El mapa de l’estat de l’ODG en el terreny ecofeminista ens ajuda a traçar les línies de treball per arribar als nostres desitjos de transformació
A partir del mes de juny les companyes de la cooperativa L’Esberla van iniciar la diagnosi amb la matriu dissenyada de manera comuna que ens guiés el camí (3 esferes, 13 àmbits i 46 indicadors) i amb la informació que havien recollit en els mesos anteriors a través d’entrevistes, enquestes i grups de discussió, perquè fossin el punt inicial de reflexió.
Es va utilitzar la teoria del dònut de Kate Raworth, adaptada per Adolfo Chautón, com a metodologia per dur-la a terme. El dònut el conformen el batec, el terra comú i el sostre ecosocial. El batec és la raó de ser que permet identificar quina és l’essència de l’ODG com a entitat, el terra comú estableix quins són els fonaments interns de l’ODG i el sostre ecosocial la consciència i relació dels impactes amb l’ecosistema que sustenta l’entitat.
En el cas del batec, la diagnosi va determinar que la identitat primària i valors hegemònics de l’ODG s’identifiquen més amb l’esfera productiva (rigor, racionalitat, sacrifici i esforç, etc.), mentre que la secundària amb l’esfera reproductiva (cures emocionals, posar límits a l’activisme i a la feina, ruralitat, etc.). Aquest és un dels reptes per a la transició ecofeminista, ja que està relacionat amb els crítics fantasmes que existeixen dins de l’entitat i el seu mite fundacional.
El terra comú ens ha de permetre posar les bases mínimes per adquirir consciència sobre la reparació i transformació ecosocial; la cura de les persones, el col·lectiu i la comunitat; i una composició, rols i tasques, estructura, sosteniment i recursos que ens permetin assolir la missió i visió que tinguem com entitat, incorporant els valors ecofeministes i decolonials en la nostra comunicació i relat.
En aquesta esfera, la diagnosi identificava: un equip tècnic paritari, però poc divers; estructura i model de governança democràtica i horitzontal; mecanismes de conciliació amb la vida personal, familiar i comunitària amplis; promoció de la salut amb perspectiva de gènere; algunes dificultats en el treball de conflictes, malestars i abusos de poder; manca de mecanismes clars i compartits per a la incorporació de veus i savieses locals i tradicionals; manca de criteris i una política clars sobre les aliances.
El sostre ecosocial ens ha de permetre identificar impactes negatius (medi ambient i teixit social) i emprendre les accions necessàries per revertir aquesta situació. La diagnosi identifica: manca treballar i compartir la consciència de l’impacte ecosocial a nivell individual; dificultat per imaginar mecanismes de reparació i promoció de la resiliència de l’ecosistema i el territori.
Els passos endavant
Una vegada conclosa la diagnosi, les companyes de l’Esberla ens han fet les següents suggerències per tal d’implementar accions i activitats que ens permetin transitar per ser una entitat més ecofeminista en un entorn urbà:
- Dedicar temps i espai a reflexionar sobre l’ecofeminisme i la decolonialitat, per portar-ho del pla teòric a la pràctica
- Treballar amb profunditat l’equilibri entre les tasques i els temps productius i reproductius
- Definir i quantificar en els llocs de feina les hores dedicades a tasques productives i reproductives, i incorporar l’actitud que han de tenie aquestes persones vers el feminisme, l’ecologisme i la decolonialitat
- Seguir aprofundint en les dinàmiques invisibles mitjançant espais periòdics emocionals que permetin fer aflorar la diversitat de veus i experiències dels rols
- Definir què espera l’equip tècnic de l’entitat i viceversa, posant en consonància la coherència política amb la pràctica que treballeu
- Compartir i sostenir l’impacte que pateix en el món i la vida a la terra entre totes i desplegar més sovint la connexió integral amb els projectes que treballem per agafar més consciència i pràctica ecofeminista