ODG

(No) Tot és mercantilitzable – L’entramat financer al sector del turisme


Descarregar arxiu   

El model turístic pertany cada cop més als inversors internacionals i respon a interessos especulatius i lògiques de financiarització creixents. Les conseqüencies per les veïnes són evidents: pujades de lloguer, ocupació de l’espai públic, precarització laboral, etc.

Aquest informe aporta llum sobre com i per què el binomi finances-turisme és cada dia més potent i té més impactes i conseqüencies (negatives) en les nostres vides. Parlem dels diferents actors implicats, els mecanismes que fan servir i posem el fenomen en el context global en el que s’insereix i al que respon.


Nou informe ODG, per Juan Manuel Viver.

És indubtable que la ciutat de Barcelona ha experimentat els darrers anys uns canvis molt notables en el sector turístic; activitat econòmica que d’una manera creixent genera costos socials i mediambientals, fins arribar a hipotecar la mateixa vida a la ciutat. Com es desenvoluparà al llarg de l’informe, aquest és un sector que de forma creixent s’ha fonamentat en la imposició de condicions laborals precàries a les persones treballadores del sector.

La presentació de Barcelona al món com a nova ciutat global amb els Jocs Olímpics de 1992 va comportar, de fet, la incorporació de la ciutat als mercats globals. En conseqüència, el turisme a Barcelona no només ha experimentat una importància creixent pel que fa a magnituds (pes relatiu al PIB i al mercat laboral urbà, superfície urbana ocupada per infraestructura turística, etc.) sinó que, també, s’ha transformat el mateix fenomen turístic mitjançant la generalització i la imposició d’un model massificat, sense límits, que la patronal turística s’ha encarregat de establir utilitzant institucions i recursos públics.

Volem, per tant, aprofundir en les diferències d’aquest nou model respecte a la situació anterior. Veurem com, contràriament a temps passats, quan la majoria d’actius d’inversió i producció físicament ubicats a Barcelona estaven en mans de les elits locals; que el nou model turístic –i productiu– està de manera creixent en mans d’un capital financer internacional curtterminista. Aquests nous actors, amb un gran protagonisme a les dinàmiques urbanes, utilitzen una sèrie de mecanismes que han permès la seva arribada en massa, paral·lela a la dels mateixos turistes, han pres possessió dels actius d’inversió turístics, i s’han apropiat de les rendes derivades de l’activitat turística i de l’espai urbà necessari per a la vida a la ciutat. Aquests actors financers internacionals, per tant, s’incorporen a les dinàmiques locals preexistents, teixint un entramat turístic-empresarial-financer, una nova ‘indústria turística’, on es mouen interessos que traspassen les fronteres de la realitat urbana de Barcelona o el mateix Estat espanyol.

Com a conclusions d’aquest treball es proposen diverses vies d’acció, tant per als poders públics com per a la ciutadania organitzada, amb la voluntat d’aportar als esforços –ja en marxa– que volen revertir aquest procés dels darrers temps, amb la idea de contribuir a l’apoderament de persones veïnes i treballadores i a les seves propostes per trobar alternatives per a un model turístic que situï la vida, i no els interessos de les finances internacionals, com a eix vertebrador de la ciutat.

Amb el suport de:

Descarregar arxiu   

Contingut relacionat

Cuinant el planeta: Fets, xifres i propostes sobre canvi climàtic i sistema alimentari global

uzero

Introducció a la Crisi Alimentària Global

uzero

Responsabilitat global i extraterritorialitat en la pèrdua de biodiversitat

uzero