ODG
personas-protestan-barcelona-troika-comunitaria_ediima20130601_0285_4.jpg

Els moviments contra el deute a l’Estat Espanyol


Sergi Cutillas. Publicat al TNI.org. 

Per un nou pacte social per transformar Europa.

Des del despertar de les places el 2011 l'atmosfera política a l'estat Espanyol ha canviat dràsticament. La frustració, la desesperació i la por, en lloc de facilitar l'auge de l'extrema dreta, s'han canalitzat "cap a la generació d'espais de vinculació, suport i resistència que … ajuden a superar la soledat, la por i generen la força col·lectiva per resistir i transformar la realitat en la bona direcció. "

Aquesta és el quart article de la nova sèrie de TNI En la encrucijada: los movimientos europeos responden.

Des que va esclatar la crisi financera el 2008, aquesta ha anat adquirint de mica en mica més envergadura i importància. El que deien que era només un problema de liquiditat financera sembla que acabarà sent un punt d'inflexió en la història contemporània. La crisi del sector financer es va convertir en poc temps en crisi de les finances estatals, a causa de la pressió política i l'especulació que el sector financer va exercir sobre els Estats que els van rescatar, portant a alguns d'ells a la fallida, com Grècia, Portugal i Irlanda. Aquestes polítiques de rescats a bancs1 i de retalladespodrien anomenar-se perfectament d'espoli, i tenen l'objectiu d'imposar el model neoliberal que concentra la riquesa a base de desposseir i asfixiar la ciutadania.

Les primaveres àrabs van néixer amb la Revolució de Tunísia el desembre de 2010, que reclamava la fi de la dictadura al país. La revolta es va estendre després a Egipte i a diferents països del nord d'Àfrica i l'Orient Mitjà, on la ciutadania va sortir a les places amb demandes similars a les de Tunísia. En poc temps van sorgir també a l'Estat espanyol -així com algunes capitals de Llatinoamèrica i de tot el món- protestes en què, de manera similar a les protestes àrabs, la indignació es transmetia a través de les xarxes socials d'internet. El 15 de maig de 2011, les places van presenciar concentracions sense precedents, que es van convertir en acampades en les que es va començar a debatre de forma assembleària i democràtica com havia de ser el nou ordre social. El moviment dels Indignats3, el 15M4 van evidenciar el descontentament del que es percebia com un sistema social global profundament violent, voraç i desigualitari. A la tardor d'aquell mateix any, aquest moviment també es va viure als Estats Units, on van brollar concentracions i acampades anomenades moviment Occupy,5 iniciades per l'Occupy Wall Street,6 i que es van estendre per tot el país i altres capitals europees.

Els debats de les places a Europa i els Estats Units sorgien de la disconformitat amb les 'democràcies formals' en què vivim, que en realitat es percebien com això: democràcies només de nom però no autèntiques, en què uns pocs tenen molts privilegis a costa de la majoria. Per aquest motiu aparegueren consignes com les del "Som el 99%"7, d'Occupy o el "No ens representen", del 15M. En aquests debats es van iniciar propostes per avançar cap a un projecte de societat que aprofundeixi en la democràcia en aspectes com aconseguir la participació en la presa de decisions col·lectives o públiques; l'exigència de responsabilitats; major transparència; canvis en l'economia cap a objectius que ens serveixin a tots i totes i que comparteixin millor la riquesa generada; garantir la protecció, la inclusió, l'educació i les cures per a tothom; i la creació d'espais comuns en què la solidaritat pugui florir, buscant que el sistema sigui el més harmònic possible amb la natura.

