Davant la situació d’emergència climàtica, governs i grans empreses estan veient en l’hidrogen la solució de la crisi energètica. Des de l’ODG i conjuntament amb l’alumnat del Màster en Ciència i Tecnologia de la Sostenitat (ISST-UPC) en destaquem les problemàtiques i
.La situació actual d’emergència climàtica ens empeny a un canvi de paradigma energètic. Estem topant amb els límits biofísics del planeta, el petroli, el gas fòssil, i algunes matèries primeres comencen a escassejar. Davant d’això, des de les grans empreses i els lobbies energètics proposen posar tota la seva confiança en un nou vector energètic: l’HIDROGEN. Aquest ens ha de salvar del col·lapse energètic.
Però, quina és la recepta en la seva implementació? Quina és la lletra petita sota les condicions del qual s’invertiran milers de milions d’euros dels fons europeus Next Generation EU? Com hauria de ser la seva implementació seguint les consignes d’una transició ecosocial justa?
Els fons Next Generation EU s’han creat per finançar la recuperació econòmica a la Unió Europea. La implementació a l’Estat Espanyol es farà a través del Plan España Puede, que rebrà gairebé 70.000 milions d’euros en subvencions i préstecs fins el 2023. Un dels 30 components d’aquest pla és el desenvolupament de la Hoja de Ruta del Hidrógeno, amb un presupost de gairebé 1.600 milions d’euros, que pot arribar a 17.800 milions d’euros si els projectes encaixen en altres components.
En les manifestacions d’interès prèvies a la conformació del Plan España Puede, Iberdrola i Endesa van presentar un total de 75 projectes d’hidrogen verd amb un pressupost de 6.900 milions d’euros, amb una potència de 6.000 MW (la mateixa potència instal·lada que hi ha de nuclears actualment en tot l’Estat espanyol). En el cas de Naturgy, està impulsant el desenvolupament de la xarxa de repostatge per a cotxes d’hidrogen.
La Vall de l’hidrogen, a Catalunya, impulsada per empreses com Iberdrola, Naturgy i Enagás, compta amb el recolzament de les institucions públiques, com la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Tarragona i l’Àrea Metropolitana de Barcelona amb un pressupost de 6.500 milions d’euros.
Des de l’ODG i l’alumnat del Màster en Ciència i Tecnologia de la Sostenitat (ISST-UPC) creiem que un altre impuls de l’hidrogen ha de ser possible i obligatori. Un impuls que limiti el paper de les grans empreses, que asseguri l’energia com a un bé comú i no com una mercaderia, que aposti per un model democràtic i transparent, i que es basi en una planificació d’usos energètics que contemplin altres fonts d’energia tenint en compte els límits biofísics del planeta.