Des de la primavera àrab, les relacions amb el Nord d’Àfrica han tingut un creixent interès pels països del Nord Global. La implementació de noves polítiques econòmiques en relació a nous acords de lliure comerç, financiarització i plans d’austeritat reben el suport polític del Partenariat de Deauville.
El següent document polític intentarà avaluar el Partenariat de Deauville en la seva faceta de fer que els països de la regió del nord d’Àfrica siguin més dependents d’Europa. Es descriu com aquest Partenariat forma part de l’estratègia neoliberal europea que va començar als anys 2000 amb el primer tractat de lliure comerç a la regió, exportant també una política econòmica europea d’austeritat i implicant mètodes no democràtics similars als que es van usar, per exemple, en les negociacions del TTIP. Encara que aquest projecte afecta a la regió MENA en el seu conjunt, es realitza una anàlisi més detallada d’alguns països, concretament del Marroc, Tunísia i Egipte. Apuntem que per aconseguir aquests objectius s’utilitzen diferents estratègies, com una integració comercial més profunda, l’execució d’una «financiarització» subordinada a la finança europea i la imposició de polítiques d’austeritat. Es mostrarà que malgrat l’objectiu de creixement inclusiu i sostenible oficial, es fa un major esforç per augmentar el domini geopolític europeu en aquests països.