ODG
llei aragones

Posicionament de la XES davant el Projecte de Llei de Contractes de Serveis a les Persones


Davant del debat entorn a la “Llei Aragonès”; el projecte de Llei de contractes de serveis a les persones que està en tràmit al Parlament de Catalunya, hem treballat des de l’ODG, la XES i altres entitats sòcies com l’Observatori DESC, el contingut d’aquest projecte de llei, i a continuació expliquem la nostra valoració i demandes:

Aquest projecte de llei fomenta la mercantilització de serveis públics bàsics a través de ‘la compra al mercat’ com a principal mecanisme de provisió i gestió d’un extens catàleg de serveis a les persones

En aquest Projecte de Llei s’enumeren més de 240 serveis en els àmbits d’ensenyament, salut, social i comunitaris que li són propis a l’Administració pública, i que passarien a ser externalitzables via concurrència pública de mercat (quan no existeix cap imperatiu que obligui a que aquest hagi de ser el model normalitzat en aquest sectors), de manera que aquesta norma legitima, ordena i consolida el règim de (sub)contractació pública al mercat com a mecanisme de provisió a la ciutadania per a aquests serveis bàsics.

En els darrers temps, hem assistit a un context polític i socioeconòmic de grans lobbies a nivell europeu i internacional que pressionen financerament, jurídica i política per la mercantilització generalitzada dels serveis públics. Però també en els darrers anys, hi ha centenars de pràctiques institucionals, a tots els nivells de govern i amb diferents colors polítics, que arreu d’Europa han mantingut o reincorporat a la gestió directa la provisió i gestió de molts serveis de diversa naturalesa sota la mateixa legislació vigent. Especialment en els àmbits de serveis públics a les persones, i no només per motius polítics, ideològics o democràtics, sinó fins i tot també econòmics malgrat la pressió existent.

El govern de la Generalitat no té cap obligatorietat d’estructurar el règim de provisió i gestió dels serveis públics a les persones a través del règim contractual de compra de serveis al mercat com via principal i normalitzada al que evoca aquest projecte de Llei. És més, fins i tot, la Llei de Contractes del Sector Públic d’àmbit estatal, malgrat ser millorable, reconeix que aquests serveis poden quedar totalment fora de la concurrència de mercat i ser gestionats, doncs, per la via directa per part de l’administració o amb el règim no contractual (via concertació entre d’altres, per exemple).

Per la defensa i garantia d’uns serveis públics de qualitat, entenem que la primera via hauria de ser que l’Administració pública assumís la seva responsabilitat a través de la gestió directa; això sí, incorporant-hi els valors i principis de l’economia social i solidària (ESS), com són la transparència i la participació de les treballadores i les usuàries. Només en el cas que s’hagués de recórrer a la provisió externa, aquesta hauria de ser concertada amb iniciatives d’ESS, sota fórmules com la concertació público-comunitària-cooperativa, que garanteixin la titularitat i el control públic del servei, la participació de les treballadores i usuàries, i la gestió democràtica i transparent, per tal de garantir la universalitat, l’equitat i la qualitat d’uns serveis que cobreixen necessitats socials bàsiques, i de blindar-los de les lògiques mercantils i lucratives, d’una banda, i tecnocràtiques i burocràtiques, de l’altra.

L’articulat en relació a les condicions socials i ambientals, i la relació qualitat-preu, és ambigua i aboca el teixit de l’ESS a la competència amb les grans empreses privades multiservei.

Analitzant el contingut de la llei en si, en termes de la seva contribució a una contractació pública responsable, a part de ser excessivament generalista i ambigua -i donada la pressió cap a l’externalització via “compra de mercat” que hem exposat al punt anterior- considerem que no és prou ambiciós i ni suficientment enfocat en la prevalença dels criteris socials i ambientals per sobre del preu.

De fet, les poques clàusules socials esmentades són opcionals; no hi ha una aposta clara i determinada per fixar un marc a través de les condicions especials d’execució (que serien d’obligat compliment a qualsevol oferta) que obligués tant a la qualitat del servei com a la garantia d’unes condicions de vida i treball equivalents a la prestació per gestió directa; i s’estableixen rangs d’entre el 30% i el 40% de puntuació de les ofertes pel que fa al valor del preu, quan hi ha experiències que senyalen el camí per donar menys pes al preu, i que incorporen aspectes econòmics, ambientals, socials i de governança a totes les fases del procés de licitació, amb caràcter obligatori.

PER TOT AIXÒ, DEMANEM:

La retirada d’aquest projecte de Llei i l’inici dels treballs i el debat públic per definir un marc regulador i estratègia de país que defineixi clarament quin és l’espai públic de gestió i provisió en la cobertura de drets socials; quin és l’espai i quins són els límits del mercat; i quin és el paper de l’economia social i solidària, amb la finalitat de garantir uns serveis públics col·lectius eficaços, de qualitat i alhora dignes del reconeixement que es mereixen. D’aquest debat n’haurien de sortir diferents regulacions, coherents entre si, amb especial importància de la gestió directa i el règim no contractual, per donar cobertura jurídica als serveis a les persones, trencant qualsevol possible vinculació d’aquests serveis amb el règim contractual.

Que no s’utilitzi l’economia social i solidària com a potencial beneficiària d’aquesta llei, perquè no creiem que beneficiï el teixit d’empreses i entitats de l’ESS. A més, l’ESS no és només un conjunt d’empreses que poden proveir béns i serveis, sinó que és, per sobre de tot, un moviment social que aposta per un canvi del model socioeconòmic en què el teixit de l’ESS i el sector públic som aliats a l’hora de posar límits i fer retrocedir el mercat i les seves lògiques mercantilitzadores de la vida.

Que la proposta de llei d’economia social i solidària que s’està començant a desenvolupar, serveixi com a espai de debat i definició del paper de l’ESS en la defensa i provisió de serveis públics, tant des de la vessant d’agent social amb una visió clara de quin model socioeconòmic volem, com des de la vessant del teixit productiu capaç de proveir béns i serveis des del no afany de lucre, la democratització en la presa de decisions i l’arrelament comunitari i territorial.

Contingut relacionat

Cartografia de les Resistències al Gas Natural

uzero

La doctrina del xoc

emma

Debat ODG: El gas a Europa

emma