El projecte d’ampliació de l’aeroport de Barcelona – El Prat respon a la lògica de creixement sense escrúpols. Impulsat per AENA i amb el suport del govern de l’Estat espanyol i la Generalitat de Catalunya, pot hipotecar de forma irreversible el nostre futur.Per això, des de l’ODG ens afegim a la convocatòria d’una gran manifestació per mostrar el nostre rebuig a aquesta ampliació innecessària i perjudicial.

Ampliar l’aeroport és incompatible amb la necessitat de lluita urgent contra l’emergència climàtica i l’alarmant pèrdua de biodiversitat global. Augmentar el nombre de passatgers i acollir més vols intercontinentals és del tot incompatible amb el moment històric que vivim. El 20 de setembre hi haurà una mobilització massiva per exigir l’aturada total d’aquest macroprojecte que no respecta els límits biofísics del planeta i de la nostra terra.

El projecte d’Aena implicaria, entre altres actuacions, construir una nova terminal satèl·lit i allargar la tercera pista, ocupant els espais protegits dels aiguamolls de la Ricarda i el Remolar. Per tant, cimentaria centenars d’hectàrees més de sòl en un indret clau per al funcionament de l’ecosistema del delta del Llobregat. Aquest espai natural és essencial per a la preservació de la biodiversitat de fauna i flora, regulador del sistema hídric i atenuador de la calor, i fonamental per preservar el front litoral i l’activitat agrícola. S’ha de preservar i restaurar, no compensar i sacrificar espais per simples interessos empresarials i urbanístics especulatius i depredadors dels territoris.

L’ampliació de l’aeroport és un projecte que va en contra els compromisos de l’Acord de París i l’objectiu de neutralitat de carboni per al 2050, i xoca de ple amb el Pacte Verd Europeu i la Llei Europea del clima. Fomentar activament l’increment de la contaminació atmosfèrica i acústica, i de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (mínim un 45% més respecte al 2024), és una greu irresponsabilitat. Més encara en un context en què el delta del Llobregat ja està amenaçat d’inundació per la pujada del nivell del mar en les pròximes dècades i pels fenòmens meteorològics extrems. La proposta d’Aena, empresa pública amb participació privada, respon a la lògica de creixement sense escrúpols per nodrir exclusivament els interessos dels seus accionistes i la patronal, i externalitzar els impactes de tota mena, a qualsevol preu.

És important assenyalar que l’ampliació no respon a les necessitats d’una economia diversa i resilient; al contrari, perpetua l’especialització turística de Barcelona i els seus voltants. Les falses promeses dels suposats avantatges d’un hub xoquen de ple amb la realitat: l’aeroport és un punt de destí final i bàsicament turístic, amb més del 70% dels vols operats per companyies de baix cost. El futur projectat és que transitin per l’aeroport més de 25 milions de passatgers nous, dels quals almenys 15 milions serien turistes.

Això comportaria agreujar el procés de turistització letal que experimenta gran part del territori. Més pressió immobiliària i gentrificació, més saturació de l’espai públic, més desigualtat i explotació laboral, i més sobrecàrrega dels serveis públics per atendre les exigències de la indústria turística. En definitiva, més beneficis econòmics per als de sempre, i més precarietat, pobresa i malestar per a la majoria.

És una decisió irracional. Un error gravíssim que cal aturar immediatament, abans no hi hagi marxa enrere. El que urgeix no és ampliar l’aeroport, sinó invertir en tot el necessari per orientar el país cap a un horitzó més respectuós amb la vida i, alhora, afrontar, amb unes garanties mínimes, els importants reptes de futur. Cal invertir en trens de Rodalies. Cal protegir la biodiversitat, la pagesia, el teixit productiu local, la indústria local… i cal fer ciutats i territoris més habitables, saludables i amb mínim impacte ambiental.

Exigim la retirada immediata del projecte d’ampliació i la reorientació dels recursos cap a la sostenibilitat, una economia resilient i la millora de les condicions de vida per a la majoria. Per això, donem suport a la manifestació que convoca Zeroport pel 20 de setembre.