Amb aquestes ambicions col·lectives van aparèixer -o s'hi van implicar- assemblees i grups que tractaven molts d'aquests temes, per exemple mobilitzant-se per defensar els espais públics ja existents, com en el cas de l'educació i la sanitat públiques amb plataformes com les Marees Ciutadanes,8 o iniciatives com Economia Sol9 i Taifa,10 que han promogut el treball i el debat amb l'objectiu d'impulsar alternatives més justes i funcionals. En altres ocasions, els grups van aparèixer per denunciar els abusos i delictes en el sector bancari, com en el cas del 15MpaRato,11 que va denunciar les estafes comeses per la direcció del banc rescatat Bankia; o OpEuribor,12 que es va centrar en investigar i denunciar la manipulació dels tipus d'interès hipotecaris de l'Euribor. Altres plataformes, entre les quals destaquen la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH)13 a l'Estat espanyol i Strike Debt14 als Estats Units, s'han dedicat a donar suport als ciutadans i ciutadanes que van assumir deutes personals que els oprimeixen i que no poden pagar, pel que són desnonats de les seves cases i assetjats pels bancs i les agències de cobrament en un moment en què moltes persones no tenen cap ingrés, ni perspectives de tenir-lo.

La PAH, que és un grup clau en l'actual moment de canvi, ha destacat per la seva estratègia intel·ligent, que combina diferents objectius i activitats. La seva organització s'ha basat en promoure la creació de grups a nivell local (o de barri en grans ciutats), en els quals les persones amenaçades per l'impagament d'hipoteques i els desnonaments es reuneixen per expressar-se, vincular-se i trobar estratègies per resistir a aquesta opressió. Dins de les seves accions, destaca la resistència als desnonaments amb la seva presència física i ocupació. D'aquesta manera s'han evitat més de 1.000 desnonaments des de l'inici de la crisi (encara que, malgrat això, a l'Estat espanyol es registren en aquests moments gairebé 200 desnonaments al dia). Una altra iniciativa s'ha centrat en les ocupacions, tant de sucursals bancàries per forçar negociacions amb els bancs desnonadors, com d'edificis en propietat de la SAREB o 'banc dolent' -una societat creada pel Govern per comprar els actius tòxics del sistema financer- amb la finalitat d'allotjar a famílies desnonades. Aquesta iniciativa es coneix com a 'Obra Social la PAH'.15 La PAH també ha intervingut en l'àmbit institucional, portant una Iniciativa Legislativa Popular (ILP)16 al Congrés dels Diputats i sol·licitant la dació en pagament com a opció per saldar els deutes hipotecaris, la paralització dels desnonaments i el lloguer social, amb el suport de 1,4 milions de signants. Tot i això, la proposta va ser rebutjada pel Govern del Partit Popular (PP), que va elaborar una nova llei amb lleugers canvi cosmètics que no van solucionar cap dels problemes.17 Per pressionar els polítics del PP, la PAH ha realitzat diferents campanyes de escrache, consistents en convocar concentracions davant les llars dels polítics i durant actes públics d'aquells que s'oposen a realitzar aquests canvis, amb l'objectiu últim de transmetre'ls el malestar dels desnonats.

Les mobilitzacions contra el deute públic il·legítim

L'aparició de la Plataforma per l'Auditoria Ciutadana del Deute (PACD)18 va reunir a finals de 2011 a activistes amb una llarga tradició en la lluita contra el deute extern il·legítim al Sud Global, com els integrants de la xarxa Qui deu a Quién19 i de l'Observatori del Deute en la Globalització,20 juntament amb persones mobilitzades per l'esclat de les places contra aquesta crisi del deute públic imposada a l'Estat espanyol. Aquesta Plataforma va prendre des del primer moment el referent de les auditories ciutadanes dutes a terme al Brasil i l'Equador, en què es van analitzar els deutes de l'Estat per veure si el seu origen era legítim o si havia estat generat en contra dels interessos de la ciutadania . El seu objectiu és el de mobilitzar i sensibilitzar la població perquè participi en un procés d'aprenentatge dels conceptes financers bàsics, d'estudi de com es contreu el deute, de demanda de transparència i de responsabilitats, i finalment de repudi del deute que la ciutadania consideri il·legítim.

