La mineria de terres rares a Madagascar és un exemple del neocolonialisme en nom de la transició verda que impulsen els països del Nord Global. L’impacte de la mineria de matèries primeres en els territoris del Sud Global rics en recursos és un dany que s’afegeix al deute històric del llegat colonial i extractivista. La transició energètica i digital està impulsada per l’extractivisme verd.
A mesura que la crisi climàtica s’accelera, la transició verda s’ha convertit en una espècie d’eslògan. Al mateix temps, la polarització està augmentant juntament amb l’avanç del capitalisme digital, i la securització torna a estar a l’ordre del dia de les potències mundials. En aquest context, i en un món amb recursos finits, el control de les matèries primeres és clau. Aquest informe sorgeix de la necessitat d’aclarir tant qui es beneficia com qui paga les conseqüències de la nova cursa per les matèries primeres i la dinàmica global que accelera aquests processos en nom de la transició cap a un món «verd» i baix en emissions de carboni.
L’objectiu és seguir ampliant el treball previ de l’Observatori del Deute en la Globalització (ODG) per produir una anàlisi crítica de la transició energètica i l’apropiació corporativa d’aquesta (per exemple, l’extracció de liti a Xile i Argentina), així com el treball fet amb aliades internacionals sota el paraigua del Rare Earth Elements Group. Aquesta investigació s’emmarca en l’Observatori dels Minerals Crítics), cocreat per l’ODG com a membres d’ENCO.
El juliol de 2024, dues persones de l’equip d’ODG van viatjar a Madagascar en un treball de camp per aprofundir en la comprensió de les experiències de les comunitats en primera línia dels possibles projectes miners de terres rares al país. Aquesta investigació no hauria estat possible sense la col·laboració amb l’organització local CRAAD-OI. La informació es basa en més de 18 entrevistes a comunitats, líders tradicionals, activistes i investigadores del país.
A la primera part, descrivim la realitat global dels elements de terres rares en el marc de l’anomenada transició “verda” i els factors que hi ha darrere del nou impuls de les matèries primeres. La secció següent se centra en els territoris que suporten la càrrega de l’extracció de terres rares a Madagascar, explicant com la recerca de terres rares està afectant els pobles locals i les formes emergents de resistència. Posteriorment, s’identifiquen patrons comuns en els tres casos estudiats. En el quart apartat s’identifiquen les empreses transnacionals que hi ha darrere dels projectes. L’articulació de resistències contra els projectes miners s’explica al cinquè apartat. Per acabar, l’informe ofereix una sèrie de reflexions finals.
La publicació té com a objectiu contribuir a la conversa sobre com podria ser una transició ecosocial global veritablement justa. Destaca les contradiccions d’un sistema que suposadament s’esforça per reduir les emissions sense abordar les desigualtats globals. Quins interessos hi ha darrere d’aquesta nova cursa per les matèries primeres? Són els del planeta, o del capitalisme en una nova etapa?
La publicació està disponible en català, castellà, anglès, francès, i pròximament en malgaix.
‘Les terres, per viure’. Curtmetratge documental
En paral·lel a l’informe, l’equip de la investigació també ha realitzat un curt-documental coproduït amb la cooperativa audiovisual Bruna. ‘Les terres, per viure’, recull algunes de les entrevistes realitzades sobre terreny i mostra el viatge del nord fins al sud de l’illa de Madagascar, resseguint els impactes de les mines de terres rares i recollint com hi estan plantant cara les comunitats locals. A Madagascar actualment hi ha una mina de terres rares en marxa, a Tolagnaro, i dos projectes encara no actius, a Toliara i a la península d’Ampasindava.
El curtmetratge està disponible en malgaix, i subtitulat al català, el castellà, l’anglès i el francès.
“És un relat fals dir que la transició verda és el món perfecte, perquè en algun lloc, algú ho haurà de pagar amb la seva vida i la seva sang”.