The post 20S Ens sumem a la manifestació contra l’ampliació de l’aeroport de Barcelona appeared first on ODG.

El Centre serà un organisme públic i independent que vetllarà perquè les empreses que operen a Catalunya no vulnerin els drets humans i ambientals, tant a Catalunya com en els països del Sud Global on desenvolupen activitat. “Amb l’aprovació de la llei per a la creació del Centre Català d’Empresa i Drets Humans, Catalunya esdevindrà pionera en la defensa dels drets humans davant la impunitat empresarial. I això ha estat possible gràcies a la feina incansable de la societat civil durant més de deu anys malgrat tots els entrebancs que ens hem trobat dins i fora del Parlament”, ha celebrat en roda de premsa Júlia Martí, portaveu del Grup català d’empresa i drets humans, impulsor de la iniciativa.

Aquesta llei, impulsada des del 2015 pel Grup Català d’Empresa i Drets Humans —format per 22 entitats de la societat civil, plataformes universitàries i organitzacions de justícia global—, suposa un avanç sense precedents en la regulació del sector empresarial i en la coherència entre les polítiques econòmiques, d’acció exterior i de cooperació internacional de la Generalitat. “És una victòria col·lectiva que posa el focus en els drets de les comunitats del Sud Global afectades per l’acció empresarial en un moment en què la desregulació internacional és la norma. Avui, Catalunya ha demostrat ser valenta”, ha remarcat Martí. Ara, el més important és que la Generalitat tingui compromís i agilitat per garantir la seva entrada en funcionament aquest mateix any.

Des de l’ODG, hem format part d’aquest camí de perseverança per impulsar mesures de justícia restaurativa i de reparació dels deutes històrics del Nord Global amb el Sud Global. Ara volem que sigui una eina potent per plantar cara al poder corporatiu. Gràcies a totes les companyes per la feina incansable d’aquests anys.

Comunitats que se’n poden beneficiar: més de 30 casos documentats

La web AlertaDH.org ja recull prop de 30 casos de vulneracions comeses per empreses transnacionals amb seu o activitat a Catalunya, en països com Mèxic, Guatemala, Colòmbia, Palestina o Bangladesh. Aquests casos demostren la necessitat urgent d’un organisme com el Centre, capaç de prevenir, investigar i fer públics els abusos empresarials.

Gràcies a aquest Centre, per exemple, les comunitats del Sud global com és el poble Lenca a Hondures, al qual pertanyia la Berta Cáceres, no caminaran soles en la defensa dels seus drets socials, econòmics, culturals i ambientals.

Un altre cas que podria investigar el centre, és el de Israel Chemicals Limited (ICL), una empresa que opera al Bages, assenyalada pels seus vincles amb l’exèrcit de l’Estat d’Israel i el genocidi a Gaza, com acaben de denunciar 200 acadèmics i acadèmiques catalanes en un manifest.

The post El Centre Català d’Empresa i Drets Humans ja és llei appeared first on ODG.

Centenars de professionals de l’acadèmia i de la ciència han signat un manifest per expressar el seu rebuig a la permanència de la multinacional sionista Israel Chemical Limited al Bages. Se sumen a l’esforç fet per organitzacions com “Prou Sal” o “Montsalat” durant dècades, i més recentment la campanya “Boicot ICL”, per denunciar i fer públiques les vulneracions de drets humans i ambientals comeses per l’empresa, provades segons diferents pronunciaments judicials i informes d’organitzacions especialitzades.

Per les signants, és moment de fer un pas endavant per exigir polítiques públiques coherents, que posin fre a la destrucció ambiental i assumeixin un veritable compromís amb la defensa dels drets
humans. Detecten cinc raons per les quals cal impulsar el boicot a ICL:

1. Per l’impacte ambiental i social generat pels residus miners
2. Per les vulneracions del dret ambiental i incompliment de les sentències
3. Per les seves operacions en territori palestí ocupat, i per ser una peça clau de l’economia de l’ocupació israeliana
4. Per la seva vinculació amb un exèrcit implicat en el crim de genocidi
5. Pel paper d’ICL en la cadena de producció del fòsfor blanc

Davant del context internacional marcat per l’augment dels conflictes armats i de les violències estructurals, és òbvia la necessitat d’abordar el paper dels actors econòmics en aquestes dinàmiques. Entenent que la construcció de pau requereix no només la fi de la violència directa, sinó també la desarticulació de les estructures econòmiques que la fan possible. 

