La societat i l’economia espanyoles interfereixen territoris i poblacions en altres geografies. Pel que fa a l’energia, han estat organitzades en les últimes dècades de manera que el seu metabolisme energètic es caracteritza per la seva profunda addicció als combustibles fòssils i, donades les característiques geofísiques del territori, per una dependència energètica de l’exterior que frega el 90% del consum total intern.
Les característiques metabòliques de l’economia espanyola i la forta influència de les seves transnacionals del sector energètic, determinaran fora de les fronteres una geopolítica espanyola tan activa com estratègicament silenciada. Els impulsors d’aquesta geopolítica són principalment tres i es coordinen: es tracta del Govern d’una banda, l’anomenat “Oligopoli energètic” per l’altra, a més de la Comissió Europea, i en menor mesura, algunes administracions subestatals. Aquesta geopolítica, configurada per una barreja d’interessos privats, estatals i públics, comprendrà un espectre ampli de premisses, actuacions i instruments, “l’ombra allargada” dels quals planarà sobre pobles i biodiversitat en racons allunyats del nostre món, alimentant cicles de sistemàtica vulneració de drets humans.
L’informe “L’Acaparament Energètic de l’Estat espanyol” desgrana com el model energètic espanyol afecta el desenvolupament humà sostenible a l’exterior utilitzant la teoria de l’anticooperació, segons la qual grups humans, i també els països, interfereixen negativament sobre tercers grups humans, centrifugant a la seva població i degradant la natura, en un sistema mundial globalitzat.
Aquestes interferències s’han vinculat al acaparament energètic, com despossessió per acumulació i pèrdua de sobirania popular sobre els béns propis i comuns. És a dir, el model energètic podrà beneficiar les parts contractants, però perjudica a tercers, als que viuen prop (i no tan a prop) d’aquests recursos naturals.
Autors:
David Llistar
Alfons Pérez