Quines grans empreses energètiques s’han embutxacat el pastís del finançament europeu per l’hidrogen ‘verd’ a l’Estat espanyol?
El repartiment dels diners destinats a finançar l’hidrogen anomenat ‘verd’ beneficia, una vegada més, a les grans companyies energètiques i fòssils. No és fàcil ser-ne conscient, ja que resseguir el rastre d’aquests fons és molt complex i opac. L’ODG hem analitzat i recollit quines empreses i projectes han rebut finançament públic, tant de fons de la UE com de l’Estat espanyol. Denunciem la manca de transparència en el destí d’uns recursos públics considerable (13.800 milions d’euros en total a escala europea) i la perpetuació d’un model energètic que no aborda les causes d’arrel de l’emergència climàtica.
D’ençà que s’ha iniciat la cursa per la descarbonització i la reducció d’emissions de CO₂, els països del Nord global s’han posat com a objectiu deixar de dependre dels combustibles fòssils. Petroli, carbó i gas, les principals fonts energètiques del model de consum actual, s’han de substituir a correcuita per energies renovables com la fotovoltaica o l’eòlica. Un dels vectors energètics que més volada ha aconseguit és l’hidrogen, que s’està promovent com la panacea per afrontar la crisi climàtica. En particular, s’està posicionant per alimentar aquells volums i usos energètics d’indústries que les renovables no poden cobrir, com ara petroquímica, fertilitzants, siderúrgia…
De fet, ja s’està emprant l’hidrogen en aquests processos, però ni molt menys podem dir que sigui una energia neta o sostenible. Generar hidrogen ‘verd’ requereix unes quantitats exorbitants d’electricitat i d’aigua. Tot plegat ho analitzem en profunditat a l’informe «El rastre de l’hidrogen», en col·laboració amb Ecologistas en Acción. Alguns dels punts on vam fer el treball de camp el desembre del 2023 reapareixen: el Bilbao Large Scale Electrolyser, de Petronor/Repsol, i el projecte Catalina, de CIP, Enagás i Fertiberia. En aquell moment, els vam voler conèixer de primera mà per la importància en el territori de l’empresa promotora on s’ubica el projecte bilbaí, en el primer cas, i pels impactes socials, mediambiental, econòmics, de gènere i territorials que han causat altres grans projectes vinculats a l’actual model de transició energètica institucional, en el segon.
Per què ara analitzem el repartiment dels fons públics europeus i espanyols destinats a impulsar l’hidrogen ‘verd’? Perquè volíem confirmar la nostra sospita inicial: els beneficis econòmics d’aquest finançament públic aniran a parar a les butxaques dels mateixos de sempre. Del total de tretze milions d’euros, ja s’han destinat 2.246 milions d’euros a grans companyies energètiques. Empreses que, en moltes ocasions, són responsables i partícips de l’actual crisi climàtica. Sobre paper, l’objectiu és impulsar la transició energètica i canviar el model energètic actual; però a la pràctica, s’està posant els recursos per fer-ho a mans de qui s’ha enriquit amb les energies fòssils.
Així, la conclusió principal és que els projectes que s’han beneficiat de més convocatòries o han rebut majors imports estan liderats o conformats per les grans multinacionals energètiques. Per exemple, Energías de Portugal (EDP), CEPSA, Repsol i Iberdrola. Però també el fons d’inversió Copenhagen Investment Partnership (CIP) i Fertiberia, el productor més gran de fertilitzants de l’Estat espanyol.
El projecte d’EDP ‘Asturias H2 Valley’ ha estat el que s’ha beneficiat de més convocatòries: ha rebut una adjudicació total de 126 milions d’euros, a través de les convocatòries ‘Pioneros’ i ‘Cadena de Valor’ de l’IDAE, el ‘Hy2Use’ de l’IPCEI i la de l’Innovation Fund. Un altre projecte de la mateixa companyia, ‘Green H2 Los Barrios’, també ha rebut 97 milions d’euros.
