La construcció de l’oleoducte H2Med preveu extreure energia de la península Ibèrica per portar-la a Europa central. Les grans corporacions d’energia es beneficiaran, mentre les comunitats locals només en rebran els impactes. Segueix les històries de l’oleoducte al llarg de l’H2Med i coneix a les activistes que resisteixen futurs d’hidrogen.
The storymap ‘Resisting Hydrogen Futures’ ofereix una visió panoràmica dels impactes que les comunitats locals afronten sota l’amenaça d’un gasoducte gegantesc que travessaria la península Ibèrica per exportar hidrogen a Alemanya i altres països d’Europa Central. El lloc web stoph2med.org l’ha creat per kollektiv gazpacho, un grup d’activistes i estudiants de l’àrea de Rhein-Ruhr a Alemanya i l’estat espanyol. A la primavera de 2025, van recórrer el traçat previst de l’oleoducte H2Med/Hidrogen Espanyol entre Xixón (Asturies) i Huelva (Andalusia) com a part d’un projecte de recerca activista en col·laboració amb l’Observatori del Deute en la Globalització (ODG) i Ecologistes en Acción.
Europa està planejant una gran xarxa de gasoductes per a transportar hidrogen i gas fòssil. Se suposa que la majoria de l’hidrogen transportat procedeix del nord d’Àfrica i de les zones rurals del sud d’Europa. L’hidrogen “verd” és àmpliament considerat una solució “sostenible” per a un creixement econòmic industrial infinit sense emissions de CO₂ i una solució única per a la crisi climàtica en la qual ens trobem. No obstant això, al llarg dels oleoductes, les comunitats locals qüestionen aquesta història, patint els impactes sobre les persones i la terra. Estan construint el seu propi futur en resistència a aquesta mega infraestructura energètica.
Què és el gasoducte?
L’H2Med és un projecte a gran escala dissenyat per transportar hidrogen des de la península Ibèrica fins a Europa Central. S’està promovent com una part clau de la transició verda d’Europa, prometent futurs d’energia neta i creixement econòmic. Però darrere d’aquesta visió hi ha una realitat diferent. Les corporacions d’energia multinacionals ja estan expandint la infraestructura massiva al llarg del gasoducte, mentre que les comunitats locals i els activistes qüestionen per a qui és aquest “futur verd”, qui es beneficia i qui paga el preu.
Què és l’hidrogen “verd”?
L’hidrogen sovint es presenta com una solució d’energia neta, però no tot l’hidrogen és el mateix. Avui en dia, més del 99% encara es produeix a partir de combustibles fòssils. Només una petita fracció és “verda”, utilitzant electricitat renovable a través d’un procés intensiu en energia anomenat electròlisi. La producció, l’emmagatzematge i el transport d’hidrogen és complex, costós i ineficient. Això planteja una pregunta clau: si és tan difícil de manejar, per què estem construint infraestructures massives com H2Med al seu voltant?
Com impacta l’H2Med a la terra, l’aigua i les comunitats rurals?
L’anomenat hidrogen “verd” no surt del buit. La seva producció industrial requereix d’infraestructures massives. Al llarg de la ruta H2Med, això significa nova producció de biogàs, parcs eòlics, camps solars i oleoductes que remodelen territoris sencers. Aquests projectes ocupen terra, consumeixen aigua i transformen les zones rurals en zones de producció d’energia per a mercats distants al nord d’Europa. A les regions amb poca aigua, la producció d’hidrogen corre el risc d’esgotar els aqüífers ja estressats. Al mateix temps, les terres de cultiu es reutilitzen cada vegada més per a la generació d’energia en lloc de la producció d’aliments. El que es presenta com una transició verda pot, per tant, exercir pressió sobre els mitjans de vida locals, els ecosistemes i els futurs rurals. Paral·lelament, l’energia produïda s’exporta en altres llocs.
És l’H2Med la pròxima onada de colonialisme energètic?
Per a moltes comunitats, l’H2Med se sent com una continuació d’una llarga història d’extracció d’energia. Les regions que ja acullen preses, centrals nuclears o megaprojectes renovables s’estan convertint una vegada més en proveïdors d’energia en nom del creixement econòmic. El patró continua sent el mateix: l’energia es produeix a les regions perifèriques, mentre que els beneficis i el poder de decisió es mantenen en altres llocs. Al mateix temps, l’H2Med compta amb el suport d’una gran inversió privada i suport polític malgrat la incertesa de la demanda i les preocupacions d’eficiència. Corre el risc de bloquejar territoris en noves infraestructures que serveixen principalment als interessos industrials i d’exportació. Per a molts activistes, això no és una transició justa, sinó una continuació del colonialisme energètic sota una etiqueta verda.