Per realitzar aquestes accions, la PACD ha dut a terme des del seu naixement un procés col·lectiu d'elaboració i debat sobre la definició de deute il·legítim. També ha realitzat un procés similar per desenvolupar un mètode d'auditoria ciutadana en el qual es determini la legitimitat o il·legitimitat del deute, basant-se en treballs previs realitzats per la Comissió per l'Auditoria Integral del Crèdit Públic (CAIC)21 a l'Equador.

Per facilitar la comprensió d'aquest tema -que no és fàcil-, s'han escrit llibres i articles, exposicions amb dibuixos i vídeos amb format pedagògic, explicant com es va generar el deute en el període recent. A més, s'han escrit informes tècnics d'anàlisi de la fiscalitat, dels rescats bancaris i, de la despesa i el deute militars. D'altra banda, periòdicament s'organitzen xerrades i conferències, es publiquen articles en premsa i es fan aparicions en els mitjans per divulgar aquests mecanismes que generen deute il · legítim i per promoure la campanya per les auditories ciutadanes i la democratització de les finances públiques.

Recentment també s'han realitzat campanyes com el Multireferèndum,22 que advoca per consultar la ciutadania sobre si s'ha de pagar deute il·legítim; o l'organització de mocions contra el deute il·legítim, generat pel Pla de Pagament de Proveïdors en els ajuntaments,23 i que han estat acceptades en diversos municipis. Això suposa una victòria simbòlica important, en introduir el concepte d'il·legitimitat del deute en l'àmbit de la política institucional.

Una altra iniciativa molt destacada enfocada a la transparència i l'empoderament ciutadà en l'àmbit municipal promoguda per la PACD i que ja s'estén per diferents països de tot el món, és la dels Observatoris Ciutadans Municipales.24 Consisteix en grups de persones que gestionen un web referent al seu municipi, desenvolupada amb programari lliure (i fàcilment replicable), que publica els pressupostos municipals i promou les consultes als ajuntaments per part dels ciutadans i les ciutadanes. Aquesta iniciativa acaba de complir dos anys i ja es pot utilitzar en diversos municipis de l'Estat espanyol, entre els quals Girona, Burgos, Lleida, Sabadell, Castelldefels i Terrassa. Afortunadament, la PACD no és l'única iniciativa per les auditories ciutadanes; el moviment s'estén per tot Europa i alguns Estats del nord d'Àfrica. Aquests grups formen la Xarxa Internacional d'Auditories Ciutadanes del Deute (ICAN en anglès),25 i es reuneixen de forma periòdica (el març de 2014 va tenir lloc la seva IV Trobada a Londres). A més, es comuniquen per internet de forma habitual per compartir treball i organitzar campanyes conjuntes. La xarxa està formada per grups com ELE de Grècia, Anglo is Not Our Debt d'Irlanda, Debt Resistor UK i Jubilee Debt Campaign del Regne Unit, Iniciativa d'Auditoria Cidadã à Dividiu Pública (IAC) a Portugal, Le collectif pour un audit citoyen de la dette publiqui (CAC) a França, i molts altres.

El nou panorama polític que ve

La confluència de totes aquestes mobilitzacions està evidenciant la manca de legitimitat del sistema. Les mobilitzacions i campanyes de resistència i sensibilització, molt actives a l'Estat espanyol, han dificultat, per exemple, l'auge de l'extrema dreta, com succeeix en altres Estats europeus on aquestes mobilitzacions no han estat tan potents. Això és degut a la canalització de la frustració, la desesperació i la por cap a la generació d'espais de vinculació, suport i resistència que, acompanyats d'un discurs que permet una millor comprensió de les causes i dels responsables reals dels actuals problemes socials, ajuden a superar la soledat, la por i generen la força col·lectiva per resistir i transformar la realitat en la bona direcció. S'evita doncs buscar falsos culpables que serveixin per desviar l'atenció lluny de les elits polítiques i econòmiques canalitzant la por i la ràbia cap als més febles, com ho fa el feixisme.

