Des que es va signar l’Acord de París, la UE ha apostat pel gas natural perquè sigui el “combustible de transició” que ha de permetre fer front a les intermitències que presenta actualment la tecnologia utilitzada per a la generació d’energia a través de fonts renovables.
Aquest fet, juntament amb les desavinences geopolítques amb Rússia, ha derivat en la promoció de noves infraestructures gasístiques per fer front al possible increment de la demanda d’aquest combustible fòssil i diversificar els exportadors, per tal de deixar de dependre del gas rus, que és qui domina les exportacions a la UE.
En les últimes dècades, en concordànça amb la nova política energètica de la UE, l’Estat espanyol ha apostat per a la promoció d’aquest combustible fòssil i ha derivat en la construcció de noves infraestructures gasístiques de transport que han suposat una amenaça per a la sostenibilitat ambiental, econòmica i social dels territoris afectats. La construcció d’aquestes infraestructures ha suposat la resposta per part de la ciutadania, on algunes de les quals porten vigents dècades.
En aquest mapa online interactiu s’han volgut reflectir algunes d’aquestes lluites locals, com són les que han sorgit com a resposta a les plantes de regasificació de Mugardos i El Musel, als magatzems subterranis del Castor i Marismas, al gasoducte MidCat/STEP i a l’explotació de Fracking en el País Basc. Cadascuna d’elles compta amb una infowindow que conté informació sobre el projecte: tipus d’infraestructura gasística, ubicació, data d’inici, cost, empresa promotora i descripció; i també de la lluita local: accions de mobilització, tipus de reivindicació, organització opositora i motivació.