Decàleg de propostes per fer front a l’escassetat hídrica i la sequera a Catalunya


Publiquem el decàleg acordat a la IV Cimera Social de l’Aigua celebrada l’1 de juny del 2024 a Falset: deu mesures per a millorar la gestió de l’aigua a Catalunya.

La sequera que pateix Catalunya des de 2021 comença a alleugerir a la meitat nord de les Conques Internes de Catalunya, però és un altre avís dels impactes que té i tindrà l’emergència climàtica sobre l’aigua. Durant els últims mesos hem presenciat que la demanda actual d’aigua de Catalunya és insostenible i que, independentment de la disminució de precipitacions, fa molts anys que patim una escassetat hídrica permanent que cal abordar d’arrel per tal que no es cronifiqui. L’objectiu que ens proposem amb aquest decàleg és fer arribar les propostes als partits polítics que negocien el nou Govern de la Generalitat, després dels resultats de les eleccions del 12 de maig de 2024, així com posicionar-nos com un actor a treballar-les durant la XV legislatura.

  1. Reduir i adequar la demanda global d’aigua al context d’emergència climàtica
  2. Garantir el dret d’accés a la informació a través del monitoratge del consum d’aigua de totes les concessions i auditories hídriques públiques
  3. Garantir la participació dels agents socials en el nou cicle de planificació de Conques Internes de Catalunya per als anys 2028-2033
  4. Garantir l’accés al Dret Humà a l’Aigua i al Sanejament i la gestió pública i democràtica del cicle integral de l’aigua
  5. Prohibir els transvasaments i la interconnexió entre conques hidrogràfiques
  6. Aturar tots els projectes urbanístics i nous desenvolupaments econòmics fins que no s’executi la planificació hídrica 2028-2033
  7. Reduir l’agroramaderia industrial i intensiva, mitjançant una moratòria a l’obertura o ampliació d’explotacions ramaderes i l’expansió de nous regadius
  8. Impulsar plans d’aprofitament de les aigües grises i pluvials a través dels programes de rehabilitació hídrica a tots els municipis
  9. Protegir els aqüífers i els rius, restaurar les masses contaminades i garantir 9 els cabals ecològics tal com estableix la llei d’aigües
  10. Reconstituir el Departament de Medi Ambient amb rang de vicepresidència i garantir la coherència de polítiques entre departaments

La Cimera Social de l’Aigua s’ha reunit amb els principals partits polítics per presentar-los aquestes mesures i per instar-los a preparar-se per les sequeres que vindran. I és que les organitzacions membres de la Cimera Social de l’Aigua recordem que, tot i que les reserves d’aigua han millorat al sistema Ter-Llobregat, Catalunya s’enfronta a un greu problema d’escassetat crònica d’aigua. Apunten que, segons l’Índex d’Explotació de l’Aigua (WEI), Catalunya consumeix un 30% més de l’aigua disponible des d’inicis de segle. El desajust entre la demanda d’aigua i l’aigua disponible es deu a una mala gestió per part de les administracions públiques. En comptes de planificar segons l’aigua disponible, s’ha fet segons les necessitats de les activitats econòmiques.

En menys de 15 anys la superfície regada a Catalunya ha crescut un 13% transformant el tradicional paisatge de secà a regadiu. El 79% de la població catalana és abastida per empreses privades de gestió de l’aigua que no tenen gens d’interès a reduir el consum d’aigua, perquè això significaria menys beneficis per a ells. A més, la conca mediterrània està patint de ple els efectes de l’emergència climàtica. Segons el Tercer Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya, la precipitació pel període 1950-2014 ha disminuït entre un 2,4 i un 3,9% per decenni al Pirineu i Prepirineu, precisament on es troben les capçaleres dels rius que ens abasteixen. Els fenòmens extrems com les sequeres i les inundacions seran cada vegada més freqüents i més llargs. Tot plegat fa que l’aigua disponible sigui cada vegada menor. Per al 2051 s’espera una davallada del 17,8% de la disponibilitat d’aigua a Catalunya.

Aquest document ha estat elaborat per la Cimera Social de l’Aigua, formada per Aigua és Vida, Ecologistes en Acció de Catalunya; Enginyeria Sense Fronteres (ESF); Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE); Greenpeace Catalunya; Grup de Defensa del Ter; Aigua és Vida Girona; Associació de Municipis i Entitats per l’Aigua Pública (AMAP); Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans (GEPEC- EdC); Federació d’Ecologistes de Catalunya; Associació Naturalistes de Girona; Coordinadora per la Salvaguarda del Montseny; Llémena Espai Natural; Aturem Hard Rock; SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet; SOS Vallès; Associació per la Defensa i Estudi de la Natura (ADENC); SOS Costa Brava; DEPANA; Rebel·lió o Extinció Barcelona; i l’Observatori del Deute en la Globalització (ODG).

Contingut relacionat

El deute com a xantatge: Sergi Cutillas explica perquè hem de votar #NoAlDeuteIl·legítim

Maadix

Les ONG aconsegueixen que la Llei d’Acció Exterior incorpori respecte Drets Humans per empreses

Maadix

La hipocresia renovable de CiU.

alfons