Alhora, el manifest també assenyala que el context d’emergència ecològica ens urgeix a protegir l’aigua dolça i la biodiversitat, i a assegurar un menor consum energètic. Elements que fins ara s’han
menystingut en la gestió dels runams salins acumulats i en les propostes de regeneració territorial al voltant de la planta de ICL i les mines de Sallent i Súria.

Per tot plegat, les persones signants demanen que:

• L’Estat espanyol revoqui el contracte de concessió minera a l’empresa ICL. I és que, d’acord amb l’art. 109.1 de la Llei 30/2015, l’Administració pot revocar una autorització administrativa per raons d’interès públic o per raons d’oportunitat sobrevinguda.
• La Generalitat revisi les autoritzacions ambientals i l’impuls de processos de restauració ambiental i social amb participació de tots els sectors afectats (treball, veïnat, pagesia).
• La Generalitat executi les garanties i fiances previstes per l’incompliment de les obligacions de restauració ambiental reconegudes a les llicències ambientals, per retornar a les arques públiques part de la despesa invertida en reparar els danys causats.
• FGC i Port de Barcelona trenquin els vincles econòmics amb l’empresa, per tal de no col·laborar en el transport dels seus productes.
• Que es reforcin els mecanismes de control i responsabilitat empresarial. En aquest sentit, s’insta als diferents grups parlamentaris a l’aprovació de la Llei de creació del Centre Català d’Empresa i Drets Humans, actualment en tramitació.

The post L’acadèmia se suma a la crida per fer fora ICL appeared first on ODG.

 

View this post on Instagram

 

A post shared by Laura Grau (@laura._grau)

Què és l’imperialisme? Per què es torna a parlar d’imperialisme en els darrers anys? Com explica la periodista Olga Rodríguez, l’imperialisme busca la dominació dels territoris a través de l’extractivisme, l’adquisició il·legítima i violenta de recursos i riqueses alienes. Ho fa a través de la indústria bèl·lica, que al final acaba sent un objectiu per si mateix: perpetuar la guerra i els conflictes armats per lucrar-se amb la compra-venda d’armes, la tecnologia militar, etc. Per això, entra totalment dins dels interessos imperialistes el rearmament actual i la reindustrialització que es vol imposar a la Unió Europea a través de l’impuls público-privat del sector bèl·lic.

En un moment, a més, de crisi sistèmica del capitalisme, en què molts sectors altament contaminants perillen davant la necessitat urgent d’una transició verda realment justa, s’ofereix com alternativa irrebutjable la reconversió de les indústries que encara no s’han deslocalitzat a Europa, per passar a formar part del complex entramat global de l’armamentística.

Per contra, l’antiimperialisme popular és una reacció a la geopolítica de conquesta i espoli, no només per frenar l’expansió devoradora, sinó també per reemplaçar-la per sistemes i formes d’habitar el món més curoses, sostenibles i justes. Com apunta Salvetti, requereix interconnectar totes les lluites, plantar cara als enemics comuns des de fronts diversos i practicant el suport mutu a totes les escales: “cal vincular totes les lluites socials, la lluita contra la catàstrofe climàtica, contra el genocidi a Gaza i on sigui, per una vida digna…”.

Per això, des de Collettivo de Fabbrica GKN, un exemple de reindustrialització verda sense cedir al xantatge de la indústria bèl·lica, defensen que cal reorientar tota la producció cap al bé comú, i no als interessos d’una minoria a costa del benestar col·lectiu.

