Arriba el mes de març i, a mesura que avança el calendari, s’apropa el dia 8. Aquest Dia de les Dones Treballadores, de la Vaga Feminista, d’aturar-nos per demostrar que sense les dones el món no es mou, arriba després d’un any travessat per emergències i múltiples crisis; ecològiques, sanitàries, socials, polítiques, econòmiques i financeres, de cures, feministes, antiracistes i LGBTQIA+. La llista és llarga i cada una d’aquestes realitats que ja vivíem s’han entrelligat amb la pandèmia de la COVID-19, dificultant visibilitzar-nos, teixir xarxes i generar resistències als carrers, i també des de les llars.
Vivim dins d’un sistema capitalista, cisheteropatriarcal, racista, extractivista i colonial, que sota l’impuls d’un model neoliberal i processos de financerització, destrueix les bases materials que ens permeten viure dignament. És un model que se sustenta per l’acumulació per despossessió, apropiant-se de cossos, cures, vides, territoris i ecosistemes per sobreviure i reproduir-se, sense entendre de necessitats, de cicles regeneratius i límits biofísics i corporals. Actua des d’exclusions a béns comuns essencials -naturals i urbans-, i a les sobiranies, com són l’energètica, alimentària o l’accés a l’aigua, així com les reproductives, com les cures, l’educació o la salut. Un sistema que implica, en definitiva, la vulneració sistemàtica de drets humans de dones, identitats dissidents, migrades, pobles originaris i futures generacions, jerarquitzant quines vides i cossos importen.
Confinaments, tancaments perimetrals, Estats d’Alarma i l’acceleració de processos de securitització i control han anat de la mà d’una intensificació de les desigualtats, violències i precarietats estructurals que regeixen el nostre dia a dia. Els efectes de cada una de les polítiques han estat desiguals i combinades sobre migrades i racialitzades, joves i grans, identitats dissidents i diversitats funcionals i sensorials, treballadores sexuals, sanitàries i caixeres de supermercat. Cada una de nosaltres hem estat dones a la frontera, la primera línia de cura i resistència, mentre ens veiem tancades i aïllades a casa. És en aquest context que emprenem el repte de construir un any més la Vaga Feminista –laboral, estudiantil, de cures i consum–, i que, com a Observatori del Deute en la Globalització, assumim el repte d’aturar-nos totes, institucionalment, i que cap treballadora ocupi el seu lloc de feina el 8 de març.
La pandèmia ha posat sobre la taula aquesta realitat més que mai, evidenciant quines són les feines essencials i en quines condicions es realitzen, i que allò que té més pes econòmicament se situa d’esquenes a la nostra supervivència. Ha visibilitzat la divisió sexual i transnacional del treball i ha exposat en primera plana les cadenes de la globalització. I les respostes, han mostrat les lliçons no apreses de crisis anterior. Entre receptes d’endeutament públic i col·laboracions público-privades, les diferents esferes de poder que ens governen van dissenyant plans i discursos de recuperació i transformació. El canviar-ho tot per no canviar res i, mentre desemborsen grans quantitats de capital generant nous instruments econòmics, segueixen deixant-nos enrere i parlant de futur on les transicions són possibles per un 1% de la població, sobre les vides del 99% restant.
Denunciem cada una de les complicitats que apuntalen aquest sistema i exigim amb convicció:
- Que l’accés a recursos materials i serveis necessaris per a la vida estigui en mans públiques i comunitàries. Que l’aigua, l’energia, l’habitatge, l’alimentació, les cures, l’educació i la salut, així com gaudir d’entorns sans i segurs no siguin un privilegi. Que s’activin xarxes comunitàries i de suport mutu a cada barri i poble.
- La derogació de la llei d’estrangeria, que criminalitza a les migrants, i el reconeixement dels estatus de refugiades; la fi de les devolucions en calent i el tancament dels CIEs; i l’erradicació de totes les formes de racisme institucional, que deixen fora gran part de la població, perquè cap persona és il·legal.
- Que les lleis garanteixin els drets de totes les dones, lesbianes i trans, especialment per les que pateixen formes múltiples i interrelacionades de discriminació, sense deixar ninguna enrere. Que som moltes, amb realitats i necessitats diverses, i volem l’autonomia i llibertat per decidir sobre les nostres vides.
- Avançar cap a vides amb justícia feminista, ambiental i internacional, on les necessitats i la sostenibilitat de la vida estiguin el centre, fent transicions ecosocials i ecofeministes populars i recuperant sobiranies, trencant el paradigma de que protestar contra qui ens roba la vida implica violència i mort.
- Erradicar les violències cisheteropatriarcals que es reprodueixen en les nostres vides i cossos, la protecció afectiva de les supervivents en totes les esferes, i garantir la prevenció l’atenció i recuperació. Que la salut mental sigui pública, feminista i de qualitat, i s’abordi de forma integral i s’accepti la diversitat sensorial i emocional, afectiva-sexual, corporal i de gènere.
- Construir-nos un futur juntes, lliures, vives, diverses i rebels, on la vida vagi per davant del capital, que sumi les genealogies de pensament i experiències passades i futures dels moviments feministes, ecologistes, sindicals, rurals, barrials, socials i transfronterers.
Els deutes, austeritats, retallades, privatitzacions i violències que ens rodegen sentencien el nostre dia a dia i ens neguem que sigui sempre així. Nosaltres, com a treballadores de l’ODG, creiem que és important transitar cap als ecofeminismes com a entitat, des de mirades conscients, territorialitzades i democràtiques, des del respecte, l’ètica col·lectiva de les cures i l’ecologia profunda.
Aquest 8 de març de 2021, com a Observatori del Deute en la Globalització, ens sumem a les accions combatives dels nostres barris, pobles i ciutats de camí a la Vaga Feminista. Ens reafirmem en el nostre compromís i treball amb els moviments socials feministes, ecologistes, internacionalistes i de defensa del béns comuns per un canvi sistèmic. Fem aturada institucional, no treballem i no ens quedarem a casa.
#Imparables ♀︎
#8MJoNoEmQuedoACasa