la idea del bé comú en comptes dels guanys de la indústria.

Finalment, ens preguntàvem si la transició seria violenta… i la Yayo responia que “ja està sent violenta”, hi ha societats en el món que estan en una situació de col·lapse, territoris destrossats, malalties per contaminació, desplaçaments per canvi climàtic, guerres, violència contra persones migrants… A més, vivim una fallida de la raó humanitària, apareixen sectors polítics que diuen que els drets humans són «bonistes», o que depenen de l’esforç de cadascú. En paraules seves, lluitar contra aquestes violències també és una lluita ecologista, tan necessària com defensar el territori. Enfront d’això, necessitem crear molts coàguls de vida comunitària, arxipèlags de vida justa, no patriarcal, no genocida, a poder ser alegre… amb possibilitat de contagi.

En definitiva, una transició que sigui desitjable i ens ompli de sentit vital.

Si vols seguir el debat t’animem a sumar-te a la conversa al fòrum online de Som Comunitats!

 

Contingut relacionat

ACTE: (No) Tot és mercantilitzable – L’entramat financer al sector del turisme

emma

Front comú contra Agbar en defensa de l’aigua

MartaPerez

Vídeos tallers Matrix de l’extractivisme

emma