Els fons Next Generation EU i els límits biofísics del planeta

Des de l’ODG publiquem “Els Next Generation EU respecten els límits biofísics del planeta? FAQs sobre els PERTE i les matèries primeres crítiques per la transició verda i digital“, on contrastem les incoherències del model de transició verda finançada a través dels fons NextGenerationEU (NGEU) i la seva gestió per part del govern espanyol, amb la posada en marxa d’una transició ecosocial justa. 

Actualment ni en els fons NGEU, ni en la seva estratègia de fons -el Pacte Verd Europeu-, es reconeixen els límits biofísics del planeta ni els impactes exteriors a tercers països que genera l’extracció dels minerals necessaris per la transició verda i digital de l’economia europea. 

Els antecedents

Al juliol de 2020, la Comissió Europea va llançar el paquet d’ajudes públiques anomenat fons NextGenerationEU. L’objectiu dels fons NGEU no és només finançar la recuperació econòmica després dels impactes generats per la pandèmia de la COVID-19, sinó la transformació de les economies dels Estats membres -que arrossegaven una situació de respiració assistida des de la crisi de 2008- i que no complien amb els objectius climàtics. Així, la Comissió Europea (CE) va aprofitar el moment per condicionar l’entrega del diner a la modernització de les indústries i economies, com ja estava previst a la seva estratègia del Pacte Verd Europeu de 2019, indicant que aquesta modernització s’hauria de dur a terme en clau de “transició verda i digital”: el 37% dels fons s’han de destinar a la transició verda i el 20% a la digitalització. 

A mesura que el govern espanyol va adjudicant els fons a través dels seus ministeris, especialment a través del Mecanisme de Recuperació i Resiliència, es van manifestant els impactes climàtics, socioambientals i els límits del model de transició verda promogut per la Comissió Europea i el govern de Pedro Sánchez. 

Un model que topa amb els límits del planeta 

El model de transició basat en les tecnologies, l’electrificació i la digitalització requereixen una quantitat enorme de matèries primeres que topa amb els límits biofísics del planeta. Moltes són minerals qualificats de matèries primeres crítiques, que significa que poden esgotar-se en un futur pròxim. Per exemple, en el cas de la promoció de la indústria del vehicle elèctric, l’Estat espanyol requeriria el 5,43% del liti i el 4,61% de cobalt extret anualment si es volgués complir amb l’objectiu del PNIEC de tenir 5 milions de vehicles elèctrics en circulació el 2030.

L’extractivisme d’aquestes matèries primeres té greus impactes climàtics, ambientals i provoca la vulneració de drets humans en zones d’extracció, majoritàriament al Sud Global. No obstant, ni en els fons NGEU, ni en la seva estratègia de fons -el Pacte Verd Europeu-, es reconeixen aquests impactes exteriors a tercers països: no existeixen indicadors establerts per mesurar l’impacte global, mecanismes de control o mesures de reparació per les comunitats afectades per part del govern espanyol, ni per part de la Unió Europea. 

Les col·laboracions público-privades a l’ordre del dia 

Les inversions en aquesta transició són canalitzades a través dels projectes estratègics per la recuperació i transformació econòmica (PERTEs), que són grans col·laboracions público-privades que posen les necessitats de les empreses i els beneficis econòmics a davant de l’interès general. Ja hi ha 11 PERTE aprovats que rebran 32.293 milions d’euros en subvencions públiques. No obstant, avui no consta cap empresa en el registre oficial d’Hisenda, que és el requisit més bàsic per garantir un mínim escrutini públic. Únicament es coneixen a través de la premsa els nous consorcis que s’han creat per captar el diner públic amb empreses impulsores com Repsol, Iberdrola (consorci SHYNE Spanish Hydrogen Network) o Volkswagen i Seat (consorci Future: Fast Forward).

Llavors… què proposem? 

A la nostra publicació proposem 5 propostes concretes per a revertir les injustícies i impactes negatius generats pel model de transició finançat pels fons NGEU en pro de possibilitar una transició ecosocial justa. A més d’exigir una major transparència i escrutini públic relacionat amb les empreses beneficiàries, proposem al govern espanyol promoure la mineria urbana, el reciclatge de materials i l’extracció secundària en detriment a l’extracció primària. Fomentar la investigació i el desenvolupament de dissenys de productes que tinguin en compte el cicle de vida d’aquests, així com models de reutilització i reparació, afavorint els usos compartits dels productes o promovent el consum o ús de recursos locals. A més, el Govern i la Comissió Europea haurien de posar en marxa polítiques públiques que duguin a escenaris de reducció de la demanda a curt termini i de repartiment just de matèries primeres crítiques a escala global.