Un any més, la convocatòria de la vaga feminista al nostre territori i arreu, ens apel·la a aturar-nos i a sortir al carrer. Un any més, tenim molts motius per fer-ho.
Les violències cap a les dones i identitats dissidents, en les nostres diversitats i realitats, es continuen perpetuant i intensificant, impactant en els nostres cossos i vida no humana. Violències econòmiques, socials i culturals, resultants del sistema capitalista i heteropatriarcal, i de la manca de respostes polítiques per pal·liar-les.
Enguany es torna a fer palpable l’actual crisi, composada per diverses crisis que conflueixen, com són la de cures, l’ecològica, la social, cultural i de civilitzacions. Crisis que impacten de manera diferenciada en els cossos i els territoris, sent les dones i identitats dissidents, les migrades, els pobles originaris, les futures generacions -especialment a les perifèries urbanes globals i les zones rurals al Sud-, les més perjudicades.
El model neoliberal, i els processos de financiarització que el sustenten, impulsen un extractivisme cada vegada més cruent que destrueix les bases materials que permeten viure dignament, entenent com a vida la humana, l’animal, la vegetal i el conjunt d’ecosistemes. És d’aquesta manera que, tot i l’evidència de la necessitat de les cures i el medi natural per a la supervivència i la reproducció, s’estén l’ús intensiu de recursos i no es tenen en compte els límits biofísics del planeta, així com es generen desigualtats socials i es vulneren drets bàsics, com són l’accés a aigua i energia per una part important de la població, sent les dones i les identitats dissidents les més afectades.
Denunciem que el sistema actual ha portat a la despossessió d’importants sectors de la població a través de la retallada de drets socials. Els impactes es veuen sustentats pel treball de cures realitzat majoritàriament per les dones, sense reconeixement ni retribució econòmica, el que ha comportat l’agreujament de la crisi social i de cures. Aquesta crisi es concreta en injustícies com les cadenes globals de cures, que impliquen que dones del Sud global migrin a països del Nord per realitzar cures a canvi de baixos sous, deixant a dones encara més empobrides a càrrec de les cures d’altres persones en els seus països d’origen.
De la banda física i del medi, ens trobem amb una agressiva transformació del paisatge i el territori, accelerant i accentuant fenòmens com són l’emergència climàtica i la pèrdua de la biodiversitat planetària, portant a una crisi ecològica. Darrere de la mateixa trobem extinció massiva d’espècies, migracions, sequeres, inundacions, entre d’altres.
Denunciem l’emergència socioecològica que pateixen especialment dones i identitats dissidents, resultant d’aquest model que respon a interessos econòmics en benefici d’unes determinades persones, concentrades en les direccions de les empreses que conformen oligopolis, com són l’energètic. Despullen a una majoria social de l’accés als recursos materials necessaris per a la vida, condemnant-los a no poder cobrir les seves necessitats bàsiques, materials i afectives.
Aquest any tornem a exigir justícia feminista, social i climàtica, i defensem que la resposta a la guerra contra la vida la construïm des dels ecofeminismes, com a proposta de construcció d’alternatives a l’actual sistema. Proposta que defensa posar la vida al centre en lloc del capital, per respectar els processos de la naturalesa i per assegurar unes condicions de vida adequades i desitjades, ambientalment sostenibles, definides de manera democràtica i que assegurin l’equitat entre sectors poblacionals i el respecte a la natura.
Com a Observatori del Deute en la Globalització, ens unim a les accions unitàries de la setmana combativa camí al 8M, a l’acció del 6M sobre ecofeminismes, i reafirmem el nostre compromís i treball amb els moviments socials feministes, ecologistes i de defensa del clima per un canvi sistèmic.
#VagaEcofeminista2020
#DiversesRevoltades8M
#8M2020