Anàlisi comparada dels indicadors alternatius al Producte Interior Brut
L’últim any ha posat en primer pla la relació entre l’economia i el benestar de la població. Aquesta relació és massa complexa per ser mesurada per un instrument amb només variables econòmiques com el PIB, pel que és primordial la recerca d’indicadors alternatius que analitzin els aspectes de benestar que estan essent deixats de banda. Aquest article presenta breument alguns dels que han guanyat popularitat durant els últims anys, així com propostes com el Decreixement i el Desenvolupament a Escala Humana que busquen una transformació de l’economia al servei del benestar. Alhora, posa de manifest la necessitat de considerar aspectes com el treball de cures, els serveis de l’ecosistema i el llegat del colonialisme i d’incloure’ls a l’anàlisi de benestar real.
La pandèmia produïda pel COVID-19 ha posat en escac l’economia mundial i ha mostrat les bretxes
socials que ja existien dins de cada país i entre ells amb més crueltat. Entre les que s’han tret a relluir trobem: la precarietat dels llocs de treball (en exposar les condicions de treball i amb l’augment de la taxa d’atur); les bretxes en l’ús i l’accés a la tecnologia (degut a la reconfiguració de la interacció); i la desigualtat de gènere (sobretot per la sobrecàrrega de cures no remunerades que “tradicionalment” recau sobre les dones). No obstant, gran part del debat polític sembla seguir girant al voltant de la fluctuació del PIB, i amb els mateixos estàndards hegemònics, pel que la recuperació tan esperada seguirà sent desigual.
Però, què és exactament el que es pretén mesurar amb el PIB? Serveix realment per mesurar el benestar de la societat? El seu creador, Simon Kuznets (1934), va assenyalar que aquesta mesura era limitada i no es podia inferir sobre el benestar d’una nació partint del seu ingrés per càpita.
Mentre que l’arribada de les vacunes es veu com una llum d’esperança davant allò viscut per la pandèmia, les pertorbacions climàtiques continuen sense treva. Durant el 2020, els fenòmens climàtics extrems com els incendis forestals a Austràlia (de gener a març), les inundacions sobtades a Indonèsia (al gener) i a Afganistan (a l’agost), els huracans a l’Atlàntic (a l’agost i al novembre), el tifó a Filipines (al novembre) i el cicló a Bangladesh i Índia (a l’agost), van causar la pèrdua de moltes vides i van afectar el benestar de nombroses comunitats en paral·lel a la crisi pandèmica. Petteri Talas, secretari general de l’Organització Meteorològica Mundial (OMM), va afirmar1 que el canvi climàtic és un problema que té una major magnitud, amb conseqüències més greus sobre la salut de les persones que el COVID-19, en base als indicadors climàtics determinats a l’últim informe de l’OMM.
La crisi sanitària i l’ecològica són la conseqüència d’un sistema que fa invisibles els efectes negatius del seu funcionament, pel que és urgent fer un balanç no només per implementar un sistema econòmic més equitatiu i just, sinó també per pensar críticament en indicadors que avaluïn i estableixin sistemes de producció i intercanvi, basats en valors menys mercantilistes i en harmonia amb els ecosistemes del planeta i els drets de les persones.