Un cas pràctic d’aquesta interconnexió de lluites és Revoltes de la Terra, explica Júlia Martí, un moviment col·lectiu que organitza accions de defensa del territori massives a través de la intervenció directa i l’enxarxament de moviments de tota mena, des de l’ecologisme fins al sindicalisme. L’última acció que han fet, en denúncia del dany que causa ICL a Sallent i a Súria, i a tot el riu Llobregat, també ha estat una estratègia de solidaritat internacional. ICL és una empresa sionista, amb lligams amb les IDF que ocupen i massacren Gaza, i que des de fa més de 75 anys roben les terres palestines braç a braç amb el colonialisme dels assentaments. Per tot plegat, assenyalar l’impacte d’ICL a Catalunya mai es pot deslligar de denunciar la seva responsabilitat i complicitat amb el règim d’ocupació de l’Estat d’Israel a Palestina i Cisjordània. 

Amb el suport de:

Aquest vídeo ha estat cofinançat per la Unió Europea. Les perspectives i opinions són només de l’ODG, i no reflecteixen necessàriament la visió de la Unió Europea. La Unió Europea no se’n fa responsable.

The post Fem antiimperialisme popular sense saber-ho? appeared first on ODG.

El passat 5 de juny hem viscut l’emocionant jornada ‘Construir un antiimperialisme popular. Anàlisi, resistències i acció davant la paràlisi’, un espai de trobada, debat, reflexió i construcció d’esperança davant del context convuls actual. La voràgine global i l’acceleracionisme capitalista són dues eines bàsiques per mantenir les estructures que sostenen les opressions sistèmiques que travessen el nostre món. Enfront d’aquest aclaparament emocional, social i material, el Seminari ODG ha volgut fer una radiografia panoràmica i valorar, especialment, les llavors de resistència i les lluites que planten cara.

En la primera taula, la periodista Olga Rodríguez i l’investigador Hamza Hamouchene han conversat sobre les estructures que els feixismes polítics i econòmics empren a escala global, amb quines complicitats compta el poder corporatiu extractivista, i quines aliances podem teixir. Olga Rodríguez ens ha convidat a exigir-ho tot, a no limitar-nos en la nostra ambició d’aconseguir garantia de drets, de guanyar batalles i d’imaginar quin futur volem.

La segona taula oferia una finestra a resistències arreu del món. En primer lloc, la vivència des de Minneapolis en la resistència civil contra l’ICE, el cos parapolicial que juntament amb les forces federals frontereres, està segrestant, retenint i deportant a centenars de milers de veïnes arreu dels Estats Units. Després, l’aposta de reindustrialització verda i reapropiació dels mitjans de producció que exemplifica el cas de Collettivo de Fabbrica GKN, a Florència. I finalment, les lluites germinades de Revoltes de la Terra, amb les dues accions de mobilització massiva que han impulsat a Mont-Roig del Camp (2025) i a Sallent/Súria (2026).

Durant el Seminari ODG, també hem volgut fer un recordatori a la Maria Campuzano. Amiga, activista, referent i companya de moltes lluites, la Maria ens va deixar aquesta primavera. Recordar-la i reivindicar el seu llegat, per mantenir viva i continuar la seva perseverança en la garantia de drets contra el poder corporatiu. La Blanca Bayas, companya de l’ODG des de fa molts anys, ens ha regalat el seu coneixement íntim de la Maria.

Finalment, per tancar l’acte, el poeta i sindicalista David Caño ha fet una cloenda poètica, portant-nos les paraules de Nanni Balestrini, poeta italià, i de Rafeef Zidah, poeta palestina.

Amb el suport de:

Aquesta activitat ha estat cofinançada per la Unió Europea i l’Ajuntament de Barcelona. Les perspectives i opinions són només de l’ODG, i no reflecteixen necessàriament la visió de la Unió Europea. La Unió Europea no se’n fa responsable.

The post És moment d’exigir-ho tot, per un antiimperialisme popular appeared first on ODG.

