Llibre autoeditat | La mina, la fàbrica i la botiga


Descarregar arxiu   

  • A ‘La mina, la fàbrica i la botiga: dinàmiques globals de la “transició verda” i les seves conseqüències en el “triangle del liti”‘ analitzem la situació global de les cadenes de subministrament i valor de les “tecnologies netes”

  • Tot i els esforços reindustrialitzadors dels EUA i la UE amb plans com la Llei de Reducció de la Inflació o el Pla Industrial del Pacte Verd, el Made in China segueix al capdavant.

  • Per la seva banda, els països del Sud Global segueixen essent els principals subministradors de matèries primeres crítiques i centralitzant els impactes de l’anomenat extractivisme verd

  • Pots rebre un exemplar gratuït a casa teva omplint aquest formulari.

 

La pugna pel negoci verd 

La pandèmia i, sobretot, la guerra a Ucraïna han funcionat com a acceleradors d’una transició verda i digital de base tecnològica que pretén substituir una matriu energètica basada en els combustibles fòssils per una basada en les energies renovables. 

Aquesta aposta tecnològica per la “transició verda” representa pels estats un imperatiu per ampliar la frontera minera, impulsar la industrialització i assegurar els mercats de venda dels productes tecnològics. Aquí és on els actors internacionals més rellevants estan posant en joc nombrosos instruments, lleis i tractats per guanyar hegemonia en el tauler internacional amb l’objectiu d’extreure minerals i produir i vendre tecnologia.

La realitat és que la Xina continua tenint una posició dominant en el terreny de la indústria verda, amb una presència hegemònica en les diferents etapes de la cadena de subministrament. El 2019, el gegant xinès va ser responsable del 69% de l’extracció de cobalt, el 64% del grafit i el 60% de les terres rares a escala mundial. En les operacions de processament de materials, va assolir el 35% del níquel, el 65% del cobalt, el 87% de les terres rares i el 58% del liti. I el 2021 va liderar el subministrament global de “tecnologia neta”: el 65% de les bateries per a vehicles elèctrics, al voltant del 60% dels panells fotovoltaics i aerogeneradors i el 40% dels electrolitzadors es van fabricar en territori xinès. 

Després de la Xina, hi ha Estats Units, en una posició avantatjada, perquè té la capacitat instal·lada per fer la majoria d’activitats de la cadena de subministrament a les seves fronteres, davant d’una Unió Europea amb un rol d’importadora per la seva elevada dependència energètica, mineral i industrial de l’exterior, fruit d’una política expansiva i de deslocalització de les corporacions europees. 

Finalment, molts països del Sud Global s’insereixen a les cadenes globals de subministrament de manera subordinada a través de l’extracció i l’exportació dels seus béns naturals. Alhora, hi ha una tímida voluntat industrialitzadora en països com Xile, Argentina, Bolívia o Brasil. 

“No és mineria del liti, es mineria de l’aigua”

Emissions zero al Nord global, externalitzant impactes al Sud

La majoria dels minerals i elements necessaris per a la transició verda es troben emmagatzemats de forma natural a països del Sud Global, com ara República Democrática del Congo, Moçambic, Perú, Ghana, Indonèsia, Xile, Argentina, Bolívia o Brasil. La seva extracció ja està generant impactes ambientals, socials i de gènere a les seves poblacions, i la projecció de demanda futura apunta que aquests no faran més que augmentar

“No és mineria del liti, és mineria de l’aigua”, apunta Francisco Mondaca, membre de l’Associació de regants i agricultors de Toconao, prop de Sant Pedro de Atacama (Xile). Però l’impacte sobre l’aigua no és l’únic en els territoris extractius, la contaminació, la dependència econòmica i fins i tot la violència masclista estan a l’ordre del dia. Julieta Carrizo, veïna de Fiambalá (Argentina) afirma que “el mateix bar del poble, els dissabtes s’omple dels treballadors miners que assetgen, s’imposen a través del seu poder econòmic i empaiten les dones, moltes menors d’edat”.

Testimonis com aquests són fruit del treball de camp realitzat per l’equip de l’ODG a territoris d’extracció de Xile i Argentina al novembre de 2022.

 

Accelerant altres transicions: planificació industrial, polítiques de suficiència i cancel·lació del deute

Davant la situació d’emergència climàtica actual és necessari accelerar la transició, però cal fer-ho accelerant, a la vegada, la reducció de la demanda per part dels països del Nord Global, definint un marc d’“extracció indispensable” que dibuixi uns límits materials per a una transició amb justícia ambiental, social i global. Alhora, cal impulsar un sector industrial de mineria urbana o secundària que recuperi minerals per a la fabricació de tecnologies i contribueixi a la reducció dràstica de la demanda primària.

Cal també, accelerar una transició justa per repartir el treball, reduir l’aparell productiu contaminant, especialment la producció de béns i serveis superflus, i redistribuir les tasques reproductives que fan majoritàriament les dones i, en especial, les migrades.

Qualsevol transició verda ha de ser globalment justa. Per aquest motiu és fonamental establir processos de cancel·lació del deute extern dels països del Sud Global i determinar si algun deute es pot considerar il·legítim, per exemple mitjançant auditories ciutadanes, tenint també en compte el deute ecològic, climàtic i històric que el Nord global deu al Sud global.

I per últim, fer-ho a través d’un finançament just que gravi de manera permanent els beneficis empresarials i les rendes més altes en moments extraordinaris com l’actual, d’emergència climàtica. Aquesta recaptació s’hauria d’adreçar a pal·liar els efectes de la transició en la població vulnerabilitzada.

Descarregar arxiu   

Contingut relacionat

Cuinant el planeta: Fets, xifres i propostes sobre canvi climàtic i sistema alimentari global

Maadix

Què hi ha darrera de la teva factura del gas?

MartaPerez

El turisme o la vida. Treball i precarietat a la ciutat neoliberal

emma