La COP28, una nova oportunitat perduda per posar fi als combustibles fòssils
La COP28 ha estat una cimera pol·lèmica des del seus inicis, amb una presidència estretament vinculada als combustibles fòssils i una presència de lobbistes mai vista, ha conclòs aquesta matinada de dimecres amb un acord insuficient. Les nostres companyes Bruna Cañada i Clàudia Custodio van viatjar a Dubai per fer-ne el seguiment.
24 hores més tard del previst es va aprovar el primer balanç global de l’Acord de París que avalua el treball dels països en l’adopció de mesures per fer front a l’emergència climàtica i marca el full de ruta per aconseguir els compromisos futurs. Tot i que el document parla per primera vegada de combustibles fòssils, i els relaciona directament amb la situació d’emergència climàtica, aquest no compromet als països a abandonar-los, sinó simplement a reduir-ne els més contaminants.
Malgrat una primera relliscada d’Al Jaber declarant que la ciència no havia demostrat que l’eliminació dels combustibles fòssils fos necessària, l’acord final reconeix la tasca de l’IPCC i la necessitat de fer grans canvis per contenir l’augment de temperatura per sota dels 1,5ºC. Ara bé, la galleda d’aigua freda arriba amb una carta blanca a les falses solucions.
La disputa lingüística entre el “phase-down” i el “phase-out”, ha donat lloc a un nou terme, “transition-away”, és a dir, “transicionar per deixar enrere” (els combustibles fòssils). Això és problemàtic perquè en cap cas es parla de la necessitat d’abandonar definitivament els combustibles fòssils. Aquest abandonament insuficient dels fòssils es posa al mateix nivell que el foment d’alternatives com l’hidrogen baix en carboni, l’energia nuclear o les tecnologies d’emmagatzematge de carboni. Tecnologies que continuen depenent de l’augment de l’extracció de combustibles fòssils, i per tant, no representen una alternativa real per fer front a l’emergència climàtica.
Pel que fa al finançament, s’ha posat sobre la taula la incapacitat de les parts d’assolir els 100.000 milions de dòlars per al fons de pèrdues i danys, i la dificultat d’oferir un finançament públic que no impliqui condicionalitats, ni un augment del deute extern d’aquells països que estan patint més directament les conseqüències del canvi climàtic. Per altra banda, tot i esmentar les necessitats de finançament per a l’adaptació i la voluntat de duplicar-ne el finançament actual, segons l’informe Adaptation Gap Report, la suma resultaria ser insuficient per cobrir les necessitats reals. Sense un finançament anticipat, transparent i de qualitat, se seguirà perpetuant un model de globalització injust que enverdirà els països enriquits i deixarà el gris, les inundacions i els desplaçaments pels països empobrits.
COP29 a l’Azerbaidjan
I després d’una COP28 poc ambiciosa pel que fa a l’eliminació dels combustibles fòssils, la propera cita al 2024 també apunta maneres. La COP29 tindrà lloc també a un país petroler, l’Azerbaidjan.
L’Azerbaidjan és governat per la família Aliyev des de l’any 1991 i té una llarga llista de presoners polítics, opositors del règim i defensors de drets humans que han estat sistemàticament reprimits pel règim dels Aliyev. El passat mes de novembre els periodistes Sevinj Vagifgyzy i Ulvi Hasanli van ser arrestats per investigar la riquesa de la família. L’actual president, Ilham Aliyev, va ser considerat corrupte de l’any 2012 per Organized Crime and Corruption Reporting Project.
L’empresa nacional d’hidrocarburs azerbaidjanesa ha fet negocis amb la Unió Europea per exportar gas a través del Corredor de Gas del Sud (gasoducte Azerbaidjan-Itàlia) i recentment ha estat una de les empreses escollides per Israel per explorar les reserves de gas del Mar de Llevant en ple genocidi a Gaza. L’Azerbaidjan també té una fluida relació amb Israel per la compra d’armes al règim sionista.