“Transformar el model energètic: El municipalisme com a resposta als reptes de la transició energètica”.
Policy paper ODG per Josep Nualart.
La transició energètica ens brinda l’oportunitat d’enfrontar la crisi climàtica mitjançant la transformació del model energètic actual. Perquè aquesta transformació sigui real, no ha de basar-se en simples canvis tècnics i tecnològics, sinó que cal afrontar el gran repte que comporta la democratització de l’energia, que ens ha de permetre que les decisions sobre el sector energètic deixin d’estar en mans de les grans empreses energètiques, engegant un procés d’apoderament per part de la ciutadania. També caldria assegurar que aquest procés inclogués el finançament de la transició energètica per evitar que hi participin els grans poders financers i recuperar l’energia com a bé comú. A més, cal que la transició energètica es realitzi amb una mirada ecofeminista per garantir que el nou model energètic posi la vida al centre, fent-lo més just socialment i ambientalment.
La transició energètica ens permetrà fer front a la crisi climàtica i assolir la sobirania energètica, si s’aposta perquè es faci en l’àmbit local, a través del municipalisme, que consisteix en la interacció entre diferents agents municipals, com són l’esfera institucional i la pública. Per garantir que la interacció funcioni correctament, els moviments han d’empènyer perquè els consistoris reconeguin els espais de transformació existents i que creïn d’altres que siguin necessaris, exigir la seva autogestió i independència. Les institucions municipals compten amb certes competències en matèria d’energia, però la part més estratègica de la política energètica és competència de l’Estat espanyol. Malgrat això, hi ha experiències transformadores en l’àmbit local arreu del territori català que han permès iniciar una transició energètica real. Un dels casos més rellevants ha estat la creació de l’operador energètic municipal Barcelona Energia, el qual es va concebre perquè fos un agent de canvi que contribuís a la transformació del model energètic de la ciutat. Les limitacions jurídiques i legislatives, juntament amb la necessitat d’apostar fermament per la creació d’espais de participació i/o cocreació, ha fet que les accions atribuïdes actualment a Barcelona Energia es corresponguin únicament amb la comercialització d’electricitat.
Per tal d’enfrontar els reptes identificats, són moltes les propostes que es presenten. Les recollides en aquest policy paper són:
- Les declaracions d’emergència climàtica han de reconèixer l’actual situació de crisi climàtica i ser concebudes com l’eina que ha de permetre a les institucions abordar-la amb urgència.
- Les mesures que s’hi incorporin han de garantir que la transició energètica permeti transformar l’actual sistema capitalista, neoliberal i extractivista en un que es basi en el decreixement material i energètic-
- Democratització de l’energia: conformar espais de govern publico-comunitari que siguin corresponsables, descentralitzats, inclusius, fiscalitzats i legítims.
- Finançament de la transició energètica participatiu i des d’una òptica no mercantilista.
- Revertir l’actual procés de financerització del sector energètic apostant per opcions financeres que permetin que la transició energètica es produeixi sota el paradigma del decreixement.
- Mirada ecofeminista: nou model energètic que aculli i reprodueixi la vida, reivindicant l’energia com a dret.
Amb el suport de:
