A més, no és el combustible que pot resoldre la urgència climàtica.
Presentem l’informe “Quin paper juguen les grans ciutats en el consum de gas natural a l’Estat espanyol”, elaborat per Josep Nualart, en col·laboració amb les estudiants Ariadna Baró, Nora Solé i Laura Vinardell del Màster en Ciència i Tecnologia de la Sostenibilitat, dins del marc de l’assignatura del Taller de Recerca-Acció en el curs 2017-2018 (màster està organitzat per l’Institut de Sostenibilitat de la Universitat Politècnica de Catalunya).
En els últims anys hem notat una important pujada en la factura de la llum, gairebé un 30% en aquest últim any, i segur que més d’un ha tingut una sorpresa després de recórrer de manera intensiva a l’aire acondicionat amb l’onada de calor que ens va abrasar.
No obstant, no estem tant acostumats a parlar de les nostres factures de gas natural, ni tampoc coneixem ben bé quins són els potencials impactes associats al consum i en l’aposta per aquest combustible.
Si parlem de gas natural, l’Estat espanyol importa el 100% del que consumeix, el que suposa una vulnerabilitat degut a que ens converteix en dependents energèticament. Per tant, quedem exposats a les relacions polítiques que existeixin amb els països exportadors, el que pot suposar fluctuacions, com les que s’estan vivint amb la factura elèctrica en els últims anys. Aquest fet és rellevant perquè la Unió Europea ha definit el gas natural com el “combustible de transició”, argumentant que permet complimentar les intermitències que ofereixen actualment les fonts renovables. A més, amb el pretext de complir amb els objectius de l’Acord de París, l’ha definit com “amic climàtic” perquè és el combustible fòssil que emet menys emissions de CO2 en la seva combustió. Però cal tenir en compte que el gas natural està compost principalment per metà (un Gas amb Efecte d’Hivernacle) que contribueix 86 vegades més a l’escalfament global que el CO2. Això fa que, considerant les fuites que es produeixen des de l’extracció fins que arriba a la nostra llar, queda en entredit aquest “benefici climàtic”.
Si tornem a l’Estat espanyol, val a dir que tot el gas que s’importa no es consumeix, sinó que hi ha una part que es reexporta a d’altres països. L’any 2016 es va reexportar gairebé el 14% del gas importat cap a França i Portugal. Aquest fet és degut principalment a les més que optimistes planificacions estratègiques que s’han fet durant els últims 15 anys, que han suposat la construcció d’infraestructures que es troben infrautilitzades i la signatura de contractes a llarg termini, entre 20 i 25 anys, amb clàusules que obliguen a importar-lo o pagar-lo de totes maneres, take or pay.
En el cas del consum intern, l’any 2016 els dos sectors econòmics que van consumir-ne més van ser el primari i l’industrial, amb un 36% i un 33%, respectivament. El consum de gas natural residencial només va suposar el 14% de tot el que es va consumir a l’Estat espanyol, on el 37% d’aquest es va consumir a les ciutats de Barcelona i Madrid.
