El 2025, la ciutat de Belém, de l’Estat de Pará de Brasil, va acollir la 30a Cimera de les Nacions Unides sobre Canvi Climàtic (COP30). Després de tres anys que les COPs tinguessin lloc a països amb règims autoritaris i molt restrictius amb la societat civil, a Brasil va tenir-hi lloc una àmplia mobilització social.
El país vol posicionar-se com un actor estratègic per a la transició verda a escala global. L’elevada producció d’energies renovables el situa com a potencial productor i exportador d’hidrogen verd, principalment a la UE. A més, alberga un seguit de minerals crítics, com el niobi (actualment produeix un 92% del total global) o les terres rares (s’estima que en té el 23% de les reserves mundials).
Donada la feina de l’ODG sobre terres rares i seguiment de les COPs, es va planificar una gira de trobades amb comunitats del territori prèvia a la cimera, que va tenir lloc del 10 al 22 de novembre. Així, del 27 d’octubre a l’11 de novembre de 2026, un equip de l’ODG vam viatjar pel territori brasiler per trobar-nos amb lluites de resistència a l’extractivisme de terres rares. Es van teixir nous vincles, intercanviar sabers i construir estratègies de mobilització conjuntes. La gira va passar pels Estats de Bahia i Goiás, va fer una parada a São Paulo per participar en la trobada antiextractivista coorganitzada amb el Pacto Ecosocial e Intercultural del Sur, i va acabar a Belém, a l’Estat de Pará.
Extrem Sud de Bahia: organització popular contra la mineria
Després de trobar-nos amb activistes del MAM, el Moviment per la Sobirania Popular de la Mineria, a Salvador de Bahia, per intercanviar experiències de resistència a l’extractivisme i entendre el context polític, vam anar l’Extrem Sud d’aquest Estat. Allà, entre els municipis de Caravelas i Prado, vam coorganitzar una Escola de Formació sobre terres rares, juntament amb el MAM i l’MST (Moviment de Treballadors Rurals Sense Terra). Hi ha un projecte de terres rares propietat d’Energy Fuels, una empresa d’Estats Units que vol extreure ilmenita, rútil, zircó i monazita. L’empresa té permís d’exploració però no encara d’extracció. Les disset concessions que ha adquirit l’empresa afecten territoris del poble indígena Pataxó, així com zones protegides de pesca artesanal i diversos assentaments i terrenys de l’MST. Fins ara, el projecte era poc conegut per les comunitats locals, però gràcies a l’escola es va donar a conèixer i començar a articular la resistència.
A l’escola hi van participar un total de 40 persones: membres de l’MST, del MAM, regidors locals i representants de comunitats indígenes. Vam compartir la feina de l’ODG sobre terres rares, l’experiència de les comunitats de Madagascar que lluiten contra Energy Fuels recollida a l’informe Neocolonialisme en nom de la transició verda, i vam projectar el documental Les terres, per viure (2025), que mostra les veus de persones que resisteixen contra tres projectes d’extracció de terres rares a Madagascar.
En darrer lloc, vam anar fins a Caravelas per conèixer una de les zones que estaria directament afectada per la construcció d’infraestructures per a la mina de la mà d’una de les participants de l’escola, i hi vam poder conèixer un dels pescadors artesanals de la reserva protegida.
São Paulo: Trobada sobre colonialisme verd i transicions postextractivistes
Vam continuar la gira fins a São Paulo, per trobar-nos amb membres del Pacto Ecosocial e Intercultural del Sur, en el marc de l’esdeveniment Colonialisme verd i transicions postextractivistes. La investigadora de l’ODG Júlia Martí va fer una ponència a la taula sobre Transformacions Ecosocials i Futurs Postextractivistes el 5 de novembre, en què va destacar la importància del diàleg entre les lluites feministes i territorials, i del potencial emancipador de transformar el sistema de cures i reproducció de la vida.
Goiàs: de la mineria de niobi a l’amenaça invisible de les terres rares
Des de São Paulo vam anar a Catalão, a l’Estat de Goiàs, una zona que fa anys que pateix els impactes de l’extracció i processament de niobi —un mineral que també es considera crític, sobretot per les aplicacions militars, i del qual el Brasil és el principal productor mundial (90 % del total). Vam visitar les mines de niobi existents (a cel obert), que han desplaçat a 1500 famílies camperoles des dels seus inicis fa 50 anys. Ens va acompanyar el Marco, un camperol a qui van desplaçar als inicis i que, ara, hauria de ser desplaçat de nou. Actualment, hi ha una mina de fosfats i niobi, operada per Mosaic (d’Estats Units) i una altra operada per China Molybdenum Corp (empresa xinesa), que abans havia sigut propietat d’Anglo American. Totes dues empreses han mostrat interès a extreure terres rares de les seves mines.
De fet, a la zona hi ha un laboratori de terres rares de l’administració de Goiàs, el govern de Brasil i la universitat, un projecte únic d’aquest tipus al Brasil. Tot i així, la potencial amenaça que suposa l’extracció de terres rares per al medi-ambient, la vida quotidiana i la salut de les comunitats és invisible i, per ara, no ha despertat grans onades de resistència. Les terres rares suposen un tema molt nou i hi ha poc coneixement. La mineria (fins ara, de niobi i fosfats) és una realitat a la zona i les demandes de les comunitats són millors compensacions i el dret a decidir, però no hi ha una oposició frontal. Vam entrevistar el Marco, camperol afectat, i en Ricardo, un investigador de la Universitat de Goiàs (la capital) sobre mineria. També vam projectar el curt documental Les terres, per viure a Goiàs, i vam debatre’l amb un grup d’investigadors de la universitat de la capital.
Belém: mobilització social per la justícia climàtica
La gira va tenir com a destí final Belém, per a participar en la Cimera dels Pobles, les mobilitzacions per a la justícia climàtica a la ciutat i fer seguiment comunicatiu de la COP30. A Belem, ens va acompanyar una jove activista malgaix, amb qui vam compartir espais de mobilització i enxarxament. Entre d’altres, vam participar en accions de la Campanya Debt for Climate i de la coalició Fossil Free Politics. També vam ser a la gran manifestació que va omplir els carrers de Belém el dissabte 15 de novembre per demanar justícia climàtica.
Després d’aquesta experiència, l’ODG tenim el compromís de seguir col·laborant amb els col·lectius que hem conegut i de donar suport a les comunitats que defensen els seus territoris davant l’extractivisme de terres rares, així com de facilitar l’enxarxament entre els pobles de Madagascar i Brasil.
- Per a més imatges, aquí podeu trobar el recull.
- Per a més informació sobre plans d’hidrogen verd i terres rares, us recomanem aquest article.
Amb el suport de la Fundació Rosa Luxemburgo
