ODG

La precarietat laboral del turisme a Barcelona


Coneixement i cocreació d’estratègies i eines per a un nou model turístic.

Retorn de la sessió de codisseny d’estratègies i polítiques publiques cap a un nou model turístic.

– Convocatòria ODG: https://odg.cat/blog/codisseny-turisme/
– Dijous, 27 de juny, 2019; 3h de sessió, Pati Llimona (Ciutat Vella)
– Unes 20 persones participants (5-10 treballadores, tècnics, advocats, moviments socials)

El passat dijous 27 de Juny des de l’ODG vam organitzar una ‘sessió de co-disseny cap a un nou model turístic, per pensar juntes sobre la falsa solució turística i la precarietat que genera, i sobre com podem trobar solucions (vertaderes) des de baix’. Ens vam trobar unes 20 persones de molts perfils i sectors diversos: joves i grans, algunes treballadores organitzades en sindicats i d’altres que no ho estan (cambreres de pis, treballadors de fires, etc), activistes anti-turistizació i d’altres contra el canvi climàtic, advocats laboralistes i tècnics de l’ajuntament, estudiants de turisme o veïnes afectades pel fenomen. En conjunt, vam conformar un grup molt heterogeni i plural però que convergia en la visió crítica del model, des dels seus impactes a la necessitat de construir alternatives, i que tenia ganes de treballar col·lectivament per avançar en la construcció d’un model més sostenible amb la vida i on no hi càpiga la precarietat.

Van sortir moltes idees interessants, possibles aliances a cultivar i, sobretot, es va fer palesa la voluntat de tornar-nos a trobar i seguir treballant al respecte. Cal recalcar que vam comptar amb l’ajuda d’un facilitador que va impulsar diferents dinàmiques de treball -incloent activitats en grups de diferents grandàries- i tot plegat va possibilitar que sortissin moltíssimes idees i perspectives i que es poguessin articular col·lectivament amb força eficiència. Val a dir, pel que fa això, que el sentir general de les persones participants semblava força positiu en acabar la sessió, a falta d’un retorn més formal en aquest moment. De fet, tant per a les persones que vau venir com per aquelles que no vau poder, el nostre correu està obert i ens encantaria rebre el vostre feedback, propostes de cara a noves sessions, crítiques que segur que ens permetran millorar, o allò que ens vulgueu transmetre.

Dit això, ara farem un breu recull de com va anar la sessió i intentarem traslladar les idees principals que van sortir, consensos, dubtes i/o propostes. Després d’una estona inicial per conèixer-nos i començar a establir vincles els uns amb els altres, la sessió es va dividir en tres blocs principals: primer un de diagnòstic del model, on es va fer un mapeig dels actors i elements més importants que trobem respecte el model turístic i la precarietat i sobre com s’interrelacionen; després un de treball sectorial i factors de precarització, on es van compartir les diferents causes i característiques que defineixen la precarietat en diferents sectors del treball turístic i es van mirar d’identificar aquelles que són transversals; i finalment un de propostes, on es van recollir diferents idees i recomanacions per a la transformació del model i es van posar en relació amb els diferents àmbits competencials que els hi correspondrien.

Pel que fa al diagnòstic, vam situar ciutadania-veïnat a un cantó del centre del mapa, al costat de les treballadores turístiques, recalcant que sovint -sinó sempre- estem parlant de les mateixes persones només que dins o fora de l’àmbit laboral. Al centre i al cantó oposat vam situar els turistes però sobretot la patronal, els lobbies i els fons d’inversió (o fons voltors), com a actors principals que dominen el model i amenacen o tenen interessos contraposats als de veïnes i treballadores. Orbitant al voltant d’aquestes últimes també trobem el paper dels sindicats i elements com la necessitat de més recursos (humans i econòmics) per a les inspeccions de treball o més poder de negociació i (auto)organització de treballadores. Per altra banda, al voltant dels poders polític-econòmics abans mencionats, trobem elements com les males condicions laborals del sectors (e.g. externalitzacions de serveis), l’aparició del capitalisme de plataforma (e.g. Airbnb) i els nous tipus de treball turístic precari que generen, o l’evolució històrica del sector i la creixent financiarització que pateix. I molt significatiu també va ser l’aparició del moviment ecologista i contra la crisi climàtica que va sorgir al voltant de tot això, així com el rol eminentment negatiu (i de part) dels principals mitjans de comunicació.

De la banda de ciutadania-veïnat i treballadores van sortir molts elements relacionats amb els impactes del model, tals com problemes amb l’habitatge (i la gentrificació), la destrucció del teixit social i el comerç local o les diferències entre barris (que tendeixen a igualar-se conforme s’estén el problema). I en relació amb això es van posar en valor els diferents moviments socials i veïnals de resistència i construcció d’alternatives que hi ha. Ja per acabar, es van compartir molts elements importants que resten pendents com la falta de perspectiva de gènere del model, la manca de coneixement de drets laborals de la majoria de treballadores (e.g. horaris, convenis, etc), l’origen migrant i racialitzat de moltes d’elles i les situacions d’invisibilització i vulnerabilitat afegida que això suposa, o problemes més recents com el frau associat als falsos autònoms. Tot plegat, un mapa incomplet i complex de múltiples actors i elements que s’interrelacionen en un model que en veu d’algunes treballadores “es insostenible amb la vida”.