Les mateixes mobilitzacions qüestionen el bipartidisme polític que s'atrinxera en el parlamentarisme no participatiu, que s'estén per totes les democràcies europees. La legitimitat del règim espanyol també és qüestionada des de Catalunya per l'esquerra independentista representada per grups com la CUP26 o el Procés Constituent27, que persegueixen, amb voluntat emancipadora l'autodeterminació i separació dels Països Catalans respecte a l'Estat espanyol per desenvolupar un projecte social més just. Noves opcions polítiques com Podemos28 en l'àmbit estatal o Guanyem Barcelona29 en l'àmbit municipal, que penetren el panorama de la política institucional amb sensibilitats, idees i maneres de fer sorgides de les places, se sumen a les alternatives que ens permeten ser optimistes.

L'Estat espanyol és un símbol d'aquest moment d'incertesa i inflexió. El seu règim, la monarquia apuntalada per una constitució dubtosa i un bipartidisme deslegitimat, trontolla. En aquests moments, les elits polítiques i econòmiques de l'Estat forcen un intent d'imposar un nou rei, Felip VI de Borbó, i de mantenir l'actual dèficit democràtic per unes dècades més, realitzant petits canvis polítics per rentar la cara al règim, i sense fer cas a les veus ciutadanes que demanen poder decidir. Aquest intent és una jugada desesperada per frenar la seva caiguda i la cristal·lització de les protestes dels últims anys. En aquesta finestra d'oportunitat que s'obre, ens hem de fer sentir més que mai perquè els somnis que s'albiraven distants a les places passin a ser la nova realitat.

Notes:

1. Informe de la PACD sobre Rescats Bancaris. https://www.dropbox.com/s/4yrhbz3q2ybatzt/InformeRescatesBancarios.pdf
2. Lista de recortes in wiki15M http://wiki.15m.cc/wiki/Lista_de_recortes
3. Documental ‘El despertar de las plazas’ http://vimeo.com/45844043
4. Documental ‛15M: Excellent. A Wake-up call’ https://archive.org/details/15M_Excellent_AWakeUp_Call_Important_SubtEN2.0
5. http://www.occupytogether.org/
6. http://occupywallst.org/
7. http://wearethe99percent.tumblr.com/
8. http://mareaciudadana.blogspot.com.es/
9. http://madrid.tomalaplaza.net/tag/economia-sol/
10. http://seminaritaifa.org/
11. http://15mparato.wordpress.com/
12. http://opeuribor.es/
13. http://afectadosporlahipoteca.com/
14. http://strikedebt.org/
15. http://afectadosporlahipoteca.com/wp-content/uploads/2013/07/MANUAL-OBRA-SOCIAL-WEB-ALTA.pdf
16. http://afectadosporlahipoteca.com/2013/02/09/la-ilp-para-la-dacion-en-pago-recoge-1-402-854-firmas-de-apoyo/
17. http://afectadosporlahipoteca.com/2013/04/17/el-partido-popular-desahucia-la-ilp/
18. http://auditoriaciudadana.net/
19. http://www.quiendebeaquien.org/
20. https://www.odg.cat/
21. http://www.auditoriadeuda.org.ec/
22. http://www.multireferendum.cat/
23. http://www.eldiario.es/catalunya/rebelion-municipal-deuda-ilegitima-extiende_0_159234083.html
24. http://ocmunicipal.net/
25. http://www.citizen-audit.net/
26. http://cup.cat/
27. http://www.procesconstituent.cat/ca/
28. http://podemos.info/
29. https://guanyembarcelona.cat/

Contingut relacionat

Presentació de l’estudi “El cost real de l’energia”

emma

Carta al President del Parlament Hel·lènic sobre la dissolució de la Comissió de la Veritat

emma

Obrim inscripcions per al Volt II: un repte als grans projectes energètics

emma