Ara bé, els projectes que han rebut més finançament ho han fet a través d’una única convocatòria. El ‘Bilbao Large Scale Electrolyser’, la planta de fertilizants Puertollano i el projecte Catalina han rebut 260, 242 i 230 milions d’euros respectivament. Els dos primers en les convocatòries de l’IPCEI HyUse, i l’últim, de l’EHB.
A més, en els PERTEs d’ERHA i el de Descarbonització industrial hi ha la possibilitat que a un projecte se li assigni una subvenció directament, sense concurrència competitiva. Aquest ha estat el cas de ArcellorMittal, amb una subvenció de 450 milions d’euros per a substituir l’hidrogen gris per ‘verd’ d’una de les seves plantes siderúrgiques. Encara ha d’acceptar-la, ja que ha mostrat dubtes al respecte, i fins i tot l’empresa ha proposat que la voldria rebre encara que no faci la transició a l’hidrogen ‘verd’.
METODOLOGIA
Les dues principals dificultats per fer l’anàlisi han estat conèixer els fons o institucions encarregats de les convocatòries i, sobretot en el cas de l’Estat espanyol, la manca de transparència. Els projectes d’hidrogen finançats pel Next Generation EU ho fan a través dels Projectes Estratègics de Recuperació i Transformació Econòmica (PERTEs):
- PERTE d’Energies Renovables, Hidrogen i Emmagatzematge (ERHA, per les seves sigles en castellà), gestionat per l’Institut de Diversificació i Estalvi Energètic (IDAE)
- PERTE de Descarbonització Industrial gestionat pel Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme
També es fa a través de la convocatòria de Projectes Importants d’Interès Comú Europeu (IPCEI, per les seves sigles en anglès). En el cas dels programes ‘Pioneros’ i ‘Cadena de valor’ del IDAE, no es facilita el nom de les empreses que conformen el projecte, sinó el seu CIF; això dificulta la transparència, ja que obliga a buscar-les una a una per esbrinar qui està al darrere de cada codi numèric. A més, hi ha projectes que s’han beneficiat de diferents convocatòries i hi ha casos en què no coincideixen el nom de l’empresa i/o el de les empreses que el conformen.
L’objectiu principal d’aquest document és ordenar i clarificar els diferents fons, convocatòries i institucions encarregades de gestionar els projectes d’hidrogen beneficiaris a escala espanyola i europea que hem analitzat en els últims anys. Vol ser un document viu, que s’actualitzarà a mesura que es resolguin les convocatòries o en surtin de noves.
L’estructura és senzilla. Hi ha una primera pestanya que resumeix les convocatòries obertes actualment o que ja estan tancades, identificant el fons des d’on s’assignaran els diners, el pressupost previst i l’ajuda que s’ha concedit. Els fons destinats a finançar projectes d’hidrogen a escala espanyola i europea són:
- Next Generation EU, a través del Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia
- Connecting Europe Facility
- EU Emission Trading System
- Innovation Fund
S’ha sumat el pressupost i ajuda concedida per a cada fons i també el total. Per a les convocatòries europees, només s’han tingut en compte l’ajuda concedida a projectes espanyols, indicant el percentatge corresponent al pressupost total. També hi ha una pestanya per a cadascuna de les convocatòries, amb el mateix color que en la pestanya resum. Els ítems per a cada convocatòria són gairebé els mateixos, exceptuant en el cas de les corresponents al finançament d’electrolitzadors, que s’ha afegit la potència de l’electrolitzador i les energies renovables associades.
Per saber més sobre l’hidrogen, us recomanem altres informes i materials que hem elaborat:
- “Hidrogen: la nova panacea?”, en col·laboració amb Ecologistas en Acción
- Vídeocàpsula “L’hidrogen no pot ser l’única solució”
- Sèrie de videocàpsules “Uncovering the green transition”
- “Apropiar-se de la recuperació a través de l’hidrogen”
- “Darrere l’hidrogen finançat pels Next Generation EU”
- “L’hidrogen verd, un risc per a la sobirania alimentària a Catalunya”, amb Soberanía Alimentaria