En la segona part vam voler fer un treball sectorial o per perfils, anant més al detall per intentar identificar els diferents factors de precarització que es troben les treballadores en diferents àmbits del treball turístic o en funció de les seves característiques i, entre aquests, veure quins eren transversals. Vam distingir diferents sectors i perspectives en funció de la representativitat de persones participants, i per tant segur que ens en vam deixar uns quants, però tot i així va ser força divers: cultura (guies, museus, monuments…), turisme de negocis i fires, restauració i hostaleria,  migrants i dones -i també més concretament Les Kellys. Pel que fa al sector turisme-cultura, una característica que va destacar va ser la falta de professionalització, d’inversió i de valorització com a factors que afavorien la precarització i que eren criticats per les treballadores. En el turisme de negocis i fires vam veure que un tret “distintiu” o important era el de la “cossificació” de les treballadores a moltes fires, si bé molts problemes derivats del patriarcat -com la bretxa salarial o la violència de gènere en entorns laborals- eren més transversals tot i les seves especificitats i van aparèixer especialment quan parlàvem de “dones”. Altres trets com la temporalitat, la discontinuïtat contractual o l’eventualitat també els veiem en altres sectors, així com l’ús i abús del contracte de pràctiques de manera estructural. Pel que fa la hostaleria, es va destacar també la falta de control de la normativa laboral o la falta d’organització sindical del col·lectiu, encara que això passi a la majoria de sectors, i els baixos salaris. Finalment, treballant el col·lectiu migrant van sortir problemes molt estructurals, com la llei d’estrangeria i les dificultats que suposa per obtenir contractes de treball i la regularització de la seva situació, i com això porta a la invisibilització i indefensió a nivell de drets laborals per la por que suposar denunciar o demanar inspeccions, I tornant a la precarietat associada al sistema patriarcal, en “dones” es va posar sobre la taula la extensió dels rols reproductius als entorns laborals, les dificultats de conciliació laboral-domèstica o les barreres per a l’ascens laboral. I Les Kellys són un sector amb alta presència de dones migrades i racialitzades i que per tant pateixen aquests factors de precarització, als que van afegir problemes de salut i/per sobrecàrrega laboral o el tema de les condicions laborals associades a l’externalització i/o subcontractació o les jornades intensives i la falta de control horari, que també estan presents en sectors com l’hostaleria o el turisme de negocis i fires. La llista és llarga i molts dels problemes són comuns o en cert grau compartits a diferents sectors i d’altres no van arribar a aparèixer per falta de temps o representativitat. Cal destacar també com moltes participants van fer referència a la problemàtica (i.e. precarietat) associada al capitalisme de plataforma i les noves tipologies de treball i relacions que genera, amb el problema dels falsos autònoms al centre, però també amb la impunitat i indefensió de les treballadores versus el poder corporatiu i multinacional.

I al final, vam pensar propostes que potencialment podrien atacar i revertir o millorar algunes d’aquestes situacions, i ho vam fer des de la perspectiva de veure a quina/es institucions hauríem d’interpel·lar en funció del marc de competències que afectarien. Com ara repassarem, la majoria de les propostes es van centrar en l’àmbit municipal, doncs és el que més a prop tenen les treballadores i a més és l’àmbit principal d’acció del projecte, si bé també en van sortir algunes de molt estructurals que pertanyen a l’àmbit estatal (o inclús europeu). Una de les coses de les que es va parlar va ser de la necessitat de tenir més coneixement, indicadors i estadístiques sobre els nivells de precarietat (dades que fins ara no recull l’Observatori del Turisme), així com de posar recursos en la formació de treballadores en drets laborals i fer campanyes de difusió per la població entorn aquest mateix tema. Els segells de qualitat (com el de Les Kellys o el de Biosphere) eren una altra proposta amb força presència, especificant la necessitat de vincular-los a les qualitats laborals, així com els premis o incentius per les empreses que demostrin bones pràctiques laborals. Un altre tema tractat va ser l’absència de regulació en alguns sectors i la mala regulació en d’altres, que són coses que s’haurien de revertir sempre de la mà i amb la participació de les treballadores. A més, també es va parlar força de la necessitat de promoure e incentivar l’economia social i solidària i el treball cooperatiu en l’àmbit del turisme. Quan es va parlar de la taxa turística es va incidir força en la necessitat de desvincular-la de la promoció turística i fins i tot de lligar-la a la provisió de recursos per incrementar i millorar les inspeccions laborals, idees similars a quan es parlar de vincular un hipotètic recàrrec a la taxa hotelera (IAE) a un retorn social i ambiental de l’activitat turística. I en aquest sentit, va ser interessant com algunes veïnes afectades demanaven lligar el retorn i redistribució dels recursos econòmics en funció dels diferents impactes territorials del turisme. També van sorgir propostes en la línia de protegir el patrimoni cultural i el teixit social i regular els usos dels espais públics en benefici del veïnat i no dels turistes. Finalment, algunes propostes més lligades als impactes ambientals proposaven vincular taxes al querosè i als viatges (avió i creuers) a polítiques de retorn social.

 

 

Contingut relacionat

Conclusions de l’#AuditFest

emma

Making of “Em deus 3.000 entrepans”

emma

Quin és el paper i la importància del Port de Barcelona dins de la Unió Europea?

emma