No resoldrem l’emergència climàtica sense Justícia climàtica


Les estudiants del Màster en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat de la UPC i l’Observatori del Deute de la Globalització (ODG) han dut a terme una proposta d’Aprenentatge i Servei que pretén facilitar la capacitat d’incidència política de la ciutadania. Utilitzant la metodologia d’investigació-acció, es va produir aquest vídeo breu titulat “No resoldrem l’emergència climàtica sense Justícia climàtica” i tres unitats didàctiques per a Batxillerat i ESO, sobre la Justícia Climàtica.

Les investigacions han relacionat les Declaracions d’Emergència Climàtica de l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya amb l’impacte de l’extracció del gas de fracking, que arriba al port de la ciutat.

Més enllà de la revisió de literatura i recol·lecció de dades científiques, les estudiants han contactat d’una banda, representants de la comunitat Maputxe, directament afectada per l’extracció de gas de fracking al territori de Vaca Muerta (amb una extensió major que Catalunya), així com representants de l’empresa extractora Techpetrol i l’Observatorio Petrolero Sur, totes a Argentina. Han observat molts impactes negatius a la zona: contaminació de l’aigua, sismicitat induïda, empitjorament de la qualitat de l’aire, gentrificació, irregularitats econòmiques, desplaçament dels pobles originaris, protestes, etc.

D’altra banda, han entrevistat a representants de diferents col·lectius i moviments socials relacionats amb el Moviment per la Justícia Climàtica a casa nostra; Families for Furture, Fridays for Future, Moviment per la Justícia Climàtica, Rebel·lió o Extinció, Climacció i Teachers for Future.

A les conclusions es deixa clar que els objectius i accions plantejats per ambdues institucions són clarament insuficients per arribar a la Justícia Climàtica l’any 2030. Tot i que l’Ajuntament de Barcelona ha estat molt més inclusiu, ambiciós i precís a l’hora de definir els seus objectius i línies de treball, la Generalitat va presentar un procés poc transparent, en el que hi havia representada part de la indústria responsable de la crisi climàtica, fent prevaler el criteri del desenvolupament econòmic per sobre de la justícia climàtica, deixant de banda altres actors com poden ser la ciutadania o els mateixos moviments climàtics.

La Justícia Climàtica requereix transformacions en el territori, en la societat, en els hàbits dels ciutadans i sobretot en polítiques. Es requereix una visió més holística i complexa en analitzar la protecció del clima. Encara que no ens afecti directament, les emissions i el canvi climàtic ens afecta a tots i totes, encara que les emissions de l’extracció estiguin lluny. Si no s’atura l’explotació dels altres països, les mesures a Barcelona són insuficients.

No resoldrem l’emergència climàtica sense justícia climàtica.

 

Contingut relacionat

Vídeo de la Birch ¿A quién se está rescatando con excusa del Covid-19?

emma

Making of “Em deus 3.000 entrepans”

emma

Documents sobre el Castor

emma