Carta a Europa | L’H2Med agreujarà la crisi energètica


Organitzacions de tota Europa uneixen les seves veus contra l’H2Med: “És una infraestructura innecessària que areujarà la crisi energètica”

Aquest dimecres, 25 d’octubre, tindrà lloc una reunió d’alt nivell de presa de decisions (High Level Decisions-Making Meeting) on participaran alst càrregs de la Comissió Europea i dels governs dels 27 països de la Unió Europea (UE). El seu propòsit és debatre sobre els projectes a incloure a la sisena llista de Projectes d’Interès Comú Europeu / projectes d’Interès Mutu (Project of Common Interest/Projects of Mutual Interest – PCI/PMI).

Desenes d’organitzacions ambientals i de la societat civil europees i de l’Estat espanyol, Portugal, Itàlia, França, Bulgària, Polònia o Malta, així com eurodiputats/des i partits polítics han volgut unir-se per a expressar la seva preocupació davant la probable inclusió en aquest llistat de l’H2Med, una infraestructura que aspira a ser el major corredor d’hidrogen verd entre la península ibèrica i el centre d’Europa, així com d’altres infraestuctures per al transport d’hidrogen que consideren innecessàries i sobredimensionades.

En l’actual context de crisi energètica i climàtica existeix una tendència a considerar l’hidrogen verd com una de les opcions més viable per a avançar cap a la descarbonització de l’economia. “Això ha provocat l’inici d’una frenètica carrera per desenvolupar nombrosos projectes, algun dels quals corren el risc de no ser necessaris en el futur per estar sobredimensionats i no respondre a les necessitats de la transició energètica, com és l’H2Med”, assenyalen les signants en una carta que han remès als participants del High Level Decision-Making Meeting, demanant-los que s’oposin a aquest tipus de projectes.

L’H2Med inclou dos interconnexions transfrontereres que farien possible el transport d’hidrogen des de la península ibèrica fins a França. La primera connectaria via terra Espanya i Portugal (projecte H2Med-CelZa), mentre que la segona seria una interconnexió submarina entre Espanya i França (projecte H2Med-BarMar). Els nivels de producció actual d’hidrogen verd i la incertesa sobre la seva producció i demanda futura no justifiquen la construcció d’aquest projecte. “L’hidrogen verd es troba encara en una fase molt prematura de desenvolupament. És una tecnologia immadura en termes de producció a gran escala, així com de transport i emmagatzematge. Per a que contrubueixi de forma real i significativa als objectius climàtics de la UE, es necessiten grans avanços en termes de tecnologia i eficiència”, expliquen les signants.

Si l’H2Med i els altres projectes per al transport d’hidrogen son consdierats PCI podrien tenir la categoria de projecte prioritari i estratègic, aspirant a determinats beneficis per a poder agilitzar la seva posada en marxa, com finançament per part de la UE, millors condicions regulatòries o processos de concessió d’autoritzacions més accelerats, la qual cosa suavitzarà les exigències ambientals amb les que han de complir aquests projectes

La preocupació de les signants s’ha vist agreujada en conèixer-se que l’Agencia de Cooperació dels Reguladors de l’Energia (Agency for the Cooperation of Energy Regulators – ACER), organisme de la UE que assessora a les institucions europees sobre diverses qüestions relacionades amb l’energia, ha inclòs l’H2Med en el seu llistat de projectes que suggereixen tinguin consideració de PCI.

Les dificultats associades al transport de l’hidrogen a llarga distància des d’una perspectiva econòmica, tècnica i d’eficiència energètica, fan que l’objectiu sigui prioritzar la producció i el consum d’hidorgen verd. Així, les signants infiquen que l’ús de l’hidrogen verd ha de prioritzar aquells sectors industrials difícils de descarbonitzar (sector siderúrgic) i en sectors impossibles d’electrificar com el transport marítim o l’aviació, no sense abans reduir la demanda. “A això se li ha de sumar que, en cas de blending – barreja de gas f`pssil amb hidrogen-, l’hidrogen verd podria utilitzar-se com a excusa per continuar depenent del gas fòssil, la qual cosa és inacceptable per les greus repercussions sobre les persones i el clima”, argumenta la carta.

A més, la implantació massica de parcs renovables necessaris per una producció d’hidrogen verd a gran escala pot tenir impactes adversos per al medi ambient i la biodiversitat, enfrontant-se així a una escassa acceptació social a conseqüència de la manca de diàleg previ amb les comunitats afectades. També pot comportar impactes molt negatius sobre el clima degut al seu major risc de fugues a l’atmòsfera.

A mode de resum, les signants demanen exlcuir l’H2MEd de la sisena llista de PCI tenint en compte els següents factors:

  1. Els promotors no han realitzat un estudi previ detallat sobre les perspectives de producció i demanda futura d’hidrogen verd.
  2. En el cas de k’H2MEd-BarMar no existeix informació sobre la seva viabilitat tècnica i econòmica. El projecte pertany a una categoria per a la que no existeixen guies sobre el seu disseny, de manera que garanteixi l’eficiència i la seguretat de la infraestructura.
  3. La construcció de l’H2Med implicaria la construcció d’una xarxa de noves infarestructures per al transport d’hidrogen a mitja i llarga distància que, fins a la dara, no ha demostrat ser necessària.
  4. Els projectes de transport d’hidrogen com l’H2MEd, implicarien l’adaptació de gasoductes existents. No obstant això, les tecnologies per adaptar els gasoductes fòssils al transport de l’hidrofen no estan desenvolupant-se actualment a gran escala, ni són tan fàcils d’aplicar com suggereix la indústria. De fet, les propietats fisicoquímiques de l’hidrogen impliquen un major risc de fugues, amb les conseqüents repercussions sobre el clima (l’hidrogen és un gas d’efecto hivernacle indirecte).
  5. Si l’H2Med s’inclou en la llista de PCI podria sotmetre’s a controls ambientals menys estrictes i quedar exempt d’avaluacions exhaustives d’impacte ambiental. Això últim cobra especial rellevància si tenim en compte que l’H2Med-BarMar atravessarà el Golf de Lleó, un dels ecosistemes amb major índex de biodiversitat del Mediterrani.
  6. El finançament públic que rebrà aquest projecte anirà en detriment d’altres mesures l’eficàcia de les quals ja ha estat demostrada, com l’aposta per projectes renovables amb participació ciutadana, l’autoconsum, les comunitats energètica i/o les millores en l’eficiència energètica de les llars.

DescaRREga aquí la carta.

Contingut relacionat

Cloenda #PetjadaTurisme – Cap a on anem? Govern del turisme i alternatives

emma

Conflictes socioambientals en situació d’emergència

emma

Aturem el Procediment de Notificació de Serveis de la Unió Europea

Maadix