Propostes ecofeministes per a l’acció climàtica contra les falses solucions – El cas de Madagascar

L’informe ‘Propostes ecofeministes per a l’acció climàtica. Com els canvis de deute i els mercats de carboni impedeixen transicions justes i urgents’ denuncia les falses solucions que empenta el retardisme climàtic, a través del cas d’estudi de Madagascar. Elaborat per l’ODG, en col·laboració amb l’entitat malgaix CRAAD-OI.

El 10 de novembre ha començat la COP30, i s’estrena la tercera dècada d’aquestes cimeres de les Nacions Unides per afrontar l’emergència climàtica. L’ODG en farem seguiment presencial, per informar sobre què està passant a la Conferència de les Parts i també participarem en la Contracimera. Governs d’arreu del món es reuneixen a la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (UNFCCC) a Belém, Brasil. Dins de l’anàlisi de les COP, en edicions anteriors ja hem detectat que s’estan promovent falses solucions, que no aborden d’arrel les causes del canvi climàtic. Amb la publicació d’aquest informe continuem la tasca de seguiment i de fiscalització d’uns espais de decisió globals que haurien de ser clau per abordar l’escenari de multicrisi en què vivim, però que anteriorment han acabat fent propostes insuficients o directament inútils per fer realitat una transició justa.

En aquest informe, elaborat per Nicola Scherer de l’ODG i Zo Randriamaro de CRAAD-OI, prenem tres exemples de les actuals negociacions de la COP30 de mecanismes ineficaços per superar els múltiples reptes als quals ens enfrontem. Diem que són “falses solucions” perquè ni resolen la crisi climàtica ni ofereixen el canvi estructural necessari per reduir les desigualtats. Investigant Madagascar com a cas emblemàtic, desemmascarem els canvis de deute per acció climàtica (debt swap, en anglès) i els mercats de carboni. Ambdues polítiques són presentades com a solucions climàtiques pels governs malgaix i espanyol, i aquesta visió compta amb tot el suport d’institucions financeres internacionals com el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional. Així i tot, beneficien principalment els països i les corporacions enriquides, i no contribueixen a generar el canvi sistèmic imprescindible per afrontar l’emergència climàtica.

També defensem que un mecanisme per a una transició justa vàlid a la COP30 ha d’incloure la noció de reparacions, reconeixent els deutes ecològics, colonials i reproductius amb el Sud Global i amb les dones. A la COP30, els governs s’haurien de comprometre amb solucions climàtiques polítiques valentes i transformadores per superar els múltiples reptes i fer un pas endavant cap a un món més just. A l’informe oferim propostes per garantir aquestes solucions justes al deute i al finançament de l’acció climàtica. Malgrat centrar-nos en el cas de Madagascar, aquesta experiència és extrapolable a molts altres estats del Sud Global, que pateixen la doble violència de les conseqüències d’un canvi climàtic que no han provocat, i d’un sobreendeutament que se suma a l’espoli continuat del colonialisme, el racisme i l’extractivisme.

No és la primera vegada que analitzem com impacten en Madagascar l’emergència climàtica i les falses solucions. Recentment, també hem col·laborat amb CRAAD-OI per fer un treball de camp sobre la mineria de terres rares a l’illa, i com està afectant la població local, als ecosistemes i al sosteniment de la vida.

Algunes de les recomanacions polítiques per una acció climàtica ecofeminista recollides en l’informe:

1. Afrontar la crisi del deute i el deute climàtic
   1. Els països del Nord Global han de comprometre’s a reconèixer i registrar els seus deutes històrics i ecològics i oferir mecanismes de compensació als països, com Madagascar, que pateixen pèrdues i danys a conseqüència de la crisi climàtica.
2. Un nou objectiu financer just, equitatiu i adequat
   1. Els compromisos de finançament per a l’adaptació han de satisfer les necessitats d’adaptació, que es preveu que superin els 300.000 milions de dòlars anuals per al 2030.
   2. Els fons han de provenir dels països del Nord Global, d’acord amb els principis de responsabilitats comunes però diferenciades, i capacitats respectives, així com amb el principi de “qui contamina, paga”.
3. Donar suport a una transició justa
   1. Els plans de transició justa han de reconèixer el treball de cures com un requisit essencial per a la transformació de les societats cap a economies de baixes emissions, i han d’incloure polítiques per eliminar les desigualtats de gènere existents.
   2. Les mesures adoptades a la COP30 no han de perjudicar els drets fonamentals ni els mitjans de vida de les comunitats dels països del Sud Global. Les terres —incloent-hi els territoris dels pobles indígenes, les terres agrícoles i els boscos— han de quedar excloses de l’article 6.4 de l’Acord de París.
4. Reparacions: reivindicar els deutes climàtics, colonials i reproductius per a unes polítiques climàtiques justes
   1. Reconèixer el deute climàtic —definit com la responsabilitat històrica i moral d’aquells que han provocat la crisi climàtica— per implementar reparacions i compensar els danys causats als països i pobles afectats.
   2. Reconèixer els deutes reproductius, tenint en compte els costos intergeneracionals, de cures, culturals i socials derivats de la crisi climàtica, majoritàriament invisibles i suportats per les dones. Espais com la COP30 haurien de ser espais de reconeixement d’aquests deutes pendents.

Una COP30 amb múltiples reptes

Les negociacions climàtiques actuals tenen lloc en una situació multilateral deteriorada. Els conflictes internacionals i la militarització s’intensifiquen, i els dos anys de genocidi a Gaza mostren la manca de voluntat del Nord Global per defensar els drets humans de tothom. A més, governs de dreta i extrema dreta —com l’actual administració Trump als EUA— bloquegen i deslegitimen els espais de presa de decisions multilaterals com la COP, de manera que dificulten una governança global democràtica. Tot i que no s’espera que la delegació estatunidenca assisteixi a la COP30 de Belém, influirà en les negociacions des de fora i seguirà competint amb la segona economia mundial, la Xina, com ja ha fet en les COP anteriors. A banda dels múltiples reptes polítics, ens enfrontem a reptes estructurals de
fons. L’emergència climàtica és més devastadora amb cada any que passa, i amenaça els mitjans de vida de milers de milions de persones i d’espècies —especialment al Sud Global.

________________________________________________________________

Aquesta publicació ha estat cofinançada per la Unió Europea i l’Ajuntament de Barcelona. El seu contingut és responsabilitat exclusiva de l’Observatori del Deute en la Globalització (ODG), i no necessàriament reflecteix les opinions dels organismes finançadors.

La publicació s’emmarca en la campanya europea #EraOfJustice, que portem a terme en coalició amb desenes d’entitats que promouen la justícia climàtica, financera i els ecofeminismes.