turismo

Living In Barcelona


Barcelona, una ciutat que ho té tot.

Platja i muntanya, art i entreteniment, luxe i senzillesa, història i innovació … Tot el que pugui somiar, el trobareu a Barcelona. Descobreixi els barris de Barcelona com si fossin el seu propi, sorprenent-se a cada pas davant com història i modernitat conviuen en perfecta harmonia.

Living-In Bcn · @LivingInBcn · FB LivingInBcn

Una campanya de l’Observatori del Deute en la Globalizació (ODG) i l’Observatorio DESC, amb la colaboració d’Atajo i Fotomovimiento.

Estem davant la financiarització 2.0: el cicle d’acumulació després de la crisi de 2008. En aquest nou cicle, una part del capital financer està movent els seus diners i invertint en béns i serveis que exploten a través de la indústria del turisme. Estan a la recerca d’alta rendibilitat, i el troben invertint en les nostres llars i espais de vida, al cor de ciutats que es promocionen com a reclam turístic. La política monetària del BCE ajuda facilitant la creació de fons financers a cost 0, promovent que aquests absorbeixin actius tòxics de la banca, inflant de nou la bombolla. No han après res. I els nostres polítics tampoc. Els Estats operen des de fa ja massa temps com a engranatge del poder financer.
Imagines viure a Barcelona?


1) El Model de Turisme a Barcelona

El turisme està saturant la vida a les nostres ciutats. Com hem arribat fins aquí?

A cada crisi hi ha hagut un procés d’intensificació turística i ara pràcticament tot és turístic, és una penetració de dalt a baix i en tots els àmbits de la nostra vida. Es destinen molts fons públics per fomentar ‘el model’ de turisme a Barcelona i s’exporta com un model d’èxit. Però la pregunta clau que cal fer-se és: ¿qui és el beneficiari últim d’aquestes inversions? Estem davant d’un model turístic i estratègia del capital financer i immobiliari, que troben en aquesta indústria els mecanismes perfectes per extreure rendibilitat de les nostres ciutats, dels nostres espais de vida.


2) La Cara B del turisme

El turisme impacta en les nostres vides; en el treball, l’habitatge, a l’espai públic… en la nostra salut.

La crisi fa saltar pels aires la idea que el turisme no es toca, que tots vivim d’ell. Precarització laboral, problemes d’accés a l’habitatge, deteriorament les relacions comunitàries, impactes greus en la salut; amb increment de la contaminació, problemes per dormir, estrès… A les zones molt turístiques es massifiquen els espais de vida, desplaçant a la població local, que lluita per fer les compres, anar a l’escola, fer vida de barri. Impactes que requereixen fer una lectura global per revertir-los, replantejar aquest model que impedeix la vida en els nostres barris.


3) Responsables del model de turisme a Barcelona

La marca Barcelona està en mans privades.

Barcelona Turisme és un consorci amb un model públic-privat:
Ajuntament de Barcelona: 45%,
Cambra de Comerç de Barcelona: 45%
Fundació Barcelona Promoció: 10%.
On és la representació publico-comunitària? Per què es va decidir donar més pes al sector privat?

Les grans empreses turístiques tenen capacitat per pressionar els governs i obtenir ‘condicions de favor’, repercutint en una reducció d’ingressos socials i regressió de les polítiques socials. Lleis, infraestructura i inversions internacionals han empès l’expansió del turisme. Governs europeu, estatal i autonòmic han aprovat lleis que han obert les portes de la ciutat a la inversió internacional. Nous intermediaris multinacionals, com Airbnb o altres plataformes, tenen una gran capacitat per influir sobre el model turístic. Sovint tenen les seves seus a l’estranger i no es pot actuar contra elles des del local.

 

Amb el suport de:

              

Contingut relacionat

Next Generation EU: uns fons bilionaris històrics amb llums i ombres

emma

Rescates Reloaded en contexto Covid19

emma

EM DEUS 3.000 ENTREPANS

emma