Next Generation EU i recuperació econòmica

Des de l’Observatori del Deute en la Globalització hem analitzat amb profunditat les característiques del mecanisme dels fons europeus Next Generation EU i concluïm que no revertiran les desigualtats socials i econòmiques, generaran més deute i no contribuiran a una transició ecosocial realment verda i justa.

Des de juliol de 2021, el Govern de Pedro Sánchez està adjudicant els fons europeus Next Generation EU a través dels projectes estratègics per la recuperació i transformació econòmica (PERTEs), convocatòries i licitacions públiques que estan dirigides a diferents sectors de l’economia productiva i, en alguns casos, a les administracions públiques.

Després de més d’un any treballant sobre els fons europeus Next Generation EU, segueix vigent la crítica que vam llançar el març de 2021 a la Guia Next Generation EU: més ombres que llums, que vam publicar conjuntament amb el Observatorio de Multinacionales en América Latina (OMAL) i Ecologistas en Acción. D’una banda, segueixen existint l’opacitat i la falta de transparència en gairebé tots els processos i nivells, no hi ha claredat ni accés a la informació que hauria de ser pública, com els noms de les empreses beneficiàries, segueixen faltant els criteris i indicadors socials, de gènere i ambientals vinculants i unificats per tots els projectes finançats. D’altra banda, segueix vigent la crítica estructural de fons que vam llançar sobre els riscos a llarg termini.

Més concretament, volem assenyalar la «ceguesa» dels fons en relació als punts a continuació i per les següents raons:

– Justícia financera: La manera com la Unió Europea finança els fons Next Generation EU comporta condicions, retallades i riscos financers a llarg termini. Ens sembla preocupant que la Unió Europea segueixi emetent Eurobons per a finançar els fons NGEU a través de l’endeutament. Hi ha una tendència creixent que sigui el mecanisme «per se» de finançar les despeses comunes, agreujant així la situació de sobreendeutament públic. És un mecanisme de finançament que ha comportat polítiques d’austeritat, retallades i privatitzacions i que no té en compte ni a les persones ni a les generacions futures que hauran de pagar el preu.

– Justícia social i de cures: les actuals propostes estan orquestrades de manera que no garanteixen la cobertura de les necessitats bàsiques ni la lluita contra les desigualtats socials. Estem parlant de drets com són les cures, la salut, l’educació, l’accés a l’energia, a l’aigua, al menjar o a l’habitatge. Això es deu a que les mesures es canalitzen a través d’una agenda publicoprivada que promou models com les conegudes col·laboracions publicoprivades, en aquest cas els anomenats PERTE (mecanismes similars a les col·laboracions publicoprivades). Un model que no se centra en la perspectiva del bé comú, de les sobiranies i dels drets col·lectius, ni en la priorització de treballs socialment necessaris, ni en la defensa de garantia de serveis públics suficients i de qualitat.

– La justícia ambiental i climàtica: els fons Next Generation EU financen l’estratègia del Pacte Verd Europeu (European Green Deal) i juntament amb això, un model de recuperació econòmica i transició verda i digital que segueix basant-se en la lògica capitalista del creixement econòmic il·limitat –anomenant-se ara «creixement verd»– la magnitud de la demanda de materials crítics del qual implicarà un augment i aprofundiment de l’extractivisme i l’externalització dels impactes socioambientals. Els fons NGEU es dirigeixen a nous espais d’acumulació i negoci per a les grans empreses –moltes vegades les més contaminants– de sectors clau per a una transició ecològica i no introdueixen canvis radicals en la manera com produïm i consumim.

Per això proposem finançar la recuperació i la transició de l’economia a través d’altres mecanismes, que no generen més deute ni venen carregats de condicionalitats. En aquest sentit, donem suport a les iniciatives següents:

– La posada en marxa d’una reforma fiscal i ecològica justa per augmentar la càrrega impositiva i limitar les bonificacions de l’impost sobre el patrimoni, sobre successions i donacions, sobre societats, sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF). Es podria pujar l’IVA per a béns de luxe i es podrien crear nous impostos, com una taxa a les transaccions financeres i per a les grans tecnològiques. A més, una reforma fiscal i ecològica justa, hauria de permetre incentivar canvis de comportament positius des del punt de vista ambiental, alhora que s’augmenta la recaptació per fer front a les crisis múltiples. Ha de ser part d’una política ambiental, econòmica, social i de cures més àmplia que eviti qualsevol perjudici a les classes i col·lectius menys afavorits.

– Facilitar l’accés a la informació per poder realitzar una auditoria ciutadana del deute públic i no pagament del deute il·legítim. L’auditoria ciutadana incorpora la participació activa de la ciutadania i d’associacions independents, amb l’objectiu de comprovar que l’actuació administrativa, les concessions i contractes, els préstecs i operacions financeres s’han fet per beneficiar l’interès general de la població.

Creiem que és important fer un tomb i promoure altres models, reubicant les prioritats i les polítiques de qualsevol recuperació econòmica i social per a centrar-les en la garantia de drets bàsics col·lectius i la coherència amb una transició ecosocial justa. Per exemple, centrar el finançament en els serveis i treballs que s’han demostrat socialment necessaris tenint en compte els impactes ambientals. Prioritzar els diagnòstics socials i ambientals realitzats a nivell descentralitzat sobre les necessitats a cobrir en cures, salut, educació, alimentació, habitatge i accés a energia i aigua.