El consum de gas de la ciutat de Barcelona ha patit el mateix descens que altres ciutats i territoris degut principalment a la crisi econòmica. La presència de grans empreses del sector del gas com Gas Natural Fenosa fa que a Barcelona tingui una forta implantació, malgrat ser una ciutat mediterrània amb un clima que, a priori, no requereix de grans aportacions de calor per mantenir el confort tèrmic de les llars.
El gas representa una amenaça a diferents escales. La seva contribució al canvi climàtic suposa un risc a nivell global, on tindrà major impacte sobre les regions més empobrides.
L’aposta de la UE pel gas repercuteix en la construcció de noves infraestructures que generen greus impactes sobre el medi ambient i el territori de països del Nord i el Sud Global, un
exemple és el gasoducte MIDCAT/STEP, però també tenen associat un alt cost econòmic, com ha estat el cas del magatzem geològic Castor.
Aquestes infraestructures generen un efecte negatiu sobre l’economia i la població locals, ja que amenacen les activitats econòmiques del territori i no repercuteixen en la promoció de nous llocs de treball o beneficis d’activitats econòmiques complementàries significatius. Això comporta que la població afectada es senti menystinguda. A més, aquestes infraestructures acostumen a estar controlades per les institucions estatals o regionals, com és el cas del Port de Barcelona, degut al seu caràcter estratègic. Aquest fet fa que siguin percebudes com a “caixes negres” per a la ciutadania, degut al limitat accés a les instal·lacions i a la informació.
Aquest policy briefing exposa les recomanacions que es creuen oportunes per fer front als conflictes exposats al document.
És el resultat del treball realitzat en col laboració amb els estudiants del Màster en Ciència i Tecnologia de la Sostenibilitat, dins del marc de l’assignatura de Taller d’Investigació-Acció en el curs 2016-2017. Aquest màster està organitzat per l’Institut de Sostenibilitat de la Universitat Politècnica de Catalunya.
