ODG
Sustainable infraestructure

Nou informe: La infraestructura sostenible com un bé públic a recuperar


Descarregar arxiu   

L’informe avalua críticament el model de les infraestructures per al desenvolupament i proposa un canvi de rumb en la provisió de serveis públics bàsics

Coordinat per Eurodad i Society for International Development (SID), amb la col·laboració de l’Observatori del Deute en la Globalització, ODG, Estat espanyol; AFRODAD, regió d’Àfrica; Ambiente y Sociedad, Colòmbia; Fundación Ambiente y Recursos Naturales, FARN, Argentina; Universidade Federal Rural de Pernambuco y Articulação Semiárido Brasileiro, URFPE y ASA, Brasil; i VB Platforma, Lituània.

Les inversions en infraestructures sostenibles es col·loquen al centre de les estratègies de desenvolupament, i amb raó, ja que són fonamentals per la prestació dels serveis que permeten el bon funcionament de les economies i les societats. No obstant, com mostra aquest informe, la narrativa predominant sobre el finançament d’infraestructures conté trampes i limitacions que podrien soscavar el seu objectiu declarat. Per abordar-los, l’informe proporciona un marc per comprendre les infraestructures sostenibles des d’una perspectiva sistèmica. Se centra en la justícia econòmica global i el dret dels països al desenvolupament, la mobilització de recursos interns i a la resiliència climàtica.

També proporciona evidència de cinc projectes d’infraestructures emblemàtics que es dissenyen i financen a través de les Col·laboracions público-privades (CPPs), seguint l’enfocament de “finançament privat primer” pel finançament de les infraestructures. Els estudis de cas destaquen que l’èmfasi en atraure inversions privades cap a grans projectes d’infraestructura o mega-corredors genera grans impactes. Aquest enfocament no només no aborda les debilitats estructurals de la transició socioeconòmica justa en els països empobrits, sinó que també exacerba els obstacles de desenvolupament existents que enfronten aquests països, inclòs l’endeutament, la dependència dels productes bàsics, la vulnerabilitat als fluxos de capital volàtils, el dany ecològic i els sistemes d’infraestructura pública dèbils.

5 casos de col·laboracions públicoprivades que han fallat en la provisió de serveis públics:

Argentina’s Highways and Safe Routes Network
Cundinamarca Eastern Perimeter Corridor in Colombia
Inga III dam power plan in the Democratic Republic of the Congo CAST)
Myanmar’s Myingyan gas power plant
Nacala Road Development Corridor in Zambia, Malawi and Mozambique

Per contra, els projectes que han permès una participació activa i fins i tot la creació conjunta amb les comunitats locals, han integrat una perspectiva de gènere i han respost a les necessitats locals i nacionals al llarg de la seva planificació, disseny i finançament, són més rendibles i ecològicament sostenibles. També contribueixen als plans de desenvolupament a llarg termini dels països i, alhora, serveixen als interessos de les comunitats locals.

2 casos de projectes de col·laboracions públicocomunitàries que han tingut èxit:

Lithuania’s Prosumer Solar Community
Brazil’s One Million Cisterns Programme

És important garantir que els projectes d’infraestructures serveixin al bé públic i contribueixin a que totes les persones gaudeixin dels drets humans. Per això, els responsables polítics i institucions han de canviar el rumb i introduir els següents canvis en les seves polítiques públiques regionals, nacionals i internacionals:

1) Augmentar els fons públics per les infraestructures necessàries, particularment pels sectors socials. El finançament públic sol ser menys costós, més sostenible des del punt de vista financer i més alineat amb l’interès públic que el finançament privat. Això requereix reduir les pèrdues de recursos públics a través de l’abús fiscal; fer front als deutes insostenibles mitjançant un nou mecanisme just, democràtic i transparent de re-negociació del deute públic; augmentar els nivells i la qualitat de les ajudes internacionals, mitjançant el compliment dels compromisos d’ajuda oficial al desenvolupament (AOD), entre d’altres.

2) Repensar la promoció del finançament privat per les infraestructures. Una agenda de finançament de les infraestructures centrada en el desenvolupament de la “infraestructura com una classe d’actiu” i la promoció de les CPPs corre el risc de soscavar el progrés en el compliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Els governs nacionals han de preservar la seva autonomia per actuar en base a l’interès públic.

3) Les infraestructures sostenibles i els seus mecanismes de finançament han de basar-se en els drets humans, la transició socioeconòmica justa, alts estàndards de transparència i governança democràtica i contribuir a un enfocament intergeneracional de l’adaptació climàtica. En aquest sentit:

– S’hauria de democratitzar la governança de les infraestructures, p.ex. Les comunitats locals i afectades han de participar en el co-disseny dels projectes
– Caldria integrar la resiliència en els processos de planificació i execució. Les infraestructures han de dissenyar-se i adaptar-se per resistir, respondre i recuperar-se ràpidament dels fenòmens meteorològics extrems relacionats amb l’emergència climàtica.
– La connectivitat de les infraestructures regionals ha de planificar-se i implementar-se amb l’objectiu de satisfer les necessitats de les persones com a màxima prioritat. Això inclou la creació de llocs de treball decents, el foment del desenvolupament econòmic local, la protecció del medi ambient, la reducció de la desigualtat, la promoció de la igualtat de gènere i la inclusió social i la construcció de la pau.

Descarregar arxiu   

Contingut relacionat

Les col·laboracions público-privades (CPPs) com a eines de privatització

emma

L’Acaparament Energètic de l’Estat espanyol

emma

Mapa: els impactes ambientals que genera Barcelona al Sud

emma