Aquest cap de setmana, l’ODG hem participat en les Jornades Feministes de Catalunya a Barcelona, coorganitzant amb les nostres aliades una sessió sobre economies feministes. L’espai ha inclòs dinàmiques, presentació d’iniciatives transformadores i un taller. Aquesta activitat és fruit d’un procés col·lectiu entre organitzacions, xarxes i espais diversos, en complicitat amb la XES, FETS-Finançament Ètic i Solidari, Entrepobles, CooperAcció, la Red Estatal de Economía Feminista, Sindillar, Coop57, La Col·lectiva – Ateneu Cooperatiu de l’Hospitalet, la Càtedra d’agroecologia i sistemes alimentaris de la UVIC, i Mujeres Migrantes Diversas.

Ha estat un espai de confluència per fer memòria, genealogia i reflexió, i pensar juntes què han aportat les economies feministes als moviments feministes a Catalunya. També hem volgut imaginar i recollir com respondre al context actual, i què està ja passant en resposta: una construcció d’alternatives que va més enllà de la urgència accelerada global. Finalment, amb la metodologia dels “escenaris de futur”, hem imaginat pronòstics i hem construït un avenir ecofeminista. Per tancar, les companyes de Sindillar han fet una performance que celebrava i recordava totes les fites dels moviments antirracistes i migrants a l’Estat espanyol en els últims vint anys.

Davant d’un sistema capitalista, patriarcal, colonial, racista i extractivista que explota cossos, territoris, temps i natura, les economies feministes posen sobre la taula la contradicció intrínseca del model capitalista entre el capital i la vida. Denunciem que l’acumulació de beneficis es fa a costa de la sostenibilitat i els drets de la vida de les persones i el planeta. Les economies feministes proposen repensar l’economia des d’aquests drets i aquesta sostenibilitat. 

De tot plegat, concloem que:

1. Ja estan en marxa les alternatives necessàries. Com ens (auto)-organitzem? Des de la pluralitat i transversalitat de les lluites feministes anticapitalistes, els feminismes migrants, des de les economies comunitàries, de l’economia social i solidària, l’agroecologia, finances ètiques, cooperació internacionalista i feminista, l’ecologisme, la crítica al deute, les pràctiques antiracistes…
2. Reivindiquem les utopies i les ecotopies com a eines necessàries, possibles i arrelades a les pràctiques transformadores del present. Reivindiquem la imaginació col·lectiva com a dret i com a espai de lluita, des dels afectes extremadament urgent per fer front als totalitarismes i el feixisme.
3. Reivindiquem la necessitat de desbordar la paraula, i donar espai a les expressions artístiques, culturals i performatives com a formes de memòria, denúncia i transformació. I destaquem la importància cabdal de recordar les genealogies de lluites feministes interseccionals, i recuperar experiències que encarnen el conflicte capital-vida.

50 anys de “Feminismes en Revolta”

Més de 2.000 dones, lesbianes i trans* ens hem trobat a la Fabra i Coats durant tres dies per debatre, abraçar-nos, escoltar-nos, formar-nos i gaudir-nos. L’edició d’enguany ha estat una efemèride molt important, ja que es compleixen 50 anys de les primeres Jornades Catalanes de la Dona, celebrades l’any 1976 a la Universitat de Barcelona. Aquella trobada es considera el punt d’eclosió del moviment feminista de segona onada a casa nostra. Des d’aleshores, els feminismes han viscut moltíssimes transformacions i processos, i han ampliat el subjecte polític, per anar més enllà de la dona cis que n’era protagonista en el seu moment. Per això, els feminismes en què ens sentim còmodes avui són transinclusius, antiracistes, decolonials, anticapacitistes, assemblearis, horitzontals i antiautoritaris. 

Amb el suport de:

Aquesta activitat ha estat cofinançada per la Unió Europea. El seu contingut és responsabilitat exclusiva de l’Observatori del Deute en la Globalització (ODG) i no necessàriament reflecteix les opinions de la Unió Europea.

The post Economies feministes en acció en els 50 anys de les Jornades Feministes appeared first on ODG.

Programa complet i inscripcions. La participació és gratuïta.

