Laura Grau col·labora amb l’ODG per descobrir què és l’antiimperialisme popular. Amb les aportacions d’Olga Rodríguez, Dario Salvetti, i Júlia Martí.
View this post on Instagram
Què és l’imperialisme? Per què es torna a parlar d’imperialisme en els darrers anys? Com explica la periodista Olga Rodríguez, l’imperialisme busca la dominació dels territoris a través de l’extractivisme, l’adquisició il·legítima i violenta de recursos i riqueses alienes. Ho fa a través de la indústria bèl·lica, que al final acaba sent un objectiu per si mateix: perpetuar la guerra i els conflictes armats per lucrar-se amb la compra-venda d’armes, la tecnologia militar, etc. Per això, entra totalment dins dels interessos imperialistes el rearmament actual i la reindustrialització que es vol imposar a la Unió Europea a través de l’impuls público-privat del sector bèl·lic.
En un moment, a més, de crisi sistèmica del capitalisme, en què molts sectors altament contaminants perillen davant la necessitat urgent d’una transició verda realment justa, s’ofereix com alternativa irrebutjable la reconversió de les indústries que encara no s’han deslocalitzat a Europa, per passar a formar part del complex entramat global de l’armamentística.
Per contra, l’antiimperialisme popular és una reacció a la geopolítica de conquesta i espoli, no només per frenar l’expansió devoradora, sinó també per reemplaçar-la per sistemes i formes d’habitar el món més curoses, sostenibles i justes. Com apunta Salvetti, requereix interconnectar totes les lluites, plantar cara als enemics comuns des de fronts diversos i practicant el suport mutu a totes les escales: “cal vincular totes les lluites socials, la lluita contra la catàstrofe climàtica, contra el genocidi a Gaza i on sigui, per una vida digna…”.
Per això, des de Collettivo de Fabbrica GKN, un exemple de reindustrialització verda sense cedir al xantatge de la indústria bèl·lica, defensen que cal reorientar tota la producció cap al bé comú, i no als interessos d’una minoria a costa del benestar col·lectiu.
Un cas pràctic d’aquesta interconnexió de lluites és Revoltes de la Terra, explica Júlia Martí, un moviment col·lectiu que organitza accions de defensa del territori massives a través de la intervenció directa i l’enxarxament de moviments de tota mena, des de l’ecologisme fins al sindicalisme. L’última acció que han fet, en denúncia del dany que causa ICL a Sallent i a Súria, i a tot el riu Llobregat, també ha estat una estratègia de solidaritat internacional. ICL és una empresa sionista, amb lligams amb les IDF que ocupen i massacren Gaza, i que des de fa més de 75 anys roben les terres palestines braç a braç amb el colonialisme dels assentaments. Per tot plegat, assenyalar l’impacte d’ICL a Catalunya mai es pot deslligar de denunciar la seva responsabilitat i complicitat amb el règim d’ocupació de l’Estat d’Israel a Palestina i Cisjordània.
Amb el suport de:
Aquest vídeo ha estat cofinançat per la Unió Europea. Les perspectives i opinions són només de l’ODG, i no reflecteixen necessàriament la visió de la Unió Europea. La Unió Europea no se’n fa responsable.