Publicació d’un informe d’en Josep Nualart, investigador de l’ODG, en col·laboració amb la revista Sobirania Alimentària sobre l’impacte de l’hidrogen verd en la sobirania alimentària de Catalunya
L’hidrogen és un vector energètic que serveix per emmagatzemar i transportar energia, però que requereix una aportació inicial d’energia primària per separar les molècules i obtenir-la en estat pur. S’anomena hidrogen verd quan s’obté a través d’energies renovables, però actualment el seu ús representa menys de l’1% del món.
Diferents institucions del nord global han dissenyat estratègies vinculades al desenvolupament i promoció de l’hidrogen en el marc de les seves propostes de transició energètica. L’Estat espanyol, amb el Full de ruta de l’hidrogen, vol posicionar-se com un dels majors productors dins del continent europeu, i ha creat mecanismes legislatius i financers per facilitar la seva implementació a través del pla España Puede. La Generalitat de Catalunya, en la mateixa línia, dóna suport a la Vall de l’Hidrogen de Catalunya, que és un dels projectes emblemàtics dels Next Generation Catalunya.
Les propietats fisicoquímiques de l’hidrogen fan que els processos d’obtenció tinguin una eficiència baixa i, per tant, poca rendibilitat com a solució energètica. Tot i així, l’alta densitat energètica que presenta el posiciona com a principal substitut dels combustibles fòssils en els processos industrials i agrícoles, que no es poden assumir amb electricitat, com ara el moviment de gran maquinària. Tanmateix, tot i que no genera gasos hivernacle, l’hidrogen verd també causa impactes a diferents nivells.