17 h Obertura de portes

17.30 h – 18.30 h
Imperialisme i guerra pels recursos en un planeta en flames
Un diàleg amb:
Olga Rodríguez, periodista especialitzada en informació internacional, orient mitjà i drets humans
Hamza Hamouchene, investigador i activista al Transnational Institute, especialista en justícia ambiental al Nord d’Àfrica

18.45 h – 20.30 h
Resistències populars enfront de les emergències globals
Zir, activista indígena i queer a Minneapolis (EUA)
Revoltes de la Terra
Dario Salvetti, Collettivo di Fabbrica (Florència, Itàlia)

• Divendres 5 de juny, de les 17 h fins a les 23 h
• Bloc4BCN | Can Batlló – Barcelona
• Al vespre, tindrem pica-pica i música a La CantinaLab

Velocitat i intensitat. Aquestes dues coordenades estan marcant els esdeveniments que se succeeixen a la tercera dècada del segle XXI. Tot just quan es començava a sortir de la pandèmia de la COVID-19, va arribar la guerra a Ucraïna, seguida de la intensificació de l’ocupació israeliana i del genocidi a Gaza. Enguany, el segrest de Nicolás Maduro i Cilia Flores i el recent atac dels EUA i de l’Estat d’Israel a l’Iran, el bloqueig agreujat a Cuba.

Agressions imperialistes, rearmament militar, onada reaccionària i violències racistes patriarcals, consolidació de l’extrema dreta en posicions de poder, ecocidi accelerat, crisi energètica, pujada del preu de la vida… Aquests fets han situat l’imperialisme, el bel·licisme i l’acaparament de recursos com a pivots de les relacions internacionals en un món sobreescalfat per l’emergència climàtica, el gran repte civilitzatori que sembla caigut en l’oblit. 

Lluny de buscar la desescalada, els Estats augmenten la despesa militar. L’any 2024, el pressupost global de defensa va assolir la xifra rècord de 2,7 bilions de dòlars. Aquest increment, el més gran des del final de la Guerra Freda, reflecteix un canvi d’època: la diplomàcia i el dret internacional queden cada cop més subordinats a la llei del més fort. Tot plegat en pro d’un model econòmic que persegueix el creixement infinit sense tenir en compte els límits biofísics, i que beneficia l’acumulació de capital en mans d’unes poques corporacions. Tots aquests esdeveniments, notícies, declaracions que fins ara semblaven impossibles es van acumulant a les nostres retines i als nostres estómacs provocant en nosaltres emocions que van des de la ràbia i la por a l’apatia o la frustració i ens deixen en una posició d’abatiment i paràlisi.

Com hem arribat fins aquí? Com es vinculen tots aquests processos, i quines són les claus per entendre el moment històric en què estem? Com podem fer una anàlisi del context que no ens immobilitzi i ens permeti sortir del catastrofisme a què ens veiem abocades? Com podem reprendre la idea de transicions ecofeministes en un context de guerra com l’actual? Què podem aprendre de les resistències a primera línia en diferents llocs del món, des dels carrers de Minneapolis a les fàbriques de Florència, des de les mines de Sèrbial a les de Súria? Com poden inspirar-nos aquestes lluites per continuar construint futurs més justos des dels internacionalismes?

Aquest seminari és una invitació a parar per activar. Us convidem a escoltar, debatre, menjar i ballar. Només des del pensament crític col·lectiu i la construcció de comunitat podrem fer front als reptes que se’ns presenten en aquest context convuls. Contra l’apatia, activem les aliances i passem a l’acció, contra l’aïllament, trobem-nos i conspirem sortides col·lectives a la frustració i la paràlisi.

Coorganitza:

Amb el suport de:

Cofinançat per la Unió Europea. Les perspectives i opinions són només de l’ODG, i no reflecteixen necessàriament la visió de la Unió Europea. La Unió Europea no se’n fa responsable.

The post Construir un antiimperialisme popular | Seminari ODG 2026 appeared first on ODG.

