Malgrat el reconeixement de la universalitat dels Drets Humans, així com de la participació de la gran majoria dels països en el Sistema Internacional dels Drets Humans, els Estats tendeixen a limitar la seva responsabilitat a l’interior de les seves pròpies fronteres, la qual cosa implica un buit en la protecció real dels Drets a nivell internacional. Aquest fenomen resulta extrapolable al conjunt de Drets Econòmics, Socials i Culturals (DESC). Per la seva banda, les empreses transnacionals, en tant que actors clau en el procés de globalització, estan essent assenayaldes de manera creixent per la violació sistemàtica dels Drets Humans.
Existeixen milers de Tractats de Protecció de les Inversions a nivell global que estableixen marcs jurídics vinculants a favor de les empreses, però no existeixen instruments que obliguin a les transnacionals a respectar els DESC i el medi ambient. A la vegada, en les polítiques d’acció exterior dels Estats, s’assumeix una promoció activa de la internacionalització de les empreses. No obstant, aquesta promoció no s’acompanya de mecanismes de control suficients, que permetin assegurar el compliment dels DESC i prevenir la seva violació. En aquest document exposem algunes eines i marcs jurídics a nivell internacional, europeu, de l’Estat Espanyol i català que podrien ser útils a l’hora d’avançar en un major control públic dels actors privats a nivell extraterritorial.