Més de trenta organitzacions de la societat civil han enviat una carta al president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, sol·licitant una sèrie de mesures per a que la reforma del marc fiscal europeu, impulsada per la Comissió Europea, respongui als reptes d’una transició ecològica justa.
-
La reforma del marc de governança econòmica impulsada per la Comissió Europea serà debatuda el proper 14 de març pels i les ministres d’Economia dels Estats membre.
-
Les organitzacions han alertat de la manca de democràcia en la proposta de la Comissió i la incoherència de les mesures amb els compromisos climàtics.
La Comissió Europea va presentar el 9 de novembre de 2022 una Comunicació sobre les orientacions per a una reforma del marc de governança econòmica de la UE. Un document que recull les línies mestres per a una adequació de les normes fiscals i que, una vegada acordades pels governs, seran obligatòries en tots els països de la UE a partir de 2024.
Des del 2020, arrel de la pandèmia de la COVID-19 i posteriorment, al 2021, amb la guerra d’Ucraïna, aquestes normes es troben congelades, però s’espera que tornin a activar-se a finals d’aquest any.
Tot i que la proposta de la Comissió Europea recull alguns aspectes positius -com la seva adaptació en funció del país o la possibilitat de que cada Estat membre el·labori i negociï els seus plans-, les organitzacions lamenten que segueixi emmarcada en el paradigma del creixement econòmic il·litimitat. A més, assenyalen que es basa en una despesa pública indiscriminada i incoherent amb els objectius climàtics i socials, i en objectius macroeconòmics arbitraris, com ara mantenir el deute públic dels Estats membre per sota del 60% del seu PIB i el dèficit públic per sota del 3%.
En paraules de de Nicola Scherer, investigadora en justícia financera de l’Observatori del Deute en la Globalització:
“El marc de governança econòmica vigent va provocar retallades en les polítiques de salut i educació. En el nostre cas, es va arribar a canviar la Constitució reformant l’article 135 per a donar prioritat al retorn del deute. Hem d’aprendre dels errors del 2008 i tenir una visió a llarg termini. La proposta de reforma actual no defineix un marc de major capacitat i justícia fiscal per a fer front a la desigualtat i a la crisi ecològica”.
Les organitzacions signants consideren que el punt de partida ha de ser millorat considerablement i a la carta presenten una sèrie de propostes:
• Reforçar els mecanismes democràtics i de transparència. És necessari que s’inclogui al Parlament Europeu i als parlaments nacionals en els debats, i no nomésals governs. També són necessaris mecanismes robustos d’auditoria, control i escrutini de la despesa pública.
• Aplicar mesures de fiscalitat justa i verda. Una major capacitat passa per incloure la reforma de l’Impost de Societats i un major gravamen de les rendes del capital que permetin trencar amb el tracte favorable respecte a les rendes de treball. Ampliar la fiscalitat verda, incloent-hi una compensació per a les rendes més baixes, i lluitar eficaçment contra l’elusió i l’evasió fiscal de les persones més riques. El deute -i les seves implicacions per a les futures generacions- no ha de ser la solució alternativa a la insuficiència i l’evasió fiscal.
• Una major coherència de la despesa pública. Els plans i inversions han de perseguir el compliment de l’Acord de París, els objectius de biodiveritat de Montreal i els drets recollits a la Carta Social Europea, amb ek desenvolupament de pressupostos socials més verds i més liles i incloent-hi indicadors ambientals, climàtics, socials i feministes. L’espai fiscal no pot ser malbaratat en pro d’una major despesa militar i de la infraestructura fòssil i nuclear.
• Superar el model de creixement il·limitat. Europa té un deute ecològic i de desigualtat que és urgent resoldre. No es pot seguir omplint les butxaques d’una minoria a expenses del planeta i de les futures generacions. És necesari obrir el debat i fer partícep a tota la ciutadania, en pro d’una economia més justa i resilient, al servei de les persones i dins dels límits del planeta.