El seminari internacional de l’ODG, un any més, ha aplegat veus d’arreu del món per reflexionar plegades sobre l’actualitat i sobre l’esperança. Com reclamava la periodista Olga Rodríguez, una de les ponents, ara és el moment de lluitar i d’exigir-ho tot.
El passat 5 de juny hem viscut l’emocionant jornada ‘Construir un antiimperialisme popular. Anàlisi, resistències i acció davant la paràlisi’, un espai de trobada, debat, reflexió i construcció d’esperança davant del context convuls actual. La voràgine global i l’acceleracionisme capitalista són dues eines bàsiques per mantenir les estructures que sostenen les opressions sistèmiques que travessen el nostre món. Enfront d’aquest aclaparament emocional, social i material, el Seminari ODG ha volgut fer una radiografia panoràmica i valorar, especialment, les llavors de resistència i les lluites que planten cara.
En la primera taula, la periodista Olga Rodríguez i l’investigador Hamza Hamouchene han conversat sobre les estructures que els feixismes polítics i econòmics empren a escala global, amb quines complicitats compta el poder corporatiu extractivista, i quines aliances podem teixir. Olga Rodríguez ens ha convidat a exigir-ho tot, a no limitar-nos en la nostra ambició d’aconseguir garantia de drets, de guanyar batalles i d’imaginar quin futur volem.
La segona taula oferia una finestra a resistències arreu del món. En primer lloc, la vivència des de Minneapolis en la resistència civil contra l’ICE, el cos parapolicial que juntament amb les forces federals frontereres, està segrestant, retenint i deportant a centenars de milers de veïnes arreu dels Estats Units. Després, l’aposta de reindustrialització verda i reapropiació dels mitjans de producció que exemplifica el cas de Collettivo de Fabbrica GKN, a Florència. I finalment, les lluites germinades de Revoltes de la Terra, amb les dues accions de mobilització massiva que han impulsat a Mont-Roig del Camp (2025) i a Sallent/Súria (2026).
Durant el Seminari ODG, també hem volgut fer un recordatori a la Maria Campuzano. Amiga, activista, referent i companya de moltes lluites, la Maria ens va deixar aquesta primavera. Recordar-la i reivindicar el seu llegat, per mantenir viva i continuar la seva perseverança en la garantia de drets contra el poder corporatiu. La Blanca Bayas, companya de l’ODG des de fa molts anys, ens ha regalat el seu coneixement íntim de la Maria.
Finalment, per tancar l’acte, el poeta i sindicalista David Caño ha fet una cloenda poètica, portant-nos les paraules de Nanni Balestrini, poeta italià, i de Rafeef Zidah, poeta palestina.
Amb el suport de:
Aquesta activitat ha estat cofinançada per la Unió Europea i l’Ajuntament de Barcelona. Les perspectives i opinions són només de l’ODG, i no reflecteixen necessàriament la visió de la Unió Europea. La Unió Europea no se’n fa responsable.