L’informe assenyala com es va executar i quins riscos implica el projecte Renace d’ACS a Guatemala.
L’Observatori del Deute en la Globalització (ODG) publica un nou informe sobre la construcció del complex hidroelèctric Renace (a Alta Verapaz, Guatemala), assenyalant com respon a una complexa xarxa de relacions entre l’Estat Guatemalenc i famílies de la seva oligarquia: “Els riscos de les Col·laboracions o Concessions Públic-Privades: el cas de Renace a Guatemala”.
i més extens al blog ODG.
A través d’una sèrie de canvis legislatius, a Guatemala s’ha generat una estructura que permet la concentració de capital i l’enriquiment de l’elit econòmica, amb una gran quota de poder, i aliena als mecanismes propis de la democràcia. Empreses nacionals com Corporación Multi-Inversiones (CMI), i espanyoles, com Actividades de Construcción y Servicios (ACS), amb forts llaços d’amistat, es beneficien en detriment de l’interès general. L’entramat familiar de l’oligarquia guatemalenca Gutiérrez-Bosch té estretes relacions amb l’empresa ACS. Com a informació d’interès addicional, cal destacar el vincle de l’expresident espanyol del Partit Popular José María Aznar amb la família Gutiérrez-Bosch i la ubicació de la seu de la Fundació FAES per Amèrica Central i Carib a Guatemala.
En el cas de Renace, CMI va subcontractar a ACS, per mitjà de la seva filial COBRA, per a la construcció de la central hidroelèctrica Renace II en l’any 2007 (i les seves fases posteriors) i ha estat vinculada al projecte des de llavors com a principal accionista i executor del projecte sota la modalitat “clau en mà”, i contractat sota un mecanisme contractual i financer conegut com a Col·laborció Publico-Privada (CPP).
L’informe també revela els riscos del projecte CPP Renace per a Guatemala:
- Riscos per a les finances públiques i generació de deute il·legítim, ja que l’Estat no és co-propietari del projecte i no rep ingressos pel mateix.
- Riscos per a la democràcia donada la poca transparència en els contractes de Renace i de la profunda xarxa de corrupció generada entre l’Estat i famílies de l’oligarquia guatemalenca per a l’enriquiment d’una elit econòmica amb una gran quota de poder.
- Riscos per als Drets Econòmics Socials Culturals i Ambientals i l’equitat, que responen a l’afectació d’aproximadament 29.000 habitants del poble Maya Q’eqchi de les comunitats properes al riu Cahabón, dependents del mateix com a mitjà de vida i subsistència. Les denúncies, tant nacionals com internacionals, estan en relació a àmbits com la salut, l’alimentació, la consulta, la participació, la informació, l’aigua, la lliure determinació i la seguretat alimentària.
Renace és un cas més d’CPP que fomenta males pràctiques per part dels inversors, responsables polítics i administracions. El model CPP aquesta lluny de ser el model eficaç que venen els seus promotors, encapçalats pel Banc Mundial i diferents governs arreu del món, i és una fórmula de contractació fortament criticada per organitzacions de la societat civil al món, i fins i tot pel Consell d’Europa en el seu informe Col·laboracions Publico-Privades en la UE: Deficiències generalitzades i beneficis limitats.
Resum executiu:
L’informe se centra, en primer terme, en contextualitzar el model de les Col·laboracions Públic-Privades (CPPs) i enquadrar-les en la regió d’Amèrica Llatina i el Carib, així com en els riscos que comporten en l’actual context de financiarització de les infraestructures. En segon lloc, s’explora de manera exhaustiva un exemple paradigmàtic de males pràctiques d’aquest sistema de finançament i gestió, com és el de Renace, un complex hidroelèctric a Guatemala que ha generat importants impactes socials i ambientals en les comunitats locals com a conseqüència de la seva construcció i funcionament. En tercer lloc, s’analitzen les lleis i polítiques neoliberals que emmarquen aquesta CPP, les responsabilitats dels diferents actors implicats en el cas, com l’empresa Corporación Multi – Inversiones (CMI) i el grup COBRA, subsidiària de l’empresa Actividades de Construcción y Servicios (ACS), així com la seva connivència amb el sector polític i financer guatemalenc i transnacional. Finalment, es presenten algunes conclusions de l’informe i es realitzen algunes recomanacions dirigides a governs nacionals i bancs públics de desenvolupament perquè apostin per un finançament d’infraestructures que redueixi els riscos per a les finances públiques, que impliqui major democràcia i que no vulneri els DESCA.
Autores: Blanca Bayas i Andrea Paola Galindo
Amb el suport de:
