El gas natural és un combustible fòssil compost principalment per metà (CH4), que és un gas amb efecte d’hivernacle que contribueix 86 vegades més a l’escalfament global que el CO2. La Unió Europea (UE) ha definit a aquest combustible fòssil com a “amic climàtic” perquè en la seva combustió emet menys CO2 que d’altres combustibles fòssils, sense considerar les fuites que es produeixen en la seva extracció i transport, que posen en entredit aquest benefici climàtic. El fet que un terç del gas que s’importa a la UE sigui rus, ha suposat que les polítiques energètiques i climàtiques europees es basi en la promoció de noves infraestructures gasístiques, tot i que les actuals es troben operant al 47%.
L’Estat Espanyol es troba en una posició privilegiada en aquestes noves polítiques, ja que hi juga un paper geopolític estratègic degut a l’existència de dos gasoductes que el connecten amb Algèria, el país nord-africà amb majors reserves d’aquest combustible fòssil. A més, les seves infraestructures gasístiques també estan infrautilitzades, ja que es troben operant al 42% de la seva capacitat.
Amb tot això, es va avaluar en aquest informe:
- Quines són les infraestructures gasístiques existents a l’Estat Espanyol
- El volum de gas natural que importa i reexporta l’Estat Espanyol, considerant els diferents mètodes de transport existents i els països d’origen i destí
- Les planificacions estratègiques de gas natural que ha fet l’Estat Espanyol des del 2005
- El consum de gas natural a les 10 províncies més poblades de l’Estat Espanyol i quina importància tenen envers el consum total de gas natural en el sector residencial.
Amb el suport de:
