Les noves reformes fiscals de la UE, aprovades el 23 d’abril de 2024, tornen a imposar un règim d’austeritat als seus Estats Membres
-
Ecologistes en Acció, Greenpeace i l’Observatori del Deute en la Globalització (ODG) denuncien que aquestes normes obliguen a un ajustament dels pressupostos públics amb un impacte negatiu en el benestar present i futur
-
Les tres organitzacions exigeixen que es prioritzin les inversions en benestar i transició ecològica, per davant de les inversions en despesa militar
-
Alhora, demanen al Govern espanyol que promogui una fiscalitat justa i verda a escala europea i estatal, per afrontar els reptes socials i ambientals
El 23 d’abril, el Parlament Europeu ha fet la votació definitiva de la reforma de les regles fiscals que marcaran la gestió dels comptes públics de la UE en els pròxims anys. Encara que les regles fiscals proposades suavitzen el ritme de les retallades de despesa en comparació amb les anteriors, per a la majoria dels Estats membres suposarà restriccions que impediran fer front a inversions clau en benestar i futur.
Davant el resultat de la reforma, Ecologistes en Acció, Greenpeace i Observatori del Deute en la Globalització denuncien l’impacte negatiu que tindrà aquest acord en els recursos disponibles que les Administracions podran destinar al benestar de la població i les futures generacions. Així mateix, les organitzacions critiquen que la UE doni la mateixa prioritat a les despeses en defensa i militars que a les inversions en sanitat, educació, habitatge o la lluita contra el canvi climàtic i la crisi ecològica.
La reforma s’aprova després de quatre anys de vigència de la clàusula de fuita que va permetre la desactivació de les regles fiscals durant la pandèmia de COVID-19. Això ha permès afrontar la crisi econòmica per la via de les inversions públiques, al contrari que les retallades que es van infringir en la dècada passada amb la crisi grega i de l’euro. Enfront de la reforma plantejada, les organitzacions socials havien demanat per carta al president del Govern espanyol el març de 2023 que les noves regles generessin un espai fiscal suficient per a fer front als principals desafiaments de present i futur, en línia amb els compromisos internacionals de clima i medi ambient i amb la Carta Social Europea.
En paraules de Nicola Scherer, investigadora de l’Observatori del Deute en la Globalització, “la UE ha perdut una oportunitat de generar un marc de governança dels diners públics a favor d’una agenda feminista i una transició ecosocial justa. En canvi, han triat unes normes fiscals que ens portaran de nou a l’austeritat”.
Nuria Blázquez Sánchez, responsable d’internacional d’Ecologistes en Acció, ha recordat que “la UE ha decidit que la despesa militar tingui una major rellevància mentre que dificultarà la despesa pública en sectors essencials per a la vida com són la salut, l’educació, les cures, el transport públic, el dret a l’accés a l’habitatge, aliments, aigua i energia”.
Carlos García Paret, de Greenpeace, apunta que “l’austeritat 2.0 és una pèssima notícia. És urgent avançar en democràcia fiscal en tota la UE, amb impostos justos i verds amb focus en els més rics i les empreses contaminants. A més, no es poden continuar malbaratant milers de milions d’euros de diners públics cada any a subsidiar una economia fòssil i destructiva de la naturalesa i que beneficia majoritàriament a uns pocs a costa de la majoria. És el moment de garantir que cada euro públic s’inverteixi en el benestar de les generacions presents i futures”.
La reforma s’aprova en un moment en què la UE-27 té un dèficit de finançament d’inversions en transició ecològica que es calcula en uns 400 mil milions d’euros a l’any, aproximadament el doble que la inversió actual. Les noves restriccions d’aquest marc de governança econòmica faran més difícil obtenir els fons necessaris i només 3 dels 27 països seran capaços de fer front a les seves necessitats d’inversió social i verda.
A partir d’ara, els Estats membres hauran de presentar plans nacionals abans de setembre de 2024 que indiquin la trajectòria del deute i el dèficit a mitjà termini i les prioritats d’inversió i reforma. La redacció d’aquests plans exigeix la participació de la societat civil. Les organitzacions que subscriuen aquesta nota demanden al Govern de l’Estat espanyol una participació efectiva de la societat civil “per a poder vetllar per la posada en marxa de mesures en l’àmbit estatal que evitin les retallades i l’austeritat o la despesa supèrflua i no prioritari i s’aposti per la resiliència ambiental i el benestar social que afavoreixi al conjunt de la ciutadania”.
Més informació: DOSSIER DE PREMSA