The storymap ‘Resisting Hydrogen Futures’ ofereix una visió panoràmica dels impactes que les comunitats locals afronten sota l’amenaça d’un gasoducte gegantesc que travessaria la península Ibèrica per exportar hidrogen a Alemanya i altres països d’Europa Central. El lloc web stoph2med.org l’ha creat per kollektiv gazpacho, un grup d’activistes i estudiants de l’àrea de Rhein-Ruhr a Alemanya i l’estat espanyol. A la primavera de 2025, van recórrer el traçat previst de l’oleoducte H2Med/Hidrogen Espanyol entre Xixón (Asturies) i Huelva (Andalusia) com a part d’un projecte de recerca activista en col·laboració amb l’Observatori del Deute en la Globalització (ODG) i Ecologistes en Acción.

Europa està planejant una gran xarxa de gasoductes per a transportar hidrogen i gas fòssil. Se suposa que la majoria de l’hidrogen transportat procedeix del nord d’Àfrica i de les zones rurals del sud d’Europa. L’hidrogen “verd” és àmpliament considerat una solució “sostenible” per a un creixement econòmic industrial infinit sense emissions de CO₂ i una solució única per a la crisi climàtica en la qual ens trobem. No obstant això, al llarg dels oleoductes, les comunitats locals qüestionen aquesta història, patint els impactes sobre les persones i la terra. Estan construint el seu propi futur en resistència a aquesta mega infraestructura energètica.

Què és el gasoducte?

L’H2Med és un projecte a gran escala dissenyat per transportar hidrogen des de la península Ibèrica fins a Europa Central. S’està promovent com una part clau de la transició verda d’Europa, prometent futurs d’energia neta i creixement econòmic. Però darrere d’aquesta visió hi ha una realitat diferent. Les corporacions d’energia multinacionals ja estan expandint la infraestructura massiva al llarg del gasoducte, mentre que les comunitats locals i els activistes qüestionen per a qui és aquest “futur verd”, qui es beneficia i qui paga el preu.

Què és l’hidrogen “verd”?

L’hidrogen sovint es presenta com una solució d’energia neta, però no tot l’hidrogen és el mateix. Avui en dia, més del 99% encara es produeix a partir de combustibles fòssils. Només una petita fracció és “verda”, utilitzant electricitat renovable a través d’un procés intensiu en energia anomenat electròlisi. La producció, l’emmagatzematge i el transport d’hidrogen és complex, costós i ineficient. Això planteja una pregunta clau: si és tan difícil de manejar, per què estem construint infraestructures massives com H2Med al seu voltant?

Com impacta l’H2Med a la terra, l’aigua i les comunitats rurals?

L’anomenat hidrogen “verd” no surt del buit. La seva producció industrial requereix d’infraestructures massives. Al llarg de la ruta H2Med, això significa nova producció de biogàs, parcs eòlics, camps solars i oleoductes que remodelen territoris sencers. Aquests projectes ocupen terra, consumeixen aigua i transformen les zones rurals en zones de producció d’energia per a mercats distants al nord d’Europa. A les regions amb poca aigua, la producció d’hidrogen corre el risc d’esgotar els aqüífers ja estressats. Al mateix temps, les terres de cultiu es reutilitzen cada vegada més per a la generació d’energia en lloc de la producció d’aliments. El que es presenta com una transició verda pot, per tant, exercir pressió sobre els mitjans de vida locals, els ecosistemes i els futurs rurals. Paral·lelament, l’energia produïda s’exporta en altres llocs.

És l’H2Med la pròxima onada de colonialisme energètic?

Per a moltes comunitats, l’H2Med se sent com una continuació d’una llarga història d’extracció d’energia. Les regions que ja acullen preses, centrals nuclears o megaprojectes renovables s’estan convertint una vegada més en proveïdors d’energia en nom del creixement econòmic. El patró continua sent el mateix: l’energia es produeix a les regions perifèriques, mentre que els beneficis i el poder de decisió es mantenen en altres llocs. Al mateix temps, l’H2Med compta amb el suport d’una gran inversió privada i suport polític malgrat la incertesa de la demanda i les preocupacions d’eficiència. Corre el risc de bloquejar territoris en noves infraestructures que serveixen principalment als interessos industrials i d’exportació. Per a molts activistes, això no és una transició justa, sinó una continuació del colonialisme energètic sota una etiqueta verda.

The post Resisting Hydrogen Futures – Storymap appeared first on ODG.

Es tracta d’un curs digital, de 20 hores, que permet entendre la relació entre empreses, drets humans i polítiques públiques en contextos d’ocupació i conflicte. Durant quatre mòduls, s’estudien els marcs internacionals (per exemple, el dret internacional dels DDHH, o el dret internacional humanitari), passant pels mecanismes de regulació empresarial. Aquesta formació analitza especialment com estan vinculades les vulneracions de drets humans a territoris com Palestina o el Sàhara Occidental, i els interessos privats d’empreses i multinacionals.

Alhora, es posa atenció a la responsabilitat dels governs i, fins i tot, a la seva complicitat. Quin és el paper dels Estats i de les seves polítiques públiques? S’està fent una feina activa i efectiva per prevenir aquests abusos? Tenint en compte la importància de la coherència de les actuacions administratives, en particular quan parlem de contractació pública o bé d’acció exterior. Finalment, el curs ofereix alguns exemples de bones pràctiques, alternatives i d’experiències situades que impulsen models econòmics més justos i responsables. Per avançar cap a la justícia global, destaquem eines útils per fomentar la rendició de comptes empresarial.

Per part de l’ODG, hi participa la nostra companya Júlia Martí, investigadora especialitzada en la fiscalització del poder corporatiu, l’ecofeminisme i el Decreixement, i la defensa dels béns comuns, La inscripció és gratuïta, i podeu fer-la en aquest enllaç.

The post Impunitat empresarial en contextos d’ocupació i conflicte appeared first on ODG.

L’experiència històrica ens diu que l’organització sindical és capaç de transformar el model productiu i plantejar nous models de desenvolupament sostenible i equitatiu. La presentació de ‘Terra i Treball’ serà un espai per compartir experiències en primera persona d’aquesta capacitat revolucionària. Des de les resistències quotidianes, pensant en col·lectiu i mirant pel benestar planetari, cada dia hi ha mil fronts oberts de lluita anticapitalista, antiracista, decreixentista i sindicalista que planten cara a l’hidra de mil caps dels sistemes que ens volen oprimides i silenciades.

A més, l’espai on farem la presentació és precisament un cas emblemàtic d’empoderament comunitari i popular: l’Àgora Juan Andrés Benítez, situada al Raval de Barcelona, és una llavor de força davant l’especulació que assola el barri. Us hi esperem a partir de les 19 h, amb una taula i una fila zero de sindicats i col·lectius: CGT Catalunya, COS, IAC-Intersindical, CNT, Las Kellys, Research & Degrowth, acTe…

• Dimecres 27/05, 19 h
• Àgora Juan Andrés Benítez (Carrer de l’Aurora, 13. BCN)
• Entrada lliure

Per a què serveix ‘Terra i Treball’?

La guia s’ha pensat perquè es faci servir en col·lectiu: ja sigui una secció sindical, una comissió específica d’un col·lectiu o un grup d’afinitat. Busquem formar la militància i empoderar-la davant dels reptes que venen derivats de la transició ecosocial, així com donar eines per entendre el nou context i estratègies organitzatives per fer-hi front. Cada un dels capítols estan organitzats en 4 blocs: 1) què està passant? 2) què podem fer? 3) casos pràctics 4) activitats.

En els cinc capítols, recollim exemples de sectors, espais i iniciatives molt diverses: el sindicalisme miner, la campanya One Million Climate Jobs, el moviment de fàbriques recuperades a l’Argentina, la Vaga de Totes iniciada el 2018, la Llei Rider 2021, la federació sindical europea IndustriAll, la campanya Make Amazon Pay, la vaga del Correscales de Movistar el 2017, el Collettivo de Fabbrica GKN a Florència, Las Kellys, el Sindicat de Llogateres, la ILP impulsada per Regularización Ya, Fruita amb justícia, els sindicats d’estibadors solidaritzant-se amb Palestina…

The post 27/05 Presentació ‘Terra i Treball’, una guia pràctica de sindicalisme i decreixement